Pateixes per amor?
Més d'una vegada he sentit dir que qui està enamorat pateix. També puc patir pels meus fills perquè vull que estiguin bé i no els passi res dolent. Per tant, penso que és normal sentir una certa "precupació" perquè desitjaria que ens mantinguéssim bé.
Però que desitgi estar bé no vol dir que tingui el control de tot. Evidentment, he de seguir sent proactiva i no conformar-me per intentar crear la meva vida tal com m'agradaria. Tot i així, no hauria de preocupar-me de si l'altra persona sent exactament el mateix que jo, ni tenir por de que la relació s'acabi…
Quan estic en una relació sentimental hauria de tenir clar aquests dos punts per evitar patir:
1. He d'acceptar que no tinc el control de tot:
No tinc el control del que l'altra persona pensa
No tinc el control del que l'altra persona sent
No tinc el control de com evolucionarà la relació
No tinc el control dels obstacles que apareixen en el nostre camí
2. Afortunadament:
Sí que tinc el control dels meus pensaments. Per tant, puc enfocar-me en aquells que son positius i confiar en lloc de desconfiar.
Sí que tinc el control dels meus actes. Puc donar amor i gaudir del fet de donar. No esperar que l'altre s'apropi abans, no esperar que l'altre ho agraeixi. M'he de permetre ser genuïna i demostrar el que sento. Deixar enrere la por al patiment.
Realment l'amor no és sofriment.
Així m'atreveixo a dir: "T'estimo"
O com diuen a Itàlia: "Ti voglio benne"
Ja que estimar és voler que l'altra persona estigui bé.
