Escultura Familiar: Descobreix el lloc que ocupes a la teva família d'origen

Hi ha coses que sabem sense saber que les sabem. Que en la teva família sempre has estat el que media, o el que cuida, o l'invisible. Que hi ha vincles que pesen més del que haurien, i distàncies que dolen encara que ningú les hagi posat en paraules. L'escultura familiar —una tècnica de la teràpia sistèmica— posa aquests rols sobre la taula, literalment, perquè puguis veure'ls des de fora.

Què és l'escultura familiar?

L'escultura familiar, també anomenada representació sistèmica familiar amb objectes, és una tècnica pròpia de la teràpia sistèmica que consisteix en fer servir petites figures —poden ser peces d'escacs, ninotets, figuretes d'argila o qualsevol objecte que representi les persones— per construir una imatge espacial de la família d'origen.

La persona, durant la sessió, tria quina figura representa a cada membre de la seva família, incloent-se a ella mateixa. A continuació, les col·loca sobre la taula en funció de com percep les relacions: qui està a prop de qui, qui està d'esquenes, qui ocupa el centre, qui queda als marges, quines figures es miren i quines s'eviten.

Què revela aquesta tècnica?

El que emergeix en construir aquesta representació sol ser revelador. Perquè quan ho posem a l'espai, allò que “sabíem” de manera difosa adquireix una concreció nova. De sobte podem veure:

• El rol que hem ocupat al sistema (el responsable, el "chivo expiatorio", el cuidador, el mediador…).
• Les aliances i les distàncies que existeixen dins de la família.
• Els vincles que generen tensió o els que han sigut font de seguretat.
• La posició que ocupen les generacions anteriors i com influeixen en el present.

I el més important: podem preguntar-nos si aquest lloc que hem ocupat desde petits/es és el que volem seguir ocupant.

Del sistema heretat al canvi possible

Ningú tria la família en la que neix ni el rol que va adquirint. Amb freqüència, aquests rols s'aprenen a la infància de forma inconscient i es repeteixen després en altres relacions: amb la parella, amb els amics i amb els companys de feina. Prendre consciència d'aquesta dinàmica és el primer pas per poder canviar-la.

La teràpia sistèmica no busca culpar a ningú; busca comprendre el sistema perquè la persona pugui situar-se d'una manera diferent, més lliure i més coherente amb qui és avui.

Què passa a la consulta?

A la sessió, després de construir la representació, treballem junts/es l'emoció que sorgeix al mirar-la. A vegades apareix tristesa, altres vegades ràbia, o una comprensió nova que alleuja. També podem explorar com ens agradaria que fos aquest mapa si poguéssim reorganizar-lo: què canviaria si moguéssim algunes figures, o fins i tot si la nostra pròpia figura fos diferent.

Aquest procés, que pot sonar com un joc, toca capes molt profundes. I precisament perquè no són només paraules, sinó imatge i espai, arriba a llocs on el relat verbal a vegades no hi arriba. Pots venir a treballar-ho a la meva consulta a La Sagrera, Barcelona, o a través de la teràpia online.