Com la nostra ment pot interpretar la realitat
La nostra ment interpreta constantment el que ens passa. Per fer-ho d'una manera ràpida i eficient, utilitza dreceres que ens permeten prendre decisions sense haver d'analitzar cada situació des de zero. Aquesta capacitat ha estat fonamental per a la nostra supervivència.
Tanmateix, de vegades aquestes dreceres ens porten a interpretar la realitat d'una manera massa rígida, negativa o extrema. Són les anomenades distorsions cognitives.
El concepte es va desenvolupar dins de la teràpia cognitiva a partir del treball de Aaron T. Beck i posteriorment va ser popularitzat i ampliat per autors com David D. Burns.
Conèixer-les ens pot ajudar a observar els nostres pensaments amb una mica més de distància.
1. Pensament dicotòmic o de tot o res
Interpretem la realitat en termes extrems, sense espai per als matisos.
«Si no aconsegueixo el meu objectiu, hauré fracassat».
2. Sobregeneralització
Traiem una conclusió general a partir d'una experiència concreta.
«M'ha sortit malament. Sempre em passa el mateix».
3. Abstracció selectiva o filtre mental
Ens fixem especialment en allò negatiu i deixem en segon pla la resta.
«Tot ha anat bé, però m'he equivocat en això».
4. Magnificació i minimització
Exagerem allò negatiu i restem importància a allò positiu.
«Ha estat un desastre».
«El que he aconseguit no té cap mèrit».
5. Conclusions precipitades
Arribem a una conclusió sense disposar de prou evidències.
«No m'ha contestat. Segur que està enfadat amb mi».
6. Personalització
Interpretem els esdeveniments com si estiguessin necessàriament relacionats amb nosaltres.
«Està seriós. Segur que he fet alguna cosa».
7. Desqualificació del que és positiu
Restem valor a allò que contradiu la nostra visió negativa.
«M'ha sortit bé, però ha estat qüestió de sort».
8. Raonament emocional
Prenem el que sentim com una prova de com són realment les coses.
«Em sento incapaç, així que dec ser incapaç».
9. Pensaments d'obligació o «hauria de»
Ens imposem regles rígides sobre com hauríem de ser o com s'haurien de comportar els altres.
«Hauria de poder amb tot».
10. Etiquetatge
Convertim un comportament concret en una valoració global de nosaltres mateixos o d'una altra persona.
«He comès un error» es converteix en «soc un inútil».
No es tracta de pensar en positiu
Tenir una distorsió cognitiva no significa que estiguem pensant malament de manera conscient. Tots podem caure en aquests patrons, especialment quan estem preocupats, cansats o travessem moments emocionalment intensos.
La qüestió no és aprendre a pensar sempre en positiu, sinó poder preguntar-nos si la nostra interpretació és l'única possible.
De vegades, entre «tot va malament» i «tot va bé» hi ha una realitat molt més àmplia, plena de matisos.
Observar els nostres pensaments sense creure automàticament tot el que ens diuen ens pot ajudar a comprendre millor què sentim i a relacionar-nos amb les dificultats des d'una flexibilitat més gran.
Et convido a què la pròxima vegada que aparegui un pensament que et faci patir puguis aturar-te un moment i preguntar-te: «Ho estic interpretant des d'un d'aquests filtres?»
Et puc acompanyar a comprendre els teus patrons de pensament, explorar què hi ha al darrere i trobar una manera més flexible i amable de relacionar-te amb tu mateixa.
Reservar sessió aquí