Les capes de la por: què hi ha darrere del que et fa por?

La por que veiem no sempre és la por principal. Darrera de la por a parlar en públic pot haver-hi por al ridícul, i darrera del ridícul, por al rebuig, y darrera del rebuig, una por més antiga i més silenciosa: la por a no ser estimat o estimada. Les pors tenen capes. I quan només treballem la capa de dalt, l'alleujament és temporal.

La imatge de les nines russes

Una de les maneres més visuals i intuïtives de treballar l'exploració de les pors a consulta és la que anomeno "aprofundir en les capes de la por", i que sovint represento amb la imatge de les nines russes o matrioshkas.

Cada nina que obrim en revela una altra de més petita al seu interior. La por que portem a consulta —aquella por "nombrable"— és la nina de fora. A dins hi ha una altra por més antiga, més amagada, que potser mai ha estat reconeguda ni atesa. I dins d'aquesta, a vegades, encara n'hi ha una altra.

El treball terapèutic consisteix en anar obrint aquestes capes, amb cura i sense pressa, perquè les pors més profoundes puguin sortir a la llum i rebre l'atenció que necessiten.

Per què és important arribar a les pors profundes?

Perquè són elles les que dirigeixen, encara que no ho sembli. Podem treballar molt sobre la por a volar, però si a dota hi ha una por a la mort que mai hem mirat de cara, la feina quedarà sempre incompleta. Podem gestionar l'ansietat social, però si en el fons hi ha una por a l'abandonament que ve de molt enrere, tornarà a aparèixer de maneres diverses.

Les pors profundes són més difícils de nombrar perquè, sovint, ni tan sol som conscients de què estan allà. Es camuflen, es disfrassen i es manifesten com a reaccions "desproporcionades" que no entenem. La indagació en capes ens ajuda a trobar-les.

Com es treballa a consulta

El procés comença sempre per la por que la persona porta, la que pot nombrar. A partir d'aquí, mitjançant preguntes específiques, anem explorant què hi ha a sota:

• Si aquesta por es fes realitat, què seria el pitjor?
• Què diu això de tu o del teu lloc al món?
• Quan va ser la primera vegada que vas sentir algnuna cosa semblant a això?
• Hi ha alguna part de tu que ja coneix aquesta por des de fa molt de temps?

Cada resposta obre una porta nova. I a l'arribar a les capes més profundes, alguna cosa canvia: la persona sent que, per fi, està tocant allò que de veritat li pesa. No la superfície, sinó lo profund.

Atendre la por, no només gestionar-la

Hi ha una diferència important entre gestionar la por i atendre-la. Gestionar és aprendre a conviure amb ella, a no deixar que et paralitzi. Atendre és anar a la seva arrel, entendre d'on ve, donar-li el que necessita perquè, amb el temps, pugui integrar-se i deixar de tenir tant pes.

L'objectiu no és no tenir por. L'objectiu és que la por deixi de decidir per tu. Que puguis reconèixer-la, escoltar-la i, des d'allà, escollir.

Què necessites per fer aquest treball?

Aquest tipus d'exploració requereix un espai de confiança i seguretat. Anar a les capes profundes de la por pot ser un procés emocionalment intens, i per això és important fer-ho acompanyat/da, amb algú que pugui sostenir-te mentre obres cada nina.

Ja sigui amb teràpia presencial a Barcelona o amb teràpia online, acompanyo aquest procés amb cura i amb el ritme que cada persona necessita.