My Items

I'm a title. ​Click here to edit me.

7 mitos sobre la Psicología

7 mitos sobre la Psicología

Todos tenemos creencias acerca de nosotros/as mismos/as y de todo lo que nos rodea. Normalmente, pensamos que evolucionamos tan rápido como lo hacen las nuevas tecnologías, pero no siempre es así. Algunas creencias perduran, a pesar de no ser verdaderas, ni útiles ni beneficiosas. ¿Estás seguro/a que no sigues creyendo ninguno de estos mitos sobre Psicología? Lee y compruébalo. Mito 1: “El psicólogo no sirve para nada, cada uno se soluciona sus problemas como puede” Todas las personas disponemos de recursos para resolver nuestros problemas, pero muchas veces intentamos siempre el mismo tipo de soluciones. Puede que anteriormente estas actuaciones nos hubieran ayudado a solventar la situación. Sin embargo, es probable que actualmente necesitemos probar otras alternativas. Cuando no se nos ocurren otras opciones y nos invade el sentimiento de desesperación e impotencia porque no sabemos qué más podemos hacer… Es cuando podemos optar por acudir a un profesional de la salud. El/la psicólogo/a puede ayudarnos a ver el problema desde otra perspectiva y a encontrar soluciones diferentes, más adecuadas en este momento presente. También puede ser que las emociones como el miedo nos bloqueen. Entonces no podemos actuar como consideramos que deberíamos hacerlo o como nos gustaría. En esta situación, también el/la terapeuta puede ayudarnos a gestionar mejor nuestras emociones para tenerlas en cuenta sin que nos limiten. Mito 2: “Ir al psicólogo es de débiles” Tenemos la creencia que debemos solucionar nuestros problemas por nosotros/as mismos/as. Normalmente pensamos que tenemos que ser personas fuertes, valientes, que no debemos pedir ayuda a nadie y menos a una persona que no nos conoce y que no forma parte de nuestra familia o círculo de amistades. No obstante, tendríamos que actualizar nuestro concepto de ser “valiente”. Las personas que realizamos un proceso de psicoterapia somos valientes porque estamos dispuestos a afrontar nuestros miedos y conflictos internos. Estamos acostumbrados a esconder nuestros pesares y pensamos que así vivimos siendo más fuertes. Aunque, en realidad, lo que nos convierte en valientes es poner nuestra voluntad para sanar y conseguir el mayor bienestar emocional posible. Mito 3: “El psicólogo es para locos” El término locura también es difícil de definir. Todos tenemos nuestro punto de cordura y locura a la vez. De hecho, es enriquecedor que sea así. Evidentemente existen personas con problemas más graves o psicopatologías que necesitan, con mayor urgencia, acompañamiento psicológico y puede que también farmacológico. De todas maneras, el motivo por el cual una gran cantidad de personas realizamos psicoterapia es porque sentimos malestar: ansiedad, miedo, tristeza, excesivas preocupaciones, etc. Entonces, se podría decir que somos personas sanas que simplemente deseamos aliviar esta angustia y sentirnos mejor. Además, no sólo nos hacemos responsables y creemos en nosotros/as para poder cambiarlo, sino que también somos capaces de pedir ayuda, de acudir a un/a profesional que nos guíe y nos dé herramientas para gestionar mejor nuestros problemas. Mito 4: “Ir al psicólogo es caro” Todos sabemos que el dinero es difícil de ganar y que tenemos muchos gastos para poder sobrevivir: el alquiler de la casa, la comida, la educación de nuestros hijos/as, etc. Podemos tener la sensación que realizar una terapia psicológica no es una de nuestras prioridades. Sin embargo, es una de las mejores inversiones. Se trata de dedicarse tiempo a uno/a mismo/a y cuidarse. De hecho, es lo que nos va a resultar más efectivo para conseguir bienestar emocional, sentir paz, serenidad, tranquilidad, calma y felicidad en nuestro interior. Sentiremos que llevamos el timón de nuestra vida, afrontado lo mejor posible las diferentes situaciones. Mito 5: "Prefiero tomar ansiolíticos o antidepresivos, antes que ir al psicólogo" Es cierto que algunos medicamentos y psicofármacos pueden reducir algunos síntomas que nos generan malestar, pero lo más probable es que nuestros problemas no desaparezcan. A todos nos gustaría que fuera así, que con una sola píldora pudiéramos sentirnos bien para siempre. Sin embargo, podría tratarse sólo de un “parche” que tapa una herida, pero no la cura. De esta manera, aunque sintamos alivio, es recomendable acompañarlo de un tratamiento psicológico que nos permita afrontar nuestros problemas. El/la psicólogo/a puede ayudarnos a adoptar nuevos recursos y estrategias, que podremos utilizar a lo largo de nuestra vida. Por esta razón, los efectos del tratamiento psicológico pueden considerarse más eficaces ya que se prolongan en el tiempo. Mito 6: "El tiempo lo cura todo" Es verdad que con el paso del tiempo podemos sentir que nuestro malestar se ha reducido, ya que al principio era más intenso y poco a poco se va aliviando. Además, a medida que pasan los días, podemos ver el problema desde otra perspectiva e interpretarlo de una manera más saludable. Sin embargo, hay conflictos que se quedan bloqueados y podrían cronificarse, por lo que es importante intervenir. Refiriéndome de nuevo a la metáfora de la herida, parece que tenemos dos opciones: podemos dejar que la herida se cure sola (o no), con el paso del tiempo, o podemos curarla para que realmente llegue a sanar o sane antes. Si está en nuestras manos poder mejorar, ¿por qué no hacerlo? Mito 7: "Ir al psicólogo no sirve” o "El/la psicólogo/a arreglará mis problemas" La responsabilidad del cambio no recae sólo en el/la terapeuta. Por un lado, el/la psicólogo/a es un/a profesional que dispone de una gran cantidad de herramientas para guiarnos y ayudarnos a desarrollar una vida sana, funcional y llena de sentido. Estos conocimientos que provienen de la Psicología están demostrados, ya que esta forma parte de las Ciencias de la Salud, que utiliza el método científico para estudiar la mente y el comportamiento humano, los procesos de aprendizaje y las emociones. Por otro lado, contar los problemas y sentirse escuchado/a produce una sensación de alivio, pero eso no quiere decir que se solucionen por si solos. La psicoterapia requiere una implicación activa, tanto por parte del/de la psicólogo/a como del "paciente", para buscar la mejor solución. De esta manera, la actitud delante de los problemas es muy importante. Es más probable que consigamos un propósito si tenemos la convicción que lo lograremos, que si no lo visualizamos y pensamos que no lo vamos a conseguir. La mente tiene más poder del que imaginamos. El terapeuta nos acompaña, pero realmente somos nosotros/as quien producimos el cambio. Espero que después de leer este artículo tengas una nueva visión más positiva de la Psicología, la Psicoterapia y los/as Psicólogos/as. Te animo a ser más valiente, responsable y coherente contigo mismo/a. Sólo tenemos una vida y tu vida sólo la sientes tú. !Hazlo por ti! Si realizas un proceso de psicoterapia no vas a perder, sino que vas a ganar. #psicologia #psicologo #psicologa #psicoterapia #mitos #creencias #emociones #miedo #ansiedad #bienestaremocional #calma #tranquilidad #objetivo #cambio #ayuda #pedirayuda #serinteligente #serresponsable #servaliente #implicaciónactiva #responsabilidad #metáforaherida #metáforas #heridasemocionales

La metáfora del iceberg

La metáfora del iceberg

Suele pasar que cuando tienes un problema sólo ves esto, lo que te molesta actualmente y sientes que lo que necesitas es solucionar sólamente esta cuestión. Quizás no te apetece mirar hacia atrás, revisar tu infancia, tus recuerdos, tus creencias, pero de verdad te digo que un problema no es sólo lo que ves. Por eso, al inicio de un proceso de terapia, me gusta comentar que los síntomas y los problemas que nos preocupan son como la punta de un iceberg. Eso significa que debajo se esconden una gran cantidad de: Valores y creencias que definen nuestra identidad y que podrían limitarnos, dificultando el cambio Experiencias vividas (algunas de ellas traumáticas que no hemos integrado) que influyen en nuestra manera de percibirnos, de percibir el problema y de percibir el mundo. Emociones que no hemos gestionado bien o que seguimos sin saber sobrellevar. Por ejemplo, miedo que nos bloquea, tristeza que nos aisla, rabia que nos genera conflictos, entre otras. Durante un proceso de terapia, el nivel del agua baja, lo que permite ver parte de aquello que no veíamos. Somos más conscientes de cómo somos y de que que se esconde detrás del problema. Des de esta conciencia, podemos conseguir cambios significativos, que perduren a lo largo de nuestra vida. ¿Estás dispuesto a conocerte más profundamente? Ven a realizar psicoterapia, con la finalidad de comprenderte, gestionar mejor las emociones, integrar sucesos de la vida traumáticos y todo aquello que veamos que necesites. ¡Cuídate! Cuida tu mente, cuida tus emociones, cuida tu cuerpo. #psicologia #psicoterapia #psicologabarcelona #metáforas #metáforadeliceberg #conciencia #valoresycreencias #traumas #gestióndeemociones

La tècnica del semàfor

La tècnica del semàfor

Avui he fet un taller de gestió emocional amb un grup de joves adoptats, a través del Servei d’Atenció Postadoptiva de la Generalitat de Catalunya. Els joves adoptats tenen característiques en comú: la principal és que no s’han criat amb els pares biològics sinó amb els adoptius. Gràcies a l’adopció han tingut l’oportunitat de tenir una família, rebre amor, poder estudiar, etc. En general, ells estan contents de la vida que tenen, però hi ha una gran varietat d’emocions que se’ls desperten davant de la possibilitat de conèixer la família d’origen, la diferència entre la seva vida i la dels altres nens i nenes dels seus països d’origen que no van ser adoptats, davant d’un abandonament o alguna experiència que s’hi assembli, etc. Tot aquest garbuix d’emocions el van manegant com poden, com la resta de joves fan encara que no siguin adoptats. De vegades el que els fa falta és parlar més sobre les emocions i obrir-se als altres per expressar el que senten. El taller d’avui ha servit per a això i perquè aprenguin més sobre les emocions i com gestionar-les. Una de les idees que més els ha agradat ha estat la TÈCNICA DEL SEMÀFOR: 1) Llum vermella: PARAR per sentir. De la mateixa manera que una persona es para en un semàfor quan està vermell, primer de tot davant d’una emoció intensa, la persona s’ha d’aturar. Respirar lenta i profundament i començar a detectar les senyals físiques. Així la persona pot ser conscient de com se sent, de l’estat d’ànim en què es troba. 2) Llum groga: PENSAR. Una vegada la persona ha aconseguit el “control” de l’emoció, pot pensar en el que està succeint, determinar-ne la causa, plantejar-se el que pot fer i si considera que funcionarà. 3) Llum verda: ACTUAR. L’últim pas és portar a la pràctica la millor de les alternatives que ha pensat. Actuar en coherència amb l'emoció i expressant les emocions de manera assertiva. "No pots evitar les onades, però sí que pots aprendre a surfejar-les”
- Jon Kabat Zinn - Llegiu l'entrada en castellà #psicologia #tallers #emocions #jovesadoptats #adopcions #tecniques #postadopcio #generalitatdecatalunya #assertivitat #taller

Visualitza el que vols i estaràs més a prop d'aconseguir-ho

Visualitza el que vols i estaràs més a prop d'aconseguir-ho

Visualitza el que vols i estaràs més a prop d'aconseguir-ho!


La nostra ment té molta força. Encara que de vegades sentim que exerceix el poder sobre nosaltres i que ens té atrapats, en realitat en podem disposar perquè la ment som nosaltres i nosaltres som la ment. Ens hem d'acompanyar amb amistat i no amb duresa.


No ens hem de posar obstacles a nosaltres mateixos. Al contrari, ens hem d'imaginar allò que volem, posar-li intenció i motivació, creure en nosaltres mateixos i avançar cap en la direcció desitjada. Si ho visualitzem és més creïble per a la nostra ment, perquè ens queda més a prop i ens serà més fàcil aconseguir-ho. Llegiu l'entrada en castellà #psicologia #psycotherapy #psychology #barcelona #poder #imaginar #aquiiara #actitudpositiva #frases #vida #psicoteràpia #home #dona #visió #ment #realitat #intenció #motivació #companyia #amistat #obstacles #present #reflexions #creixementpersonal

Com alleujar el dolor de la fibromiàlgia

Com alleujar el dolor de la fibromiàlgia

En aquest altre article, publicat a "La Mente es Maravillosa", escric sobre la fibromiàlgia: com es defineix, si es tracta d'un dolor crònic i què es pot fer per alleujar el dolor, com per exemple, mantenir una activitat moderada i, alhora, ser capaços de descansar sense sentir culpabilitat, entre d'altres. Llegiu l'entrada en castellà #psicologia #barcelona #descansar #compartir #observar #dolor #psicòloga #fibromiàlgia #articles #Lamenteesmaravillosa #activitat #dolorcrònic #psicoteràpia #fatiga #actitudpositiva #dirno #malaltia

Ser conscients de cada moment

Ser conscients de cada moment

Hem escoltat o llegit moltes vegades que hauríem de viure el present, l'aquí i l'ara. I pot semblar un tòpic, però és tan cert que val la pena repetir aquesta idea.


Cada instant, cada segon, cada minut, cada dia ... és únic i especial. És com és, potser no és ideal però el fet de ser conscients de cada moment és el que ens fa sentir que vivim.


Assaboreix cada moment de la teva vida! Llegiu l'entrada en castellà #psicologia #psychology #psycotherapy #barcelona #aquiiara #actitudpositiva #sitges #frases #instantes #vida #life #psicoteràpia #persones #home #dona #present #serconscient #assaborir #reflexions #creixementpersonal

"Revista Universal"

"Revista Universal"

A Portamar Residencial volem que els esforços que fan els usuaris en les activitats d'estimulació cognitiva tinguin un resultat palpable, que doni sentit al seu esforç i dedicació i els permeti sentir satisfacció per la feina feta. Amb aquesta finalitat, va sorgir la idea de crear un nou projecte: la realització d'una revista per part dels usuaris! Ells pensen i desenvolupen cadascun dels apartats, acompanyats del meu suport i orientació. També comptem amb l'ajuda per part de tots els tècnics de la residència. D'aquesta manera, l'objectiu de la revista no és simplement informar de les activitats que es realitzen a la residència, sinó que la idea principal és que cadascun dels apartats sigui decidit i elaborat per ells. Per començar, la vam batejar amb el títol de "Revista Universal". Després, vam anar donant forma a la revista, creant les seccions que volíem que apareguessin: les activitats que s'han realitzat a la residència receptes de cuina consells de bellesa remeis casolans entrevista a un dels usuaris entrevista a un treballador de la residència (més endavant, la idea és entrevistar a persones externes, com per exemple, familiars dels usuaris) apartat literari activitats d'entreteniment: mots encreuats, sopa de lletres, endevinalles, buscar diferències, etc. No cal dir que la tasca d'elaborar la revista també els suposa una gran col·laboració entre ells, que els fa tenir un sentiment més gran de pertinença en el grup i, a la vegada, un major benestar emocional. En la realització de cadascuna de les 3 revistes que portem elaborades, han participat molt activament, amb molta il·lusió i expressant la seva creativitat! La podeu descarregar mitjançant l'enllaç de la residència. Espero que us animeu a elaborar una de les receptes que proposem, pugueu tenir més informació dels usuaris i dels treballadors de la residència llegint les entrevistes, i que pugueu entretenir-vos realitzant els nostres passatemps! Espero que gaudiu la revista, tant com nosaltres al realitzar-la! Aquí teniu una mostra d'una de les activitats de buscar les diferències: Llegiu l'entrada en castellà #ResidènciaPortamar

D'una ment reactiva a una actitud positiva

D'una ment reactiva a una actitud positiva

Encara que de vegades no siguem molt conscients, en la nostra ment abunden més els pensaments "negatius" que els "positius". A continuació, us explicaré l'origen d'aquest fet i per què la nostra ment és reactiva. A través d'un exemple podrem entendre millor aquest funcionament. Finalment, exposaré com adoptar una actitud més "positiva" i pro-activa per desenvolupar-se en la vida i sentir més benestar emocional.

1. Per què tenim tants pensaments negatius?

D'entrada, fruit de l'evolució, contínuament volem aproximar-nos a allò que és agradable i evitar o fugir del que és desagradable. La nostra ment s'ha acostumat a diferenciar els successos d'aquesta manera: el "bo" i el "dolent", per permetre'ns actuar amb més rapidesa quan la situació ho requeria.


Durant milers d'anys, els nostres avantpassats han sobreviscut gràcies al fet que han detectat més experiències "dolentes" que "bones", perquè són les que han tingut més impacte en la seva supervivència. Evidentment volien tenir el bo (com un aparellament), però això podia esperar; era més urgent sortir viu d'un atac o un perill.


Actualment la nostra vida no té els mateixos riscos com en aquells temps. En general, tenim les nostres necessitats bàsiques d'alimentació i seguretat millor cobertes (com es representen en les bases de la Piràmide de Maslow). Tot i això, tenim tendència a centrar-nos en el negatiu (més que en el positiu). Vivim en un estat d'estrès constant (gairebé crònic), tot i que les situacions que ens generen ansietat siguin més lleus (la nostra vida no està en risc). No ens permetem frenar el ritme accelerat que marca les nostres vides, ni experimentar moments de calma mental i relaxació corporal, que tanta falta ens fan per al nostre benestar.


Per tant, el fet de tenir més pensaments negatius ha estat la conseqüència lògica de la necessitat de detectar els successos "dolents" que ens van permetre sobreviure. 2. Per què no actuem com una zebra? El nostre cos funciona mitjançant l'activació de dos sistemes: el Sistema Nerviós Simpàtic (SNS) i el Sistema Nerviós Parasimpàtic (SNP). D'una banda, el SNS s'activa quan desenvolupem accions voluntàries com caminar o córrer. D'altra banda, l'SNP s'activa quan duem a terme accions involuntàries com la digestió i el procés d'evacuar, entre d'altres. Imaginem que una zebra està bevent tranquil·lament en un riu (amb el seu SNP activat), quan de sobte veu que s'acosta un lleó. La zebra detecta que és un depredador, deixa de beure i comença a córrer (activant els seus SNS) per fugir. Quan sent que ja està lluny del lleó, torna a relaxar-se (activant una altra vegada el SNP). És essencial poder activar alternativament aquests dos sistemes. El problema es presenta quan tenim contínuament activat el SNS, que ens manté alerta, en moments en què no seria necessari. Això pot comportar estrès, dificultats per agafar el son i falta de gana. En aquest sentit, podríem aprendre més dels animals, que s'activen i relaxen d'una manera més funcional. En canvi, els humans, sense ser conscients, de vegades fem servir la nostra ment en el nostre perjudici i veiem lleons quan no n'hi ha. 3. Com podem tenir una actitud més proactiva, en lloc de reactiva? Com veiem, la nostra ment ha estat programada per a ser reactiva. Tenim tendència a focalitzar la nostra atenció en aquelles situacions que considerem negatives i davant de les quals, com ens sentim atacats, actuem de manera reactiva, a la defensiva, amb alteració i impulsivitat. D'altra banda, en les situacions que considerem positives, sí que sabem actuar amb més serenitat i amabilitat. Per poder canviar la nostra actitud reactiva a una més proactiva cal que canviem la nostra interpretació de les situacions. Els pensaments que tinguem sobre una situació tindran influència en les nostres emocions, sensacions i comportaments. Podem aprendre a no considerar les situacions com a "dolentes" o "bones", tenint en compte que aquesta diferenciació té origen en els nostres avantpassats. Evidentment hem de detectar els perills (els "lleons") per protegir-nos, posant límits per exemple. No obstant això, seria més savi interpretar la situació com el que és: neutra, ni negativa, ni positiva. Quan no estem acostumats a percebre així és difícil adoptar aquest punt de vista, però és possible i molt beneficiós. Així, davant d'una situació que considerem neutra, és més fàcil mantenir la nostra ment en calma, les nostres emocions tranquil·les i actuar de manera més eficient i satisfactòria (amb nosaltres mateixos, les altres persones, a la feina, etc.) Referències bibliogràfiques: Hanson, R. i Mendius, R. (2012). El cerebro de Buda. La neurociencia de la felicidad, el amor y la sabiduría. Ed. Milrazones

Sents que controles la teva ment?

Sents que controles la teva ment?

No ens hem de deixar dominar per preocupacions, ni pensaments recurrents i negatius. Encara que moltes vegades no en siguem conscients, tots tenim el poder de la nostra ment. Per tant, podem decidir si ens centrem en aquests pensaments o no. Quan ens ve al cap una preocupació, ens podem imaginar com si de sobte aparegués un cavall davant nostre. Aquest cavall és present en la nostra vida, però no forma part de la nostra persona. Jo no sóc el cavall, jo no sóc aquest pensament (Soc molt més que els pensaments en sí). Per tant, podem decidir què fer respecte al cavall. Una opció és muntar-lo i deixar-nos arrossegar fins on ens porti, sentint-nos fora del nostre control. Una altra opció és no muntar-lo i deixar-lo passar. D'aquesta manera, si NO ens obsessionem amb les preocupacions, poden, fins i tot, arribar a desaparèixer (depenent del tipus de preocupacions). Necessitem recuperar el poder sobre nosaltres mateixos. Si et fixes bé en la paraula "preocupar-se" entendràs el misteri, veuràs que es pot dividir en dues parts: PRE-ocupar-se. Així que ocupa't de les situacions que hagis de solucionar, però no ho facis abans (pre-) de què succeeixin. No t’anticipis. Així estalviaràs patiment i ansietat.

Despréndete de lo que no quieres

Despréndete de lo que no quieres

En otoño, los árboles dejan caer sus hojas.

Nosotros también podemos dejar ir lo que nos sobra, lo que no necesitamos, lo que no queremos. Cada día cambiamos: nuestras células mueren y nacen, aprendemos de las experiencias que vivimos, nuestros sentimientos se transforman…


Algunos cambios nos pasan desapercibidos, mientras que existen otros aspectos que no logramos modificar con tanta facilidad.


Entonces va bien plantearse estos objetivos como retos, poniendo nuestra voluntad para conseguir cambios.

Despréndete de aquello que no necesitas o no quieres y tendrás espacio para llenarte de lo que deseas.


* ¿Qué es lo que no quieres en tu vida?

Puede ser una característica tuya o reacción delante de una situación, una emoción como el miedo o inseguridad que te bloquean y no te dejan vivir como te gustaría. * ¿Qué es lo que deseas incorporar en tu vida?

Puede ser más confianza en ti mism@, adquirir el hábito de comer saludable, hacer más ejercicio físico, meditar, tener más tiempo para leer, etc.


No dejes de reflexionar acerca de qué dejarías y qué pondrías en tu vida. Si sólo lo lees no hace efecto, es necesario que le pongas voluntad y te planifiques.


Si no sabes qué objetivos plantearte o cómo conseguirlos, puedes encontrar más información en el siguiente artículo:

https://lamenteesmaravillosa.com/saber-lo-que-quieres-es-suficiente/ #reflexiones #psicologa #psicologia #barcelona #cambios #otoño #vida #voluntad #amor #autocuidado #crecimientopersonal

Tu decideixes

Tu decideixes

Hi ha coses que no es poden triar i altres que sí, centra't en les que sí.

*No pots escollir algunes circumstàncies de la vida.

*Sí que pots decidir què fas al respecte.


Per exemple:

*No pots triar que et facin fora de la feina.

*Sí que pots triar quedar-te a casa sense fer res o buscar una altra feina.


A la vida ens ha tocat unes cartes, podem queixar-nos dient que tenim mala sort o podem jugar amb elles tan bé com puguem. Tu decideixes! Com em va dir la meva àvia fa 7 anys: “La persona ha d’adaptar-se a les circumstàncies de la vida perquè la vida no s’adapta a les circumstàncies de la persona” #cartes #decidir #jugar #viure #acceptar #acceptació #psicologia #psicologa #psicoterapia #terapia #barcelona #bcn #reflexions #canvis #benestar #benestaremocional #vida #treball #sort #responsabilitat #àvia #família #parella Llegeix l'entrada en castellà #reflexions #emocions #cartes #responsabilitat #vida #decidir #empoderament #persona #acceptació #jugar #viure #psicologa #psicologia #barcelona #bcn #treball #sort #familia #avis #parella #amor #amistat

Més que classes d'anglès!

Més que classes d'anglès!

A Portamar Residencial sempre estem adaptant les nostres activitats als usuaris i oferint-los el millor!


Fa un temps que hem començat a fer classes d'anglès. Aquestes s'han convertit en molt més que simples classes!


D'una banda, es tracta d'una activitat d'estimulació cognitiva, la qual requereix prestar atenció, concentrar-se, memoritzar i, fins i tot, aprendre.


D'altra banda, aquestes classes els permeten augmentar la seva autoestima i el seu benestar emocional, ja que valoren la seva capacitat d'aprendre i se senten més satisfetes amb elles mateixes.


Totes mostren molta motivació i interès en les classes, el que els ajuda a augmentar el seu aprenentatge i memòria. Fins i tot esperen el dia que es fan les classes d'anglès i es preparen amb els seus portafolis, on guarden les fitxes de les activitats.


Els agrada molt aprendre i se senten satisfetes de saber anglès, com els seus néts! Llegiu l'entrada en castellà #ResidènciaPortamar