Quan l'ansietat apareix, el primer que volem és que se'n vagi. La tractem com una intrusa, una amenaça, alguna cosa que s'ha d'eliminar quan abans millor. Però, i si aquesta ansietat —o aquesta por, aquesta tristesa, aquest bloqueig— en realitat estigués intentant avisar-te d'alguna cosa?
La tècnica d'externalizació del símptoma ens convida a fer exactament el contrari del que acostumem a fer: en lloc de fugir del símptoma, ens assentem amb ell i li fem preguntes per comprendre'l.
Què significa externalitzar un símptoma?
Externalitzar significa separar el símptoma de la identitat de la persona. En lloc de "sóc una persona ansiosa", comencem a treballar des de "tinc una ansietat que apareix en certes situacions i que té la seva pròpia lògica".
Aquesta distinció no és només semàntica. Té un impacte real en com ens relacionem amb el que sentim. Quan em fusiono amb el símptoma, sóc el símptoma i no puc observar-lo. Quan l'externalitzo, puc posar-lo davant meu, mirar-lo, entendre'l i, des d'aquí, escollir com respondre-li.
L'entrevista al símptoma: coneixent-lo millor
Una de les formes més potents de treballar aquesta tècnica a consulta és a través d'una espècie d'"entrevista" al símptoma. Li fem preguntes como si fos un personatgeamb la seva pròpia història i el seu propi propòsit:
- Quan apareixes? Quines situacions requereixen de la teva presència?
- De què m'estàs avisant? M'intentes protegir? De què?
- Què necessitàries de mi per no haver que cridar tan fort?
- Què passaria si no esitugessis? Què quedaria al descobert?
Aquestes preguntes poden semblar estranyes al principi. Però a consulta, una vegada i una altra, les respostes que emergeixen són sorprenents: l'ansietat que protegeix de la soletat, el bloqueig que evita un fracàs anticipat, l'esgotament que és l'única forma que ha trobat el cos per demanar descans.
La funció del símptoma: per a què està aquí?
Cada símptoma té una funció. No apareix perquè sí. Apareix perquè, en algún moment, va ser la millor resposta que el nostre sistema va trobar davant alguna cosa que no sabíem com gestionar. El problema no és el símptoma en sí, sinó que aquesta resposta, amb el temps, s'ha convertit en automàtica i desproporcionada.
Quan entenem la funció del símptoma, deixem de lluitar contra ell i comencem a respondre a allò que realment hi ha darrere. I aquí és on es dona el canvi autèntic.
Respondre des de la part adulta
L'objectiu d'aquest treball no és forçar la desaparició del símptoma, sinó deixar de quedar atrapat/da en ell. Quan l'ansietat apareix i reacciono automàticament des de la por, perdo capacitat d'elecció. En canvi, quan puc aturar-me, observar el que passa i comprendre què necessita ser atès, alguna cosa canvia: deixo d'anar a la deriva i recupero el timó.
Des de la Terapia Gestalt, el focus està en cultivar aquesta presència que permet sostenir el que emergeix sense rebutjar-ho ni fusionar-se amb això: sostenir l'emoció sense ser desbordat/da per ella, escoltar el símptoma sense identificar-se amb ell, i poder respondre de forma més conscient fins i tot en moments d'activació.
Acompanyo aquest procés tant en la meva consulta presencial a La Sagrera, Barcelona, como a través de teràpia online.
Hi ha algun símptoma que porti massa temps dominant la teva vida sense que sàpigues exactament què vol dir-te?
Reserva una sessió i ho explorem junts/es.
Reservar sessió aquí