Hi ha persones amb qui tenim comptes pendents. Paraules que mai hem dit. Preguntes que es van quedar sense resposta. O converses que sabem que hem de tenir, però que només de pensar en elles el cor se'ns accelera. La tècnica de la cadira buida de la Teràpia Gestalt ofereix un espai perquè aquestes converses, per fi, puguin tenir lloc.
Què és la tècnica de la cadira buida?
La tècnica de la cadira buida és una de les més conegudes de la Teràpia Gestalt. Consisteix en col·locar una cadira buida davant de la persona i demanar-li que dialogui amb algú que, per diferents raons, no pot estar físicament present. La persona parla en veu alta, dirigit-se a aquesta cadira com si l'altra persona estigués allà. A vegades, també pot posar-se en el lloc de l'altra persona i respondre des d'allà.
El que sembla un exercici d'imaginació es converteix, en realitat, en un poderós procés d'elaboració emocional.
Quan pot ser útil aquesta tècnica?
Quan la persona ha mort
La mort deixa moltes converses sense tancar. Paraules d'amor que no s'han dit a temps, recriminacions que van quedar guardades, gratitud que mai s'ha expressat, o simplement aquest últim "t'estimmo" que ja no va poder ser. La cadira buida permet tancar aquests assumptes pendents, no per fingir que l'altra persona està allà, sinó per honrar el que sentim i donar-li un espai.
Quan la conversa no és possible en aquest moment
Hi ha vegades que l'altra persona està viva, però no està en condicions d'escoltar. Potser està submergida en el seu propi dolor, potser la conversa podria resultar més feridora que beneficiosa, o potser el víncle és tan fràgil que no és el moment. La cadira buida permet processar el que necessitem dir sense dependre de la disponibilitat o receptivitat de l'altre.
Quan volem preparar-nos per a una conversa que sí que tindrem
Hi ha vegades que sabem que necessitem parlar amb algú —una mare, una parella, un amic—, però només de pensar-ho ens paralitza la por, la vergonya o l'ansietat. Practicar la conversa a consulta, en un espai segur, ajuda a trobar les paraules, a regular-nos emocionalment i a poder arribar a aquesta trobada cara a cara amb més confiança i serenitat.
Què passa durant la tècnica?
El que més sorprèn a qui ho viu per primera vegada és la intensitat. Tot i que saben racionalment que la cadira està buida, el cos respon com si la conversa fos real. Apareixen emocions, surt el plor, o de vegades la ira que portava anys guardada. I això, lluny de ser un problema, és exactament el que necessitem: que aquestes emocions surtin, que prenguin forma, que siguin reconegudes.
El meu rol com a psicòloga durant aquest procés és acompanyar, sostenir i ajudar a què la persona pugui transitar el que emergeix des d'un lloc segur.
No és un exercici d'imaginació. És un procés real.
Moltes persones arriben a aquesta tècnica amb dubtes: "Té sentit parlar-li a una cadira?" La resposta, des de la meva experiència a consulta, és sempre la mateixa: el sentit el posa l'emoció que hi ha darrera, no la presència física. El que treballem no és la cadira, sinó el vincle, allò sentit, allò no resolt.
Com a psicòloga amb un enfocament integratiu i eines de Teràpia Gestalt, acompanyo aquests processos amb cura i respeste, tant a la meva consulta a La Sagrera, Barcelona, com a través de teràpia online.
Hi ha converses que portis anys posposant o que ja mai podràs tenir d'una altra manera?
Reserva una sessió i trobem junts/es l'espai per tenir-les.
Reservar sessió aquí