Entrevista sobre la culpabilitat
- Maria Fabregat i Giribet
- Jan 9, 2018
- 5 min de lectura
L’Aida Masó, una estudiant de Batxillerat, em va realitzar aquesta entrevista sobre la culpabilitat perquè volia conèixer el punt de vista d’una psicòloga i complementar millor el seu Treball de Recerca que es titula “Cristianisme i Budisme. Una visió respecte la culpabilitat”.
1. Com definiries la culpabilitat? Diries que és una emoció positiva, negativa o ambdues? Per què?
La culpabilitat no es considera una emoció sinó un sentiment, que és la combinació de les emocions i dels pensaments.
Entenc la culpabilitat com una sensació desagradable que sentim quan actuem d’una manera que no és coherent amb la nostra identitat, que ens ajuda a adonar-nos que no hem actuat tal i com ho considerem adequat.
Les emocions no són ni positives ni negatives, simplement algunes ens resulten agradables com l'alegria i altres desagradables com la tristesa. Totes les emocions tenen una finalitat, són vàlides i necessàries.
2. Creus que la culpabilitat pot tenir més o menys influència en una persona depenent de la seva cultura, classe social o sistema educatiu?
Sí que penso que la cultura, la classe social i el sistema educatiu tenen influència en les creences i “esquemes mentals” de les persones. Per tant, la manera en què una persona se sent culpable, la intensitat d’aquest sentiment i els motius pels quals sorgeix poden ser molt diversos segons cada persona.
3. Creus que depenent de la religió els creients sentiran en més o menys mesura aquest sentiment?
Considero que la religió és un altre dels molts factors que influeix en la formació de les creences i valors d’una persona. Per tant, la religió influeix en si senten més o menys culpabilitat. Però no és per a tots igual, de la mateixa manera que cada persona percep i interpreta els diferents esdeveniments, també interpreta els missatges de la seva religió d’una determinada manera. Per tant, cada persona té la seva percepció del que és important a la vida, la seva idea del que és moral i del que no ho és i té el seu propi grau d’exigència tant amb els altres o com amb ella mateixa, el qual pot tenir relació amb aquest sentiment de culpabilitat.
4. Creus que les religions tenen una influència positiva en les societats on són presents?
Sí. Crec que les religions van sorgir per donar sentit a molts esdeveniments, per tant d’una banda ens han proporcionat seguretat. Actualment, ens guiem més aviat per bases científiques, però considero que ens poden ajudar a reflexionar sobre si el que fem està bé o malament i sempre tenen una base de valors humans que són molt necessaris per a la convivència amb els altres. Per tant, m’agrada trobar-hi els aspectes positius. Tot i que també hi ha grups de persones que han fet mal en nom de la religió o de Déu. El qual seria un exemple en què la religió podria haver estat una influència negativa, però com he dit abans, tot depèn de la interpretació que la persona en faci.
5. Quina visió tens del cristianisme relacionada amb la inculcació de valors i la culpabilitat?
Els valors que transmet el cristianisme a travès dels 10 manaments com estimar, no matar, no robar, no mentir… són necessaris per a la convivència humana. Una de les bases del cristianisme és “Estima als altres com a tu mateix”, així que penso que tenir l’amor com a guia és positiu.
D’altra banda, com a mètode perquè les persones es comportessin de manera correcta, van inculcar la idea de la culpa. D’aquesta manera, si no es comportaven bé, els sorgia aquest sentiment i per evitar aquesta sensació de malestar intentaven trobar una solució o demanar disculpes i no tornar-ho a repetir en una altra ocasió. A més, també tenien la por a ser castigats i anar a l’infern.
Utilitzo el temps en passat, ja que considero que és un dels aspectes de la religió que ha evolucionat i s’ha adaptat millor en l’actualitat. Tot i que hi haurà persones que seguiran sentint-se culpables, d’altres simplement intentaran reparar i actuar millor la pròxima vegada, sense intensificar aquest sentiment. Considero que no és necessari ni útil sentir-se culpables sinó ser responsables.
6. Quina visió tens del budisme relacionada amb la inculcació de valors i la culpabilitat?
Els valors principals que transmet el budisme són les quatre veritats:
L’existència és sofriment
La causa del sofriment és el desig
Si elimines el desig, acabes amb el sofriment
El camí per fer-ho és l’òctuple camí
Considero que les tres primeres veritats d’entrada ens poden semblar estranyes a les persones que no som budistes, ja que poden semblar reduccionistes i extremistes. Tot i que el camí que segueixen per acabar amb el sofriment, que es basa en la saviesa, la conducta ètica i l’entrenament de la ment (que inclou la meditació i la consciència plena) són una bona guia en general per a totes les persones.
A més, tot el procés que segueixen aquestes quatre veritats del budisme és molt adequat i en psicologia es podria entendre com:
Ser conscient de què t’està passant
Analitzar-ne la causa
Buscar la solució al problema
Seguir el mètode per aconseguir la solució
Respecte a la culpabilitat, s’entén més aviat com un sentiment de patiment que els pot servir per adonar-se del camí que no volen seguir i poder esforçar-se per avançar pel bon camí.
7. Quina imatge tens del pecat i quina influència creus que té sobre els cristians?
Tot i que la idea del pecat va sorgir per millorar la convivència i perquè aprenguéssim a comportar-nos bé i no malament (pecant), pot tenir una connotació negativa, ja que si hem pecat és com si tinguéssim una taca negra, que ens fa sentir que no tenim valia i minva la nostra autoestima. Per altra banda, el cristianisme també transmet la idea de la remissió i del perdó, oferint una solució per acabar amb el patiment.
8. Quina imatge tens del karma i quina influència creus que té sobre els budistes?
El karma significa que el que fem té conseqüències en el nostre present i en el futur, ja que segons els budistes condiciona les pròximes reencarnacions, fet que els porta a ser responsables dels seus actes. Per tant, els budistes també intenten comportar-se bé i valoren molt l’esforç personal per intentar viure de manera conscient.
9. En general, de quina forma creus que afecta aquesta influència que tenen les religions sobre els seus seguidors (relacionada amb la culpabilitat)? Creus que és positiva o negativa?
Crec que la idea de culpabilitat que transmeten les religions pot ser positiva en el punt que pretenen indicar l’altre extrem, ja que per saber què està bé també hem de conèixer el que està malament. Aquest sentiment de malestar, que també produeixen algunes emocions, pot servir de motor per canviar. Tot i això, penso que la manera adequada de transmetre el que està bé i està malament no hauria de ser la culpa, la por i el càstig sinó la responsabilitat. Està a les nostres mans reflexionar, seguir el que ens diu la consciència i actuar de forma coherent.
M’agradaria agrair a l’Aida que m’hagi formulat aquestes preguntes, ja que m’han permès reflexionar sobre la culpabilitat i les religions, fet que de vegades deixem de banda.
Comentários