My Items

L'objectiu de la CNV (Comunicació No Violenta) és escoltar i tenir en compte tant les nostres necessitats com les de l'altra persona. El propòsit és la CONNEXIÓ amb un mateix i amb l’altre, parlar des de i buscant l’empatia. Hauríem de comunicar-nos amb aquesta INTENCIÓ (buscant connectar, no lluitar per guanyar). Aquests son els 4 PASSOS que recomana: 1. Observacions. Descriure la situació el més OBJECTIVAMENT possible, evitant fer interpretacions i judicis. 2. Connectar amb les meves emocions i SENTIMENTS i expressar-los. Responsabilitzar-nos del que sentim. Evitant culpar els altres, ja que potser han estat un estímul, però l’emoció que sentim és nostra. Fluctua segons la situació, segons com estem nosaltres. Ens dona informació sobre les necessitats. 3. Reconèixer les nostres NECESSITATS i expressar-les. 4. Fer PETICIONS que promoguin la cooperació i la connexió. #CNV #gestioemocional #inteligenciaemocional #terapiapareja

Tots podem adoptar tres tipus d'estats del Jo: el de Pare, el d'Adult i el de Nen, segons el model P.A.N. que explica el Dr. Eric Berne de l'Anàlisi Transaccional. El Pare es manifesta quan sentim, pensem i actuem de manera similar a les figures de referència que vam tenir a la nostra infància. Podem ser un pare autoritari que expressa creences rígides i es basa en normes i límits o un pare comprensiu que acompanya i ajuda de manera més afectuosa. El Nen es manifesta quan sentim, pensem i actuem com ho fèiem de petits. Representa la part més emocional. Podem ser un nen adaptat, curiós i alegre o un nen menys adaptat, rebel o submís. L' Adult es manifesta quan tenim consciència del que ens convé i de les nostres necessitats i actuem de manera racional i reflexiva. És el resultat de tenir integrat el nostre Pare i el nostre Nen. Per tant, podríem dir que l'estat Adult és el més òptim, encara que tots tres estats son necessaris. Depenent de la situació serà més convenient relacionar-se des de l'Adult, el Pare o el Nen. Cal tenir en compte que no només nosaltres manifestem aquests rols, sinó que també ho fan les altres persones i aquests es posen en joc quan ens relacionem. Aquestes són algunes de les combinacions que es poden donar: Les dues persones poden posicionar-se des del rol de Pare quan estan parlant, per exemple, sobre com s'organitzaran les feines de casa, tenint en compte certes pautes de convivència (encara que també podrien estar influint les necessitats de cadascun d'ells). També poden posicionar-se totes dues des del rol de Nen quan estan en una situació més relaxada, de joc, compartint relacions sexe-afectives per exemple. En aquest moment es deixen portar més pel que senten que pel que han de fer. Poden manifestar-se totes dues com a Adult quan es relacionen d’igual a igual, tenint en compte el que els convé i les seves necessitats. Encara que no sempre les dues persones adopten el mateix rol alhora, també es poden combinar. Una de les possibilitats és quan una de les persones actua com a Pare i l'altra com a Nen. Per exemple, quan una diu a l'altra el que ha de fer. Depenent de cadascuna de les persones i del moment poden reaccionar bé o es pot generar un conflicte si, per exemple, la que rep l'ordre no està d'acord en acatar-la. En una altra ocasió o en un altre context pot ser que la persona que es manifestava com a Pare es posicioni com a Nen i viceversa. Ara que ja saps o tens més clara aquesta informació, és el moment de reflexionar: Quin diries que és el rol que més assumeixes? Quina diries que és la combinació de rols que es dóna més en les teves relacions? Sigui la que sigui, el més important és sentir-te bé i que no et generi malestar. Així que si no et senta bé… T'animo que et posicionis d'una altra manera!

Entrevista publicada a ProntoPro , el portal per a professionals nº 1 a Espanya. Maria Fabregat es una psicóloga autónoma de 30 años de edad que vive en Barcelona, y desde siempre ha tenido la habilidad de escuchar atentamente y empatizar, transmitiendo paz a quienes comparten con ella. Estas características las aplica como psicóloga, sintiéndose afortunada de poder acompañar a personas a comprender la vida desde otro punto de vista. A lo largo de su experiencia ha permitido a sus pacientes adquirir recursos de gestión emocional y disfrutar de un mayor bienestar. Su filosofía de vida es valorar las experiencias agradables y aprender de las no tan agradables. Generalmente atiende con tratamiento psicológico a adultos y terapias de pareja en dos centros, el Ginkgo Biloba de Barcelona y el Syna Espai de Salut, en Llobregat. También colabora con el centro Ágape, realizando talleres de gestión emocional, crecimiento personal y profesional. Es Psicóloga General Sanitaria, y está colegiada en el Colegio Oficial de Psicólogos de Cataluña. En los últimos tiempos ha detectado un cambio en los niveles de atención e interés que las personas han depositado en los servicios de psicología. Las personas se muestran más dispuestas a aprender y desarrollarse en el aspecto emocional y psicológico. Está especializada en la psicoterapia para adultos, basándose en el enfoque sistémico y constructivista, usando varias técnicas e intervenciones de distintas corrientes como la Gestalt. En algunas ocasiones ha valorado la posibilidad de especializarse en una problemática específica, sin embargo, desde este enfoque, y con todas las técnicas que utiliza, puede acompañar de manera eficiente a muchas personas con una gran variedad de personalidades y circunstancias. Eligió y sigue siendo psicóloga porque disfruta escuchando atentamente a las personas, le gusta transmitir que existen otros puntos de vista para interpretar las situaciones y siente ganas de ayudar aquellas personas que buscan esta guía y apoyo. Le satisfacen los logros que consiguen las personas a las que acompaña, y se siente agradecida por ser parte de ellos. ¿Cual es el coste medio de terapia de pareja?¿Generalmente qué se incluye en este coste?
Las sesiones de terapia individual tienen un coste de 50€ y las de terapia de pareja 60€. En este coste se incluye el trabajo durante la sesión, la preparación previa a esta, el envío y revisión de tareas y propuestas que pueden realizar entre sesiones, las recomendaciones de material y la posibilidad de poder contactar conmigo cuando lo necesiten. En parte, también la formación del Grado de Psicología, el Máster y otros cursos y formaciones, el material usado y las supervisiones confidenciales para ampliar y perfilar la ruta de trabajo de las terapias. Parte de los costes del trabajo como Autónoma (Seguridad Social) y el alquiler del despacho para realizar la sesión o el porcentaje del servicio (según el centro). ¿Cuales son los tipos de problemas más frecuentes de las personas que asisten a vuestras terapias de pareja?
Las parejas suelen acudir por falta de entendimiento entre los dos miembros de la pareja, por frecuentes o fuertes discusiones, por desconfianza hacia el otro e infidelidades. Mi trabajo se enfoca en tratar conjuntamente los conflictos gradualmente, creando canales de comunicación más efectivos. ¿Cuál es la importancia de la terapia de pareja para mejorar la comunicación entre los cónyuges?
En la terapia de pareja exploramos las causas de los conflictos entre ellos y cómo se comunican. Los ayudo a aprender a tomar conciencia de cómo se sienten, qué dicen al otro y de qué manera lo expresan, así como también de las diferentes perspectivas que tiene cada uno. Les explico maneras más asertivas y adecuadas de comunicar sus emociones, necesidades y deseos, respetándose a ellos mismos y al otro. Así mejoran la comunicación, que es básico para mantener una buena relación de respeto y amor. ¿Cuándo creéis que es el momento indicado para pedir una cita con psicólogo especialista en parejas?
Normalmente las parejas suelen pedir cita cuando ya llevan bastante tiempo con el problema. Han intentado resolverlo a su manera y aunque no haya habido cambios, lo han ido dejando pasar, hasta que ya se ha generado mucha tensión entre ellos. Recomiendo que empiecen terapia de pareja antes de llegar a este punto. Lo ideal es que asistan cuando empiezan a sentir el malestar respecto al otro, el distanciamiento entre ellos y se dan cuenta de que están en lucha, más que formando un equipo. De esta manera la relación no estaría tan deteriorada y los cambios y la mejoría entre ellos podría darse más fácilmente. Es posible mejorar individualmente y como pareja.

Què és la meditació? La meditació consisteix a ser conscients del moment present, donar-se compte del que passa en l'aquí i l'ara, sense estar pendents del passat o el futur. L'ideal seria arribar a un estat de consciència plena, estar presents en cadascuna de les activitats que es realitzen, encara que puguin semblar tedioses o rutinàries, com rentar els plats per exemple. En aquest cas, es tractaria de posar atenció i percebre amb els 5 sentits el que s'està fent: com les mans senten l'aigua, escoltar el soroll dels plats, etc. Llavors tant el cos com la ment estarien enfocades a això. Per aconseguir aquest estat cal entrenar la ment i la concentració, per això és útil dedicar uns minuts al dia a focalitzar l'atenció en un objecte escollit prèviament, com pot ser la respiració.
Quin és l'origen de la meditació? La meditació es va desenvolupar fa molts segles enrere en les religions orientals com el budisme i l’hinduisme. Actualment es pot practicar meditació d'una manera desvinculada de creences religioses i filosofies de vida concretes.
Quins beneficis aporta meditar? Relaxar-se i rebaixar les emocions més desagradables com l'ansietat i la por Tenir més autocontrol i gestionar millor les emocions Calmar la ment i deixar de posar atenció a preocupacions, pensaments negatius i obsessius Major autoconeixement i autoestima Centrar-se en el present (consciència plena) Millorar la capacitat d'atenció i concentració Millorar la capacitat d'acceptació i adaptació (resiliència) En general, meditar millora la qualitat de vida , la salut física, psicològica, emocional i espiritual.
En quines condicions és millor meditar? Tenir ganes de meditar en aquest moment, no fer-ho només com una obligació o imposició. És millor meditar en un lloc tranquil, amb silenci exterior (o com a molt, acompanyats de música relaxant i repetitiva que no ens distregui) i silenci mental (evitar posar atenció en pensaments o preocupacions). És aconsellable desactivar els telèfons i alarmes que puguin interferir. El que sí que es pot fer és posar-se una alarma en 10 minuts (o el que s'hagi decidit) que indiqui el final de la pràctica, així no cal estar pendent del temps i és possible centrar-se només en la respiració. Estar en un ambient i temperatura agradables. Portar roba còmoda, sense calçat ni complements com rellotges que puguin molestar. Millor estar asseguts a terra amb les cames doblades o en una cadira si a terra ens resulta incòmode. L'important és tenir l'esquena dreta per respirar millor (i perquè ens ajuda a sentir el benestar que busquem). Podem posar-nos un coixí o tovallola sota per estar més còmodes. El cap també ha d'estar alineat amb l'esquena. Mantenir la posició requereix certa activació però alhora hem d'estar relaxats, sense tensionar-nos. Si alguna part del cos ens fa mal hem de reajustar la posició. També es pot meditar estirats, és relaxant (ja que al meditar es redueixen les freqüències), però s'ha d'evitar adormir perquè sinó es deixa de ser conscient del moment present. En què es pot focalitzar l'atenció? Millor focalitzar l'atenció en la respiració, en com entra l'aire i en com surt, ja que és un recurs que pots trobar en tu. Sempre ens acompanya. També es pot focalitzar en: Pensaments positius i d'abundància Sentiments com felicitat, amor, tranquil·litat i harmonia Sensacions corporals com els batecs del cor, calor corporal... (aquí s'inclou la respiració) Un objecte més concret com la llum d'una espelma, una pedra, una planta, etc. Hi meditacions guiades a internet que ajuden a focalitzar en l'objecte d'atenció i a relaxar-se, com per exemple aquesta meditació guiada per elimar l'excés de pensaments .
Com mantenir la concentració? És gairebé impossible mantenir la concentració tot el temps i no tenir pensaments. Durant la meditació, la qüestió és intentar estar suficientment atent com per adonar-se que ha aparegut un pensament . Llavors s'ha de deixar passar aquest pensament i tornar a focalitzar-se en l'objecte d'atenció. És important acompanyar-se amb amor i amabilitat, en lloc de jutjar-se . Dir-se per exemple, "val, m'he distret, torno a concentrar-me" en lloc de culpar "una altra vegada m'he distret…".
Com s'aprèn a meditar? Com qualsevol activitat, aprendre a meditar és qüestió de pràctica . Es pot començar a meditar per exemple 5 o 10 minuts al dia per entrenar la nostra concentració, prendre consciència del nostre cos i les nostres emocions. Així serà més fàcil aconseguir meditar en altres moments on hi hagi més soroll, més moviment, més estímuls que ens poden distreure del moment present. L'ideal seria adquirir l'hàbit de meditar cada dia i arribar a fer-ho uns 30 minuts. No obstant això, és millor començar de manera gradual per evitar sentir frustració i abandonar la pràctica.
En quin moment és millor meditar? Meditar és beneficiós en qualsevol moment del dia. Hi ha persones que prefereixen al matí i altres a la nit o al migdia. També pot ser dues vegades al dia, tant al matí com a la nit o en un moment puntual en què se senti ansietat o estrès. Sigui quin sigui el moment que es triï, és millor establir una rutina i practicar sempre a la mateixa hora . Fins i tot es recomana fer-ho al mateix lloc per acostumar el cos i la ment.
Espero que practiquis la meditació i visquis el teu present de la millor manera possible. Prova-ho, segur que sents els beneficis!

Segons la nostra manera d'actuar davant les circumstàncies i les interaccions amb altres persones podem contribuir a generar(-nos) malestar o, pel contrari, fomentar el nostre benestar i aconseguir relacions més satisfactòries. Com explica Stephen Karpman, psicòleg transaccional, podem diferenciar tres rols reactius: víctima, perseguidor i salvador. Quan adoptem una actitud reactiva, com diu la mateixa paraula, reaccionem de manera inconscient a les circumstàncies i al comportament de les altres persones. Actuem de manera immadura i sovint impulsiva. Per tant, els nostres actes no depenen de nosaltres, sinó que vénen determinats per l'exterior: si ens tracten bé o estem davant d'una situació que valorem com agradable, ens sentim bé i actuem assertivament. En canvi, si estem davant d'una situació que considerem desagradable, ens sentim malament i actuem a la defensiva. Per contra, quan mantenim una actitud proactiva, els nostres sentiments i actuacions no depenen de l'exterior. Som capaços de mantenir la calma i la pau interior, tot i haver rebut un mal tracte o d'haver experimentat una situació percebuda com a negativa. Inconscientment, tots actuem o hem actuat seguint pensaments, sensacions i comportaments propis d'una actitud reactiva. Algunes vegades notablement i altres d'una manera molt subtil o davant circumstàncies o persones concretes. El primer pas és que ens observem a nosaltres mateixos per detectar quin rol reactiu estem adoptant. A continuació, ja podrem intentar canviar cap a una actitud més proactiva. Els tres rols reactius són: el victimista, el perseguidor i el salvador. Quan tenim un paper victimista ens sentim indefensos, incapaços de resoldre les dificultats, pensem que van en contra de nosaltres i que la vida és dura i injusta. Quan tenim un paper perseguidor jutgem, sentim ràbia i frustració i culpem als altres o a nosaltres mateixos del que ens passa. Quan tenim un paper salvador assumim responsabilitats que no ens pertanyen respecte el benestar dels altres i ens sacrifiquem, ja que ens considerem "imprescindibles" o no som capaços de dir "no" quan ens demanen ajuda. De fet, no adoptem només un d'aquests tres rols. Normalment canviem d'un a l'altre, de vegades en qüestió de segons. A més, tots aquests rols comparteixen de base un sentiment de victimisme, de no controlar les circumstàncies que ens envolten, de por i desconfiança. En definitiva, són reactius. Per exemple, quan una persona intenta "salvar" a una altra però el seu esforç no és reconegut, se sent decebuda i adopta un paper victimista, que pot derivar al paper perseguidor, a culpar l'altre de la seva frustració. Com podem veure, assumir una actitud reactiva implica no acceptar la realitat que ens desagrada i això ens porta a manipular l'entorn (encara que no sigui conscientment), fet que genera malestar en un mateix i fa malbé les relacions. La bona notícia és que està a les nostres mans reconvertir aquests rols reactius en actituds proactives. Si tenim un paper victimista hem de guanyar confiança en nosaltres mateixos, aprendre i millorar habilitats per solucionar els nostres conflictes, en lloc de queixar-nos i esperar que siguin els altres que ens els resolguin. Així, adoptem un paper actiu en la creació de la nostra realitat. Si tenim un paper perseguidor hem d'acceptar que no ho podem controlar tot i, en lloc de criticar el que no ens agrada i culpabilitzar els altres, hem d' aprendre a gestionar les emocions i assumir la responsabilitat dels nostres actes. Si tenim un paper salvador hem de centrar-nos en el nostre propi benestar sense que depengui del que puguem fer pels altres, aprendre a dir "no" i permetre'ns demanar ajuda si ho necessitem. Així, no creem relacions de dependència ni influïm innecessàriament en la vida dels altres, sinó que els transmetem confiança i alè perquè siguin ells els protagonistes de les seves vides. També podem observar aquests rols en els altres. En aquest cas, no podem fer el canvi per ells, però sí que podem comprendre'ls. Entendre des de la humilitat que actuen de manera reactiva perquè encara no han adquirit consciència suficient per fer-ho d'una manera sàvia i assertiva, fomentant el benestar propi i aliè. Únicament hem d'assumir la nostra responsabilitat (no la seva ) i portar la situació el millor possible. Mantenint la calma i la serenitat, podem crear un ambient més harmònic, potenciar la bona entesa entre les persones i, si ho considerem adequat, donar-los informació que els pugui ajudar en el seu creixement personal. Llegir el post en castellà

Encara que de vegades no siguem molt conscients, en la nostra ment abunden més els pensaments "negatius" que els "positius". A continuació, us explicaré l'origen d'aquest fet i per què la nostra ment és reactiva. A través d'un exemple podrem entendre millor aquest funcionament. Finalment, exposaré com adoptar una actitud més "positiva" i pro-activa per desenvolupar-se en la vida i sentir més benestar emocional.

1. Per què tenim tants pensaments negatius?

D'entrada, fruit de l'evolució, contínuament volem aproximar-nos a allò que és agradable i evitar o fugir del que és desagradable. La nostra ment s'ha acostumat a diferenciar els successos d'aquesta manera: el "bo" i el "dolent", per permetre'ns actuar amb més rapidesa quan la situació ho requeria.


Durant milers d'anys, els nostres avantpassats han sobreviscut gràcies al fet que han detectat més experiències "dolentes" que "bones", perquè són les que han tingut més impacte en la seva supervivència . Evidentment volien tenir el bo (com un aparellament), però això podia esperar; era més urgent sortir viu d'un atac o un perill.


Actualment la nostra vida no té els mateixos riscos com en aquells temps. En general, tenim les nostres necessitats bàsiques d'alimentació i seguretat millor cobertes (com es representen en les bases de la Piràmide de Maslow ). Tot i això, tenim tendència a centrar-nos en el negatiu (més que en el positiu). Vivim en un estat d'estrès constant (gairebé crònic), tot i que les situacions que ens generen ansietat siguin més lleus (la nostra vida no està en risc). No ens permetem frenar el ritme accelerat que marca les nostres vides, ni experimentar moments de calma mental i relaxació corporal, que tanta falta ens fan per al nostre benestar.


Per tant, el fet de tenir més pensaments negatius ha estat la conseqüència lògica de la necessitat de detectar els successos "dolents" que ens van permetre sobreviure. 2. Per què no actuem com una zebra? El nostre cos funciona mitjançant l'activació de dos sistemes: el Sistema Nerviós Simpàtic (SNS) i el Sistema Nerviós Parasimpàtic (SNP). D'una banda, el SNS s'activa quan desenvolupem accions voluntàries com caminar o córrer. D'altra banda, l'SNP s'activa quan duem a terme accions involuntàries com la digestió i el procés d'evacuar, entre d'altres. Imaginem que una zebra està bevent tranquil·lament en un riu (amb el seu SNP activat), quan de sobte veu que s'acosta un lleó. La zebra detecta que és un depredador, deixa de beure i comença a córrer (activant els seus SNS) per fugir. Quan sent que ja està lluny del lleó, torna a relaxar-se (activant una altra vegada el SNP). És essencial poder activar alternativament aquests dos sistemes. El problema es presenta quan tenim contínuament activat el SNS, que ens manté alerta, en moments en què no seria necessari . Això pot comportar estrès, dificultats per agafar el son i falta de gana. En aquest sentit, podríem aprendre més dels animals, que s'activen i relaxen d'una manera més funcional. En canvi, els humans, sense ser conscients, de vegades fem servir la nostra ment en el nostre perjudici i veiem lleons quan no n'hi ha. 3. Com podem tenir una actitud més proactiva, en lloc de reactiva? Com veiem, la nostra ment ha estat programada per a ser reactiva. Tenim tendència a focalitzar la nostra atenció en aquelles situacions que considerem negatives i davant de les quals, com ens sentim atacats, actuem de manera reactiva, a la defensiva, amb alteració i impulsivitat. D'altra banda, en les situacions que considerem positives, sí que sabem actuar amb més serenitat i amabilitat. Per poder canviar la nostra actitud reactiva a una més proactiva cal que canviem la nostra interpretació de les situacions . Els pensaments que tinguem sobre una situació tindran influència en les nostres emocions, sensacions i comportaments. Podem aprendre a no considerar les situacions com a "dolentes" o "bones", tenint en compte que aquesta diferenciació té origen en els nostres avantpassats. Evidentment hem de detectar els perills (els "lleons") per protegir-nos, posant límits per exemple. No obstant això, seria més savi interpretar la situació com el que és: neutra, ni negativa, ni positiva . Quan no estem acostumats a percebre així és difícil adoptar aquest punt de vista, però és possible i molt beneficiós. Així, davant d'una situació que considerem neutra, és més fàcil mantenir la nostra ment en calma, les nostres emocions tranquil·les i actuar de manera més eficient i satisfactòria (amb nosaltres mateixos, les altres persones, a la feina, etc.) Referències bibliogràfiques: Hanson, R. i Mendius, R. (2012). El cerebro de Buda . La neurociencia de la felicidad, el amor y la sabiduría. Ed. Milrazones

En aquesta situació tan excepcional en què ens trobem, les parelles passen més temps juntes que mai i més en un espai més o menys reduït. Per això, és important cuidar-se a un mateix i als l'altre perquè en la convivència predomini el respecte i l'afecte, en lloc de la tensió i la incomprensió. Per a això, podeu seguir aquestes pautes:
Feu activitats individuals i altres en companyia de la parella . D'una banda, no cal ni és convenient estar 24 hores junts, podeu estar cadascun en un espai de la casa per poder gaudir del vostre moment personal i fer cadascú el que li vingui de gust. No té perquè ser el mateix! D'altra banda, tampoc cal oblidar els moments d'intimitat compartits. Que estigueu al costat físicament, no vol dir que us sentiu connectats amb l'altre. Com penseu que podríeu connectar més? Us convido a mirar-vos als ulls durant 5 minuts, sense parlar... Què creieu que sentireu després? L'única manera de saber-ho és provant-ho! Cuideu la comunicació amb la parella . Per començar, cadascun hauria de gestionar les seves pròpies emocions, sense descarregar-les en l'altre. A més, és important saber escoltar amb atenció els sentiments de l'altre. De vegades no cal una resposta o solució immediata, sinó sentir que l'altre hi és, com podeu veure de manera divertida en aquest curt vídeo Si us sentiu irritables i que podeu discutir fàcilment, us recomano posar en pràctica aquesta tècnica de comunicació per evitar que els conflictes augmentin :

- Dir un paraula clau (prèviament acordada, com ara "pinya") per aturar una discussió o conversa que sentiu que us podria acabar alterant. Qualsevol dels dos membres de la parella la pot dir i l'altre, sabent que és part d'una tècnica que heu decidit conjuntament, estarà d'acord en aturar la conversa.

- Els dos podeu retirar-vos a un espai individual d'introspecció per permetre’s sentir, reflexionar i rebaixar la intensitat emocional. És molt útil escriure aquestes emocions i pensaments.

- Després d'aquesta reflexió i deixant un marge de temps que els dos considereu adequat, és el moment en el que us podeu expressar des de les pròpies emocions: dient “JO em sento... quan...", en lloc de "TU sempre..." D'aquesta manera, evitareu sentir-vos atacats per l'altre i aconseguireu sentiments d'empatia recíproca. Porteu a terme tot tipus d'activitats : de treball, tasques de la casa, jocs, moments de relaxació, d'intimitat, realitzar una mica d'exercici físic, etc. Si sentiu que us pot anar bé, podeu planificar i organitzar el temps en horaris. Una nova situació, requereix una nova organització. Podeu reorganitzar i distribuir les tasques de casa. Algunes les podeu realitzar junts o en el mateix moment. Segur que amb una mica de música serà més divertit!
Cuidar-se mútuament . Hi ha moltes maneres de fer-ho, us animo a ser creatius. Tot i així, us dono alguna idees. Podeu cuidar-vos:

- físicament, com carícies, massatges i abraçades

- amb gestos, com somriure

- verbalment, com dir-se "m'agrada molt com ets" o "t'estimo"

- per escrit, com missatges bonics en targetes o cartes

- amb materials, en aquest moment podria ser un regal manual (més que comprat)

- amb aliments, com preparar una bonica sopar romàntic


Aprofiteu aquesta oportunitat per conèixer-vos millor, connectar més i comunicar-vos de manera més assertiva. En definitiva, per sortir més reforçats, en lloc de deteriorats. Us desitjo una quarantena plena d'amor! #parella #terapiadeparella

En català Hola! Avui vull compartir amb tu un petit conte que tracta de la felicitat: Hi havia una vegada un pescador que vivia en un petit poble i formava part d'una família molt humil. Cada dia anava a pescar i del que obtenia del mar s'alimentaven tots. Un dia va arribar en aquell poble un empresari. Estava de vacances, però sempre li costava molt desconnectar de la feina. Quan va veure el pescador, de seguida va pensar en idees de negoci. Es va apropar a ell i li va oferir que el podria ajudar a tenir més treballadors, més feina, més ingressos…i així, deixarien de ser una família humil i al cap d'uns anys podria jubilar-se i gaudir de tots aquests diners. El pescador que era molt savi, se'l va escoltar i li va agrair l'oferiment. Tot i així, li va respondre que ell ja era feliç amb la seva vida, que tenia tot el que necessitava. La majoria de vegades som com l'empresari, fem i fem per buscar la felicitat. Pensem que l'objectiu és la felicitat i ens focalitzem només en això. Necessitem ampliar el focus. En realitat, l'important és la nostra actitud davant de la vida, que ens ajudarà a anar gaudint de la felicitat. La felicitat és el camí, no la meta En castellano Hola! Hoy quiero compartir contigo un pequeño cuento que trata de la felicidad: Había una vez un pescador que vivía en un pequeño pueblo y formaba parte de una familia muy humilde. Cada día iba a pescar y de lo que obtenía del mar se alimentaban todos. Un día llegó en aquel pueblo un empresario. Estaba de vacaciones, pero siempre le costaba mucho desconectar del trabajo. Cuando vio el pescador, enseguida pensó en ideas de negocio. Se acercó a él y le ofreció que le podría ayudar a tener más trabajadores, más trabajo, más ingresos … y así, dejarían de ser una familia humilde y al cabo de unos años podría jubilarse y disfrutar de todo este dinero. El pescador que era muy sabio, le escuchó y le agradeció el ofrecimiento. Aún así, le respondió que él ya era feliz con su vida, que tenía todo lo que necesitaba. La mayoría de veces somos como el empresario, hacemos y hacemos para buscar la felicidad. Pensamos que el objetivo es la felicidad y nos focalizamos sólo en esto. Necesitamos ampliar el foco. En realidad, lo importante es nuestra actitud ante la vida, que nos ayudará a ir disfrutando de la felicidad. La FELICIDAD ES el camINO, no la meta

En català 8 PASSOS PER GUANYAR SEGURETAT PER A UNA ENTREVISTA DE TREBALL Segueix aquests consells i mostraràs les teves habilitats amb seguretat. Busca informació amb anterioritat sobre l'empresa o lloc de treball i la posició vacant per a la qual tens l'entrevista. Si no tens clar què busquen, no podràs dir-los per què et necessiten a tu i no a una altra persona. "El coneixement no ocupa espai” Prepara't mentalment i emocional . Pensa quines són les preguntes que podrien realitzar-te i què respondries. Imagina't que estàs en l'entrevista i visualitza't a tu actuant amb seguretat. "Si ho creus, ho crees”. Si ho necessites, pots repetir-te frases com "Jo puc", "Jo valc", "Jo sóc capaç", "Endavant", “Fes-ho". Sigues puntual i vesteix adequadament . Pot ser que no sigui necessari anar en vestit i corbata, però recorda que la primera impressió que tenim de les persones és molt important i més en aquestes ocasions. "Mai hi ha una segona oportunitat per a una primera impressió" - Oscar Wilde - Respira profundament dues o tres vegades abans d'entrar a l'edifici o la sala on es realitzarà l'entrevista. Relativitza la seva importància, dóna el millor de tu en el present, sense obsessionar-te pel futur. "Recorda, avui és el demà que et va preocupar ahir" - Dale Carnegie - Recorda el nom de la persona que t'està entrevistant i anomena’l en algun moment (o el seu cognom si ho consideres més adequat). Ha de donar-se de manera natural; si creus que en aquest moment no serà fluid és millor no forçar la situació. L'empresari i escriptor Dale Carnegie va destacar que recordar els noms de les persones aporta una millor connexió amb elles. No interrompis a l'entrevistador i escolta activament . Permet que s'expliqui i et plantegi les preguntes de principi a fi. Sembla una obvietat, però en les relacions humanes interrompem molt més del que creiem. A més, els possibles nervis i les presses per respondre podrien fer que no escoltessis tan atentament i, en conseqüència, donar informació que no t’estaven demanant. "Molt poca gent escolta amb la intenció d'entendre; només escolten amb la intenció de respondre "- Stephen Covey - Pensa el que diràs . Pren-te uns segons abans de respondre (només uns segons), es tracta de no dir el primer que passi per la teva ment, sinó donar una resposta valuosa amb la informació més adequada possible. "El savi no diu tot el que pensa, però sempre pensa tot el que diu" - Aristòtil - Indica quins són els beneficis que l'altra persona o l'empresa rebran si et contracten . És preferible això que destacar el que guanyaràs tu treballant allà. Afirmar "M'agradaria treballar aquí perquè així podria posar en pràctica tot el que sé" no et portarà tan bons resultats com dir "Sé que els agradaria incrementar les vendes. Jo tinc coneixements que poden ser de gran utilitat per aconseguir-ho". Desitjo que puguis mostrar totes les teves potencialitats i habilitats, en aquesta entrevista i en la teva vida. En castellano 8 PASOS PARA GANAR SEGURIDAD PARA UNA ENTREVISTA DE TRABAJO Sigue estos consejos y mostrarás tus habilidades con seguridad. Busca información con anterioridad sobre la empresa o lugar de trabajo y la posición vacante para la cual tienes la entrevista. Si no tienes claro qué buscan, no podrás decirles porqué te necesitan a ti y no a otra persona. “El conocimiento no ocupa espacio” Prepárate mental y emocionalmente . Piensa cuáles son las preguntas que podrían realizarte y qué responderías. Imagínate que estás en la entrevista y visualízate a ti desenvolviéndote con seguridad. “Si lo crees, lo creas”. Si lo necesitas, puedes repetirte frases como “Yo puedo”, “Yo valgo”, “Yo soy capaz”, “Adelante”, “Házlo”. Sé puntual y viste adecuadamente . Puede ser que no sea necesario ir en traje y corbata, pero recuerda que la primera impresión que tenemos de las personas es muy importante y más en estas ocasiones. “Nunca hay una segunda oportunidad para una primera impresión” - Oscar Wilde - Respira profundamente dos o tres veces antes de entrar en el edificio o la sala donde se realizará la entrevista. Relativiza su importancia, da lo mejor de ti en el presente, sin obsesionarte por el futuro. “Recuerda, hoy es el mañana que te preocupó ayer” - Dale Carnegie - Recuerda el nombre de la persona que te está entrevistando y nómbralo en algún momento (o su apellido si lo consideras más adecuado). Tiene que darse de manera natural; si crees que en ese momento no será fluido es mejor no forzar la situación. El empresario y escritor Dale Carnegie destacó que recordar los nombres de las personas aporta una mejor conexión con ellas. No interrumpas al entrevistador y escucha activamente . Permite que se explique y te plantee las preguntas de principio a fin. Parece una obviedad, pero en las relaciones humanas interrumpimos mucho más de lo que creemos. Además, los posibles nervios y las prisas para responder podrían hacer que no escucharas tan atentamente y, en consecuencia, dar información que no te estaban solicitando. “Muy poca gente escucha con la intención de entender; sólo escuchan con la intención de responder” - Stephen Covey - Piensa lo que vas a decir . Tómate unos segundos antes de responder (sólo unos segundos), se trata de no decir lo primero que pase por tu mente, sino dar una respuesta valiosa con la información más adecuada posible. “El sabio no dice todo lo que piensa, pero siempre piensa todo lo que dice” - Aristóteles - Indica cuáles son los beneficios que la otra persona o la empresa recibirán si te contratan . Es preferible esto que nombrar lo que vas a ganar tú trabajando allí. Afirmar “Me gustaría trabajar aquí porque así podría poner en práctica todo lo que sé” no te llevará tan buenos resultados como decir “Sé que les gustaría incrementar las ventas. Yo tengo conocimientos que pueden ser de gran utilidad para conseguirlo”. Deseo que puedas mostrar todas tus potencialidades y habilidades, en esta entrevista y en tu vida.

¿Cómo percibes la realidad? ¿Cómo te hablas? ¿Cómo intentas cambiar?
En este post me gustaría compartir contigo tres reflexiones derivadas de los conocimientos de la Programación Neurolingüística (PNL) que son de gran relevancia para nuestro día a día y nuestra felicidad.

1. El mapa no es el territorio

Este es uno de los presupuestos de la PNL más importantes.

Un mapa representa el territorio, pero no es exactamente lo mismo.

Los mapas mentales son muy útiles. Sin embargo, están limitados y difieren de la realidad de este mundo tan complejo.

Cada uno percibe la realidad a través de su propio mapa.

Debemos tener esto presente para comprender mejor a las personas y no creer que nosotros tenemos la verdada absoluta.

2. ¿Siempre o cuándo exactamente?

¿Nunca o quizás sí en alguna ocasión?

La PNL estudia el lenguaje para estructurar el pensamiento.

La mente utiliza el lenguaje para pensar. Si no, ¿cómo pensaríamos?

A partir del lenguaje se puede saber cómo son los pensamientos de una persona, sus creencias, sus filtros perceptivos y sus prejuicios. Si te fijas, comunicamos lo que pensamos.

A la vez que el lenguaje que usamos también tiene influencia en nuestros pensamientos.

Por ejemplo, es diferente decir:

"Siempre me equivoco" a "A veces me equivoco"

"Nunca me escuchan" a "En alguna ocasión no me escuchan"


Es importante tener en cuenta las excepciones para percibir un poco más objetivamente la realidad y tratarnos con más amabilidad y amor.

3. Cambiar creencias para cambiar comportamientos

Puedes cambiar ciertos comportamientos pero ¿otros se te dificultan? ¿Sabes por qué?

Seguramente algunas de tus creencias te limitan.

Por eso, a veces es necesario revisar y cambiar estas creencias y también tus valores para conseguir actuar de manera diferente.

Centrarte en estos niveles más profundos, permite integrar cambios más eficazmente, sin que te suponga un esfuerzo excesivo.

Robert Dilts representó los niveles neurológicos en una pirámide.

En este caso, lo principal no es lo QUÉ haces, sino POR QUÉ lo haces.

#pnl #programacionneurolinguistica #modelarpensamientos #creencias #valores #conductas #cambios #crecer #lenguaje #capacidades #inteligenciaemocional

Algunos se centran en el pasado , otros en el futuro (o van alternando pasado y futuro) y sólo algunos pocos viven en el presente .


Vivir "aquí y ahora" no es sencillo porque no estamos acostumbrados. Siempre estamos pensando en lo que fue (o no fue) o en lo que podría ser (o no ser).


Si en este momento no puedes hacer nada porque no depende de ti o aún no se ha dado la situación que tienes que solventar, ¿ por qué PREocuparte antes de tiempo? (El prefijo PRE- significa antes de)


Mejor OCÚPATE de lo que esté en tus manos para solucionar la situación, cuando sea el momento adecuado.


Eso requiere aceptar lo que no puedes cambiar y tomar la responsabilidad de lo que sí.


#preocuparse #ocuparse #psicologia #crecimientopersonal #coaching #barcelona #error #solución #soluciones #piensarnpositivo #superarse #mentepositiva #emprendimiento #vivir #gestionaremociones #emociones #reflexiones #fluir #mindfulness #concienciaplena

Suele pasar que cuando tienes un problema sólo ves esto, lo que te molesta actualmente y sientes que lo que necesitas es solucionar sólamente esta cuestión. Quizás no te apetece mirar hacia atrás, revisar tu infancia, tus recuerdos, tus creencias, pero de verdad te digo que un problema no es sólo lo que ves . Por eso, al inicio de un proceso de terapia, me gusta comentar que los síntomas y los problemas que nos preocupan son como la punta de un iceberg . Eso significa que debajo se esconden una gran cantidad de: Valores y creencias que definen nuestra identidad y que podrían limitarnos, dificultando el cambio Experiencias vividas (algunas de ellas traumáticas que no hemos integrado) que influyen en nuestra manera de percibirnos, de percibir el problema y de percibir el mundo. Emociones que no hemos gestionado bien o que seguimos sin saber sobrellevar. Por ejemplo, miedo que nos bloquea, tristeza que nos aisla, rabia que nos genera conflictos, entre otras. Durante un proceso de terapia, el nivel del agua baja, lo que permite ver parte de aquello que no veíamos. Somos más conscientes de cómo somos y de que que se esconde detrás del problema. Des de esta conciencia, podemos conseguir cambios significativos, que perduren a lo largo de nuestra vida. ¿Estás dispuesto a conocerte más profundamente? Ven a realizar psicoterapia, con la finalidad de comprenderte, gestionar mejor las emociones, integrar sucesos de la vida traumáticos y todo aquello que veamos que necesites. ¡Cuídate! Cuida tu mente, cuida tus emociones, cuida tu cuerpo.
#psicologia #psicoterapia #psicologabarcelona #metáforas #metáforadeliceberg #conciencia #valoresycreencias #traumas #gestióndeemociones