My Items

I'm a title. ​Click here to edit me.

Com meditar i els seus beneficis

Què és la meditació? La meditació consisteix a ser conscients del moment present, donar-se compte del que passa en l'aquí i l'ara, sense estar pendents del passat o el futur. L'ideal seria arribar a un estat de consciència plena, estar presents en cadascuna de les activitats que es realitzen, encara que puguin semblar tedioses o rutinàries, com rentar els plats per exemple. En aquest cas, es tractaria de posar atenció i percebre amb els 5 sentits el que s'està fent: com les mans senten l'aigua, escoltar el soroll dels plats, etc. Llavors tant el cos com la ment estarien enfocades a això. Per aconseguir aquest estat cal entrenar la ment i la concentració, per això és útil dedicar uns minuts al dia a focalitzar l'atenció en un objecte escollit prèviament, com pot ser la respiració. Quin és l'origen de la meditació? La meditació es va desenvolupar fa molts segles enrere en les religions orientals com el budisme i l’hinduisme. Actualment es pot practicar meditació d'una manera desvinculada de creences religioses i filosofies de vida concretes. Quins beneficis aporta meditar? Relaxar-se i rebaixar les emocions més desagradables com l'ansietat i la por Tenir més autocontrol i gestionar millor les emocions Calmar la ment i deixar de posar atenció a preocupacions, pensaments negatius i obsessius Major autoconeixement i autoestima Centrar-se en el present (consciència plena) Millorar la capacitat d'atenció i concentració Millorar la capacitat d'acceptació i adaptació (resiliència) En general, meditar millora la qualitat de vida, la salut física, psicològica, emocional i espiritual. En quines condicions és millor meditar? Tenir ganes de meditar en aquest moment, no fer-ho només com una obligació o imposició. És millor meditar en un lloc tranquil, amb silenci exterior (o com a molt, acompanyats de música relaxant i repetitiva que no ens distregui) i silenci mental (evitar posar atenció en pensaments o preocupacions). És aconsellable desactivar els telèfons i alarmes que puguin interferir. El que sí que es pot fer és posar-se una alarma en 10 minuts (o el que s'hagi decidit) que indiqui el final de la pràctica, així no cal estar pendent del temps i és possible centrar-se només en la respiració. Estar en un ambient i temperatura agradables. Portar roba còmoda, sense calçat ni complements com rellotges que puguin molestar. Millor estar asseguts a terra amb les cames doblades o en una cadira si a terra ens resulta incòmode. L'important és tenir l'esquena dreta per respirar millor (i perquè ens ajuda a sentir el benestar que busquem). Podem posar-nos un coixí o tovallola sota per estar més còmodes. El cap també ha d'estar alineat amb l'esquena. Mantenir la posició requereix certa activació però alhora hem d'estar relaxats, sense tensionar-nos. Si alguna part del cos ens fa mal hem de reajustar la posició. També es pot meditar estirats, és relaxant (ja que al meditar es redueixen les freqüències), però s'ha d'evitar adormir perquè sinó es deixa de ser conscient del moment present. En què es pot focalitzar l'atenció? Millor focalitzar l'atenció en la respiració, en com entra l'aire i en com surt, ja que és un recurs que pots trobar en tu. Sempre ens acompanya. També es pot focalitzar en: Pensaments positius i d'abundància Sentiments com felicitat, amor, tranquil·litat i harmonia Sensacions corporals com els batecs del cor, calor corporal... (aquí s'inclou la respiració) Un objecte més concret com la llum d'una espelma, una pedra, una planta, etc. Hi meditacions guiades a internet que ajuden a focalitzar en l'objecte d'atenció i a relaxar-se, com per exemple aquesta meditació guiada per elimar l'excés de pensaments. Com mantenir la concentració? És gairebé impossible mantenir la concentració tot el temps i no tenir pensaments. Durant la meditació, la qüestió és intentar estar suficientment atent com per adonar-se que ha aparegut un pensament. Llavors s'ha de deixar passar aquest pensament i tornar a focalitzar-se en l'objecte d'atenció. És important acompanyar-se amb amor i amabilitat, en lloc de jutjar-se. Dir-se per exemple, "val, m'he distret, torno a concentrar-me" en lloc de culpar "una altra vegada m'he distret…". Com s'aprèn a meditar? Com qualsevol activitat, aprendre a meditar és qüestió de pràctica. Es pot començar a meditar per exemple 5 o 10 minuts al dia per entrenar la nostra concentració, prendre consciència del nostre cos i les nostres emocions. Així serà més fàcil aconseguir meditar en altres moments on hi hagi més soroll, més moviment, més estímuls que ens poden distreure del moment present. L'ideal seria adquirir l'hàbit de meditar cada dia i arribar a fer-ho uns 30 minuts. No obstant això, és millor començar de manera gradual per evitar sentir frustració i abandonar la pràctica. En quin moment és millor meditar? Meditar és beneficiós en qualsevol moment del dia. Hi ha persones que prefereixen al matí i altres a la nit o al migdia. També pot ser dues vegades al dia, tant al matí com a la nit o en un moment puntual en què se senti ansietat o estrès. Sigui quin sigui el moment que es triï, és millor establir una rutina i practicar sempre a la mateixa hora. Fins i tot es recomana fer-ho al mateix lloc per acostumar el cos i la ment. Espero que practiquis la meditació i visquis el teu present de la millor manera possible. Prova-ho, segur que sents els beneficis!

3 rols que deterioren les teves relacions

Segons la nostra manera d'actuar davant les circumstàncies i les interaccions amb altres persones podem contribuir a generar(-nos) malestar o, pel contrari, fomentar el nostre benestar i aconseguir relacions més satisfactòries. Com explica Stephen Karpman, psicòleg transaccional, podem diferenciar tres rols reactius: víctima, perseguidor i salvador. Quan adoptem una actitud reactiva, com diu la mateixa paraula, reaccionem de manera inconscient a les circumstàncies i al comportament de les altres persones. Actuem de manera immadura i sovint impulsiva. Per tant, els nostres actes no depenen de nosaltres, sinó que vénen determinats per l'exterior: si ens tracten bé o estem davant d'una situació que valorem com agradable, ens sentim bé i actuem assertivament. En canvi, si estem davant d'una situació que considerem desagradable, ens sentim malament i actuem a la defensiva. Per contra, quan mantenim una actitud proactiva, els nostres sentiments i actuacions no depenen de l'exterior. Som capaços de mantenir la calma i la pau interior, tot i haver rebut un mal tracte o d'haver experimentat una situació percebuda com a negativa. Inconscientment, tots actuem o hem actuat seguint pensaments, sensacions i comportaments propis d'una actitud reactiva. Algunes vegades notablement i altres d'una manera molt subtil o davant circumstàncies o persones concretes. El primer pas és que ens observem a nosaltres mateixos per detectar quin rol reactiu estem adoptant. A continuació, ja podrem intentar canviar cap a una actitud més proactiva. Els tres rols reactius són: el victimista, el perseguidor i el salvador. Quan tenim un paper victimista ens sentim indefensos, incapaços de resoldre les dificultats, pensem que van en contra de nosaltres i que la vida és dura i injusta. Quan tenim un paper perseguidor jutgem, sentim ràbia i frustració i culpem als altres o a nosaltres mateixos del que ens passa. Quan tenim un paper salvador assumim responsabilitats que no ens pertanyen respecte el benestar dels altres i ens sacrifiquem, ja que ens considerem "imprescindibles" o no som capaços de dir "no" quan ens demanen ajuda. De fet, no adoptem només un d'aquests tres rols. Normalment canviem d'un a l'altre, de vegades en qüestió de segons. A més, tots aquests rols comparteixen de base un sentiment de victimisme, de no controlar les circumstàncies que ens envolten, de por i desconfiança. En definitiva, són reactius. Per exemple, quan una persona intenta "salvar" a una altra però el seu esforç no és reconegut, se sent decebuda i adopta un paper victimista, que pot derivar al paper perseguidor, a culpar l'altre de la seva frustració. Com podem veure, assumir una actitud reactiva implica no acceptar la realitat que ens desagrada i això ens porta a manipular l'entorn (encara que no sigui conscientment), fet que genera malestar en un mateix i fa malbé les relacions. La bona notícia és que està a les nostres mans reconvertir aquests rols reactius en actituds proactives. Si tenim un paper victimista hem de guanyar confiança en nosaltres mateixos, aprendre i millorar habilitats per solucionar els nostres conflictes, en lloc de queixar-nos i esperar que siguin els altres que ens els resolguin. Així, adoptem un paper actiu en la creació de la nostra realitat. Si tenim un paper perseguidor hem d'acceptar que no ho podem controlar tot i, en lloc de criticar el que no ens agrada i culpabilitzar els altres, hem d'aprendre a gestionar les emocions i assumir la responsabilitat dels nostres actes. Si tenim un paper salvador hem de centrar-nos en el nostre propi benestar sense que depengui del que puguem fer pels altres, aprendre a dir "no" i permetre'ns demanar ajuda si ho necessitem. Així, no creem relacions de dependència ni influïm innecessàriament en la vida dels altres, sinó que els transmetem confiança i alè perquè siguin ells els protagonistes de les seves vides. També podem observar aquests rols en els altres. En aquest cas, no podem fer el canvi per ells, però sí que podem comprendre'ls. Entendre des de la humilitat que actuen de manera reactiva perquè encara no han adquirit consciència suficient per fer-ho d'una manera sàvia i assertiva, fomentant el benestar propi i aliè. Únicament hem d'assumir la nostra responsabilitat (no la seva) i portar la situació el millor possible. Mantenint la calma i la serenitat, podem crear un ambient més harmònic, potenciar la bona entesa entre les persones i, si ho considerem adequat, donar-los informació que els pugui ajudar en el seu creixement personal. Llegir el post en castellà #actituproactiva #creixementpersonal #autoconeixement #autoconsciencia

D'una ment reactiva a una actitud positiva

Encara que de vegades no siguem molt conscients, en la nostra ment abunden més els pensaments "negatius" que els "positius". A continuació, us explicaré l'origen d'aquest fet i per què la nostra ment és reactiva. A través d'un exemple podrem entendre millor aquest funcionament. Finalment, exposaré com adoptar una actitud més "positiva" i pro-activa per desenvolupar-se en la vida i sentir més benestar emocional.

1. Per què tenim tants pensaments negatius?

D'entrada, fruit de l'evolució, contínuament volem aproximar-nos a allò que és agradable i evitar o fugir del que és desagradable. La nostra ment s'ha acostumat a diferenciar els successos d'aquesta manera: el "bo" i el "dolent", per permetre'ns actuar amb més rapidesa quan la situació ho requeria.


Durant milers d'anys, els nostres avantpassats han sobreviscut gràcies al fet que han detectat més experiències "dolentes" que "bones", perquè són les que han tingut més impacte en la seva supervivència. Evidentment volien tenir el bo (com un aparellament), però això podia esperar; era més urgent sortir viu d'un atac o un perill.


Actualment la nostra vida no té els mateixos riscos com en aquells temps. En general, tenim les nostres necessitats bàsiques d'alimentació i seguretat millor cobertes (com es representen en les bases de la Piràmide de Maslow). Tot i això, tenim tendència a centrar-nos en el negatiu (més que en el positiu). Vivim en un estat d'estrès constant (gairebé crònic), tot i que les situacions que ens generen ansietat siguin més lleus (la nostra vida no està en risc). No ens permetem frenar el ritme accelerat que marca les nostres vides, ni experimentar moments de calma mental i relaxació corporal, que tanta falta ens fan per al nostre benestar.


Per tant, el fet de tenir més pensaments negatius ha estat la conseqüència lògica de la necessitat de detectar els successos "dolents" que ens van permetre sobreviure. 2. Per què no actuem com una zebra? El nostre cos funciona mitjançant l'activació de dos sistemes: el Sistema Nerviós Simpàtic (SNS) i el Sistema Nerviós Parasimpàtic (SNP). D'una banda, el SNS s'activa quan desenvolupem accions voluntàries com caminar o córrer. D'altra banda, l'SNP s'activa quan duem a terme accions involuntàries com la digestió i el procés d'evacuar, entre d'altres. Imaginem que una zebra està bevent tranquil·lament en un riu (amb el seu SNP activat), quan de sobte veu que s'acosta un lleó. La zebra detecta que és un depredador, deixa de beure i comença a córrer (activant els seus SNS) per fugir. Quan sent que ja està lluny del lleó, torna a relaxar-se (activant una altra vegada el SNP). És essencial poder activar alternativament aquests dos sistemes. El problema es presenta quan tenim contínuament activat el SNS, que ens manté alerta, en moments en què no seria necessari. Això pot comportar estrès, dificultats per agafar el son i falta de gana. En aquest sentit, podríem aprendre més dels animals, que s'activen i relaxen d'una manera més funcional. En canvi, els humans, sense ser conscients, de vegades fem servir la nostra ment en el nostre perjudici i veiem lleons quan no n'hi ha. 3. Com podem tenir una actitud més proactiva, en lloc de reactiva? Com veiem, la nostra ment ha estat programada per a ser reactiva. Tenim tendència a focalitzar la nostra atenció en aquelles situacions que considerem negatives i davant de les quals, com ens sentim atacats, actuem de manera reactiva, a la defensiva, amb alteració i impulsivitat. D'altra banda, en les situacions que considerem positives, sí que sabem actuar amb més serenitat i amabilitat. Per poder canviar la nostra actitud reactiva a una més proactiva cal que canviem la nostra interpretació de les situacions. Els pensaments que tinguem sobre una situació tindran influència en les nostres emocions, sensacions i comportaments. Podem aprendre a no considerar les situacions com a "dolentes" o "bones", tenint en compte que aquesta diferenciació té origen en els nostres avantpassats. Evidentment hem de detectar els perills (els "lleons") per protegir-nos, posant límits per exemple. No obstant això, seria més savi interpretar la situació com el que és: neutra, ni negativa, ni positiva. Quan no estem acostumats a percebre així és difícil adoptar aquest punt de vista, però és possible i molt beneficiós. Així, davant d'una situació que considerem neutra, és més fàcil mantenir la nostra ment en calma, les nostres emocions tranquil·les i actuar de manera més eficient i satisfactòria (amb nosaltres mateixos, les altres persones, a la feina, etc.) Referències bibliogràfiques: Hanson, R. i Mendius, R. (2012). El cerebro de Buda. La neurociencia de la felicidad, el amor y la sabiduría. Ed. Milrazones #mentreactiva #evolució #actituproactiva #actitudpositiva #reflexions #psicologia

Parella en confinament

En aquesta situació tan excepcional en què ens trobem, les parelles passen més temps juntes que mai i més en un espai més o menys reduït. Per això, és important cuidar-se a un mateix i als l'altre perquè en la convivència predomini el respecte i l'afecte, en lloc de la tensió i la incomprensió. Per a això, podeu seguir aquestes pautes: Feu activitats individuals i altres en companyia de la parella. D'una banda, no cal ni és convenient estar 24 hores junts, podeu estar cadascun en un espai de la casa per poder gaudir del vostre moment personal i fer cadascú el que li vingui de gust. No té perquè ser el mateix! D'altra banda, tampoc cal oblidar els moments d'intimitat compartits. Que estigueu al costat físicament, no vol dir que us sentiu connectats amb l'altre. Com penseu que podríeu connectar més? Us convido a mirar-vos als ulls durant 5 minuts, sense parlar... Què creieu que sentireu després? L'única manera de saber-ho és provant-ho! Cuideu la comunicació amb la parella. Per començar, cadascun hauria de gestionar les seves pròpies emocions, sense descarregar-les en l'altre. A més, és important saber escoltar amb atenció els sentiments de l'altre. De vegades no cal una resposta o solució immediata, sinó sentir que l'altre hi és, com podeu veure de manera divertida en aquest curt vídeo Si us sentiu irritables i que podeu discutir fàcilment, us recomano posar en pràctica aquesta tècnica de comunicació per evitar que els conflictes augmentin:

- Dir un paraula clau (prèviament acordada, com ara "pinya") per aturar una discussió o conversa que sentiu que us podria acabar alterant. Qualsevol dels dos membres de la parella la pot dir i l'altre, sabent que és part d'una tècnica que heu decidit conjuntament, estarà d'acord en aturar la conversa.

- Els dos podeu retirar-vos a un espai individual d'introspecció per permetre’s sentir, reflexionar i rebaixar la intensitat emocional. És molt útil escriure aquestes emocions i pensaments.

- Després d'aquesta reflexió i deixant un marge de temps que els dos considereu adequat, és el moment en el que us podeu expressar des de les pròpies emocions: dient “JO em sento... quan...", en lloc de "TU sempre..." D'aquesta manera, evitareu sentir-vos atacats per l'altre i aconseguireu sentiments d'empatia recíproca. Porteu a terme tot tipus d'activitats: de treball, tasques de la casa, jocs, moments de relaxació, d'intimitat, realitzar una mica d'exercici físic, etc. Si sentiu que us pot anar bé, podeu planificar i organitzar el temps en horaris. Una nova situació, requereix una nova organització. Podeu reorganitzar i distribuir les tasques de casa. Algunes les podeu realitzar junts o en el mateix moment. Segur que amb una mica de música serà més divertit! Cuidar-se mútuament. Hi ha moltes maneres de fer-ho, us animo a ser creatius. Tot i així, us dono alguna idees. Podeu cuidar-vos:

- físicament, com carícies, massatges i abraçades

- amb gestos, com somriure

- verbalment, com dir-se "m'agrada molt com ets" o "t'estimo"

- per escrit, com missatges bonics en targetes o cartes

- amb materials, en aquest moment podria ser un regal manual (més que comprat)

- amb aliments, com preparar una bonica sopar romàntic


Aprofiteu aquesta oportunitat per conèixer-vos millor, connectar més i comunicar-vos de manera més assertiva. En definitiva, per sortir més reforçats, en lloc de deteriorats. Us desitjo una quarantena plena d'amor! #parella #terapiadeparella

La felicitat és el camí, no la meta

En català Hola! Avui vull compartir amb tu un petit conte que tracta de la felicitat: Hi havia una vegada un pescador que vivia en un petit poble i formava part d'una família molt humil. Cada dia anava a pescar i del que obtenia del mar s'alimentaven tots. Un dia va arribar en aquell poble un empresari. Estava de vacances, però sempre li costava molt desconnectar de la feina. Quan va veure el pescador, de seguida va pensar en idees de negoci. Es va apropar a ell i li va oferir que el podria ajudar a tenir més treballadors, més feina, més ingressos…i així, deixarien de ser una família humil i al cap d'uns anys podria jubilar-se i gaudir de tots aquests diners. El pescador que era molt savi, se'l va escoltar i li va agrair l'oferiment. Tot i així, li va respondre que ell ja era feliç amb la seva vida, que tenia tot el que necessitava. La majoria de vegades som com l'empresari, fem i fem per buscar la felicitat. Pensem que l'objectiu és la felicitat i ens focalitzem només en això. Necessitem ampliar el focus. En realitat, l'important és la nostra actitud davant de la vida, que ens ajudarà a anar gaudint de la felicitat. La felicitat és el camí, no la meta En castellano Hola! Hoy quiero compartir contigo un pequeño cuento que trata de la felicidad: Había una vez un pescador que vivía en un pequeño pueblo y formaba parte de una familia muy humilde. Cada día iba a pescar y de lo que obtenía del mar se alimentaban todos. Un día llegó en aquel pueblo un empresario. Estaba de vacaciones, pero siempre le costaba mucho desconectar del trabajo. Cuando vio el pescador, enseguida pensó en ideas de negocio. Se acercó a él y le ofreció que le podría ayudar a tener más trabajadores, más trabajo, más ingresos … y así, dejarían de ser una familia humilde y al cabo de unos años podría jubilarse y disfrutar de todo este dinero. El pescador que era muy sabio, le escuchó y le agradeció el ofrecimiento. Aún así, le respondió que él ya era feliz con su vida, que tenía todo lo que necesitaba. La mayoría de veces somos como el empresario, hacemos y hacemos para buscar la felicidad. Pensamos que el objetivo es la felicidad y nos focalizamos sólo en esto. Necesitamos ampliar el foco. En realidad, lo importante es nuestra actitud ante la vida, que nos ayudará a ir disfrutando de la felicidad. La FELICIDAD ES el camINO, no la meta #felicidad #felicitat #benestar #meta #objetivo #cuento #conte #reflexions #reflexiones

8 pasos para ganar seguridad para una entrevista de trabajo

En català 8 PASSOS PER GUANYAR SEGURETAT PER A UNA ENTREVISTA DE TREBALL Segueix aquests consells i mostraràs les teves habilitats amb seguretat. Busca informació amb anterioritat sobre l'empresa o lloc de treball i la posició vacant per a la qual tens l'entrevista. Si no tens clar què busquen, no podràs dir-los per què et necessiten a tu i no a una altra persona. "El coneixement no ocupa espai” Prepara't mentalment i emocional. Pensa quines són les preguntes que podrien realitzar-te i què respondries. Imagina't que estàs en l'entrevista i visualitza't a tu actuant amb seguretat. "Si ho creus, ho crees”. Si ho necessites, pots repetir-te frases com "Jo puc", "Jo valc", "Jo sóc capaç", "Endavant", “Fes-ho". Sigues puntual i vesteix adequadament. Pot ser que no sigui necessari anar en vestit i corbata, però recorda que la primera impressió que tenim de les persones és molt important i més en aquestes ocasions. "Mai hi ha una segona oportunitat per a una primera impressió" - Oscar Wilde - Respira profundament dues o tres vegades abans d'entrar a l'edifici o la sala on es realitzarà l'entrevista. Relativitza la seva importància, dóna el millor de tu en el present, sense obsessionar-te pel futur. "Recorda, avui és el demà que et va preocupar ahir" - Dale Carnegie - Recorda el nom de la persona que t'està entrevistant i anomena’l en algun moment (o el seu cognom si ho consideres més adequat). Ha de donar-se de manera natural; si creus que en aquest moment no serà fluid és millor no forçar la situació. L'empresari i escriptor Dale Carnegie va destacar que recordar els noms de les persones aporta una millor connexió amb elles. No interrompis a l'entrevistador i escolta activament. Permet que s'expliqui i et plantegi les preguntes de principi a fi. Sembla una obvietat, però en les relacions humanes interrompem molt més del que creiem. A més, els possibles nervis i les presses per respondre podrien fer que no escoltessis tan atentament i, en conseqüència, donar informació que no t’estaven demanant. "Molt poca gent escolta amb la intenció d'entendre; només escolten amb la intenció de respondre "- Stephen Covey - Pensa el que diràs. Pren-te uns segons abans de respondre (només uns segons), es tracta de no dir el primer que passi per la teva ment, sinó donar una resposta valuosa amb la informació més adequada possible. "El savi no diu tot el que pensa, però sempre pensa tot el que diu" - Aristòtil - Indica quins són els beneficis que l'altra persona o l'empresa rebran si et contracten. És preferible això que destacar el que guanyaràs tu treballant allà. Afirmar "M'agradaria treballar aquí perquè així podria posar en pràctica tot el que sé" no et portarà tan bons resultats com dir "Sé que els agradaria incrementar les vendes. Jo tinc coneixements que poden ser de gran utilitat per aconseguir-ho". Desitjo que puguis mostrar totes les teves potencialitats i habilitats, en aquesta entrevista i en la teva vida. En castellano 8 PASOS PARA GANAR SEGURIDAD PARA UNA ENTREVISTA DE TRABAJO Sigue estos consejos y mostrarás tus habilidades con seguridad. Busca información con anterioridad sobre la empresa o lugar de trabajo y la posición vacante para la cual tienes la entrevista. Si no tienes claro qué buscan, no podrás decirles porqué te necesitan a ti y no a otra persona. “El conocimiento no ocupa espacio” Prepárate mental y emocionalmente. Piensa cuáles son las preguntas que podrían realizarte y qué responderías. Imagínate que estás en la entrevista y visualízate a ti desenvolviéndote con seguridad. “Si lo crees, lo creas”. Si lo necesitas, puedes repetirte frases como “Yo puedo”, “Yo valgo”, “Yo soy capaz”, “Adelante”, “Házlo”. Sé puntual y viste adecuadamente. Puede ser que no sea necesario ir en traje y corbata, pero recuerda que la primera impresión que tenemos de las personas es muy importante y más en estas ocasiones. “Nunca hay una segunda oportunidad para una primera impresión” - Oscar Wilde - Respira profundamente dos o tres veces antes de entrar en el edificio o la sala donde se realizará la entrevista. Relativiza su importancia, da lo mejor de ti en el presente, sin obsesionarte por el futuro. “Recuerda, hoy es el mañana que te preocupó ayer” - Dale Carnegie - Recuerda el nombre de la persona que te está entrevistando y nómbralo en algún momento (o su apellido si lo consideras más adecuado). Tiene que darse de manera natural; si crees que en ese momento no será fluido es mejor no forzar la situación. El empresario y escritor Dale Carnegie destacó que recordar los nombres de las personas aporta una mejor conexión con ellas. No interrumpas al entrevistador y escucha activamente. Permite que se explique y te plantee las preguntas de principio a fin. Parece una obviedad, pero en las relaciones humanas interrumpimos mucho más de lo que creemos. Además, los posibles nervios y las prisas para responder podrían hacer que no escucharas tan atentamente y, en consecuencia, dar información que no te estaban solicitando. “Muy poca gente escucha con la intención de entender; sólo escuchan con la intención de responder” - Stephen Covey - Piensa lo que vas a decir. Tómate unos segundos antes de responder (sólo unos segundos), se trata de no decir lo primero que pase por tu mente, sino dar una respuesta valiosa con la información más adecuada posible. “El sabio no dice todo lo que piensa, pero siempre piensa todo lo que dice” - Aristóteles - Indica cuáles son los beneficios que la otra persona o la empresa recibirán si te contratan. Es preferible esto que nombrar lo que vas a ganar tú trabajando allí. Afirmar “Me gustaría trabajar aquí porque así podría poner en práctica todo lo que sé” no te llevará tan buenos resultados como decir “Sé que les gustaría incrementar las ventas. Yo tengo conocimientos que pueden ser de gran utilidad para conseguirlo”. Deseo que puedas mostrar todas tus potencialidades y habilidades, en esta entrevista y en tu vida. #entrevistatrabajo #seguridad #confianza #conocimiento #poder #consejos #pautas #beneficios #potencialidades #habilidades #emociones #ansiedad

¿Cómo percibes la realidad? Reflexiones de PNL

¿Cómo percibes la realidad? ¿Cómo te hablas? ¿Cómo intentas cambiar? En este post me gustaría compartir contigo tres reflexiones derivadas de los conocimientos de la Programación Neurolingüística (PNL) que son de gran relevancia para nuestro día a día y nuestra felicidad.

1. El mapa no es el territorio

Este es uno de los presupuestos de la PNL más importantes.

Un mapa representa el territorio, pero no es exactamente lo mismo.

Los mapas mentales son muy útiles. Sin embargo, están limitados y difieren de la realidad de este mundo tan complejo.

Cada uno percibe la realidad a través de su propio mapa.

Debemos tener esto presente para comprender mejor a las personas y no creer que nosotros tenemos la verdada absoluta.

2. ¿Siempre o cuándo exactamente?

¿Nunca o quizás sí en alguna ocasión?

La PNL estudia el lenguaje para estructurar el pensamiento.

La mente utiliza el lenguaje para pensar. Si no, ¿cómo pensaríamos?

A partir del lenguaje se puede saber cómo son los pensamientos de una persona, sus creencias, sus filtros perceptivos y sus prejuicios. Si te fijas, comunicamos lo que pensamos.

A la vez que el lenguaje que usamos también tiene influencia en nuestros pensamientos.

Por ejemplo, es diferente decir:

"Siempre me equivoco" a "A veces me equivoco"

"Nunca me escuchan" a "En alguna ocasión no me escuchan"


Es importante tener en cuenta las excepciones para percibir un poco más objetivamente la realidad y tratarnos con más amabilidad y amor.

3. Cambiar creencias para cambiar comportamientos

Puedes cambiar ciertos comportamientos pero ¿otros se te dificultan? ¿Sabes por qué?

Seguramente algunas de tus creencias te limitan.

Por eso, a veces es necesario revisar y cambiar estas creencias y también tus valores para conseguir actuar de manera diferente.

Centrarte en estos niveles más profundos, permite integrar cambios más eficazmente, sin que te suponga un esfuerzo excesivo.

Robert Dilts representó los niveles neurológicos en una pirámide.

En este caso, lo principal no es lo QUÉ haces, sino POR QUÉ lo haces. #pnl #programacionneurolinguistica #modelarpensamientos #creencias #valores #conductas #cambios #crecer #lenguaje #capacidades #inteligenciaemocional

No te preocupes, ocúpate

Algunos se centran en el pasado, otros en el futuro (o van alternando pasado y futuro) y sólo algunos pocos viven en el presente.


Vivir "aquí y ahora" no es sencillo porque no estamos acostumbrados. Siempre estamos pensando en lo que fue (o no fue) o en lo que podría ser (o no ser).


Si en este momento no puedes hacer nada porque no depende de ti o aún no se ha dado la situación que tienes que solventar, ¿por qué PREocuparte antes de tiempo? (El prefijo PRE- significa antes de)


Mejor OCÚPATE de lo que esté en tus manos para solucionar la situación, cuando sea el momento adecuado.


Eso requiere aceptar lo que no puedes cambiar y tomar la responsabilidad de lo que sí. #preocuparse #ocuparse #psicologia #crecimientopersonal #coaching #barcelona #error #solución #soluciones #piensarnpositivo #superarse #mentepositiva #emprendimiento #vivir #gestionaremociones #emociones #reflexiones #fluir #mindfulness #concienciaplena

La metáfora del iceberg

Suele pasar que cuando tienes un problema sólo ves esto, lo que te molesta actualmente y sientes que lo que necesitas es solucionar sólamente esta cuestión. Quizás no te apetece mirar hacia atrás, revisar tu infancia, tus recuerdos, tus creencias, pero de verdad te digo que un problema no es sólo lo que ves. Por eso, al inicio de un proceso de terapia, me gusta comentar que los síntomas y los problemas que nos preocupan son como la punta de un iceberg. Eso significa que debajo se esconden una gran cantidad de: Valores y creencias que definen nuestra identidad y que podrían limitarnos, dificultando el cambio Experiencias vividas (algunas de ellas traumáticas que no hemos integrado) que influyen en nuestra manera de percibirnos, de percibir el problema y de percibir el mundo. Emociones que no hemos gestionado bien o que seguimos sin saber sobrellevar. Por ejemplo, miedo que nos bloquea, tristeza que nos aisla, rabia que nos genera conflictos, entre otras. Durante un proceso de terapia, el nivel del agua baja, lo que permite ver parte de aquello que no veíamos. Somos más conscientes de cómo somos y de que que se esconde detrás del problema. Des de esta conciencia, podemos conseguir cambios significativos, que perduren a lo largo de nuestra vida. ¿Estás dispuesto a conocerte más profundamente? Ven a realizar psicoterapia, con la finalidad de comprenderte, gestionar mejor las emociones, integrar sucesos de la vida traumáticos y todo aquello que veamos que necesites. ¡Cuídate! Cuida tu mente, cuida tus emociones, cuida tu cuerpo. #psicologia #psicoterapia #psicologabarcelona #metáforas #metáforadeliceberg #conciencia #valoresycreencias #traumas #gestióndeemociones

Pintar un mandala

Et passa que de vegades et sents nerviós o nerviosa i no saps com relaxar-te? Penses que necessites expressar-te més? Trobes a faltar dedicar-te més temps a tu? Podries pintar un mandala! N'has pintat alguna vegada?

A mi pintar un mandala m'aporta:

. Distreure'm de les meves preocupacions

. Rebaixar la intensitat emocional desagradable i relaxar-me

. Expressar-me des de la meva part creativa

. Connectar amb la meva nena interior

T'animo a experimentar-ho, encara que sigui una sola vegada. Si no t'agrada, cap problema, tots i totes som diferents.


Et ve de gust dibuixar-lo també? Prova-ho! #mandala #sercreatiu #gestioemocional #deixaranar #relax #nenainterior #neninterior #nopreocupacions #plaer #psicologia #arterapia #barcelona #psicologabarcelona

7 mitos sobre la Psicología

Todos tenemos creencias acerca de nosotros/as mismos/as y de todo lo que nos rodea. Normalmente, pensamos que evolucionamos tan rápido como lo hacen las nuevas tecnologías, pero no siempre es así. Algunas creencias perduran, a pesar de no ser verdaderas, ni útiles ni beneficiosas. ¿Estás seguro/a que no sigues creyendo ninguno de estos mitos sobre Psicología? Lee y compruébalo. Mito 1: “El psicólogo no sirve para nada, cada uno se soluciona sus problemas como puede” Todas las personas disponemos de recursos para resolver nuestros problemas, pero muchas veces intentamos siempre el mismo tipo de soluciones. Puede que anteriormente estas actuaciones nos hubieran ayudado a solventar la situación. Sin embargo, es probable que actualmente necesitemos probar otras alternativas. Cuando no se nos ocurren otras opciones y nos invade el sentimiento de desesperación e impotencia porque no sabemos qué más podemos hacer… Es cuando podemos optar por acudir a un profesional de la salud. El/la psicólogo/a puede ayudarnos a ver el problema desde otra perspectiva y a encontrar soluciones diferentes, más adecuadas en este momento presente. También puede ser que las emociones como el miedo nos bloqueen. Entonces no podemos actuar como consideramos que deberíamos hacerlo o como nos gustaría. En esta situación, también el/la terapeuta puede ayudarnos a gestionar mejor nuestras emociones para tenerlas en cuenta sin que nos limiten. Mito 2: “Ir al psicólogo es de débiles” Tenemos la creencia que debemos solucionar nuestros problemas por nosotros/as mismos/as. Normalmente pensamos que tenemos que ser personas fuertes, valientes, que no debemos pedir ayuda a nadie y menos a una persona que no nos conoce y que no forma parte de nuestra familia o círculo de amistades. No obstante, tendríamos que actualizar nuestro concepto de ser “valiente”. Las personas que realizamos un proceso de psicoterapia somos valientes porque estamos dispuestos a afrontar nuestros miedos y conflictos internos. Estamos acostumbrados a esconder nuestros pesares y pensamos que así vivimos siendo más fuertes. Aunque, en realidad, lo que nos convierte en valientes es poner nuestra voluntad para sanar y conseguir el mayor bienestar emocional posible. Mito 3: “El psicólogo es para locos” El término locura también es difícil de definir. Todos tenemos nuestro punto de cordura y locura a la vez. De hecho, es enriquecedor que sea así. Evidentemente existen personas con problemas más graves o psicopatologías que necesitan, con mayor urgencia, acompañamiento psicológico y puede que también farmacológico. De todas maneras, el motivo por el cual una gran cantidad de personas realizamos psicoterapia es porque sentimos malestar: ansiedad, miedo, tristeza, excesivas preocupaciones, etc. Entonces, se podría decir que somos personas sanas que simplemente deseamos aliviar esta angustia y sentirnos mejor. Además, no sólo nos hacemos responsables y creemos en nosotros/as para poder cambiarlo, sino que también somos capaces de pedir ayuda, de acudir a un/a profesional que nos guíe y nos dé herramientas para gestionar mejor nuestros problemas. Mito 4: “Ir al psicólogo es caro” Todos sabemos que el dinero es difícil de ganar y que tenemos muchos gastos para poder sobrevivir: el alquiler de la casa, la comida, la educación de nuestros hijos/as, etc. Podemos tener la sensación que realizar una terapia psicológica no es una de nuestras prioridades. Sin embargo, es una de las mejores inversiones. Se trata de dedicarse tiempo a uno/a mismo/a y cuidarse. De hecho, es lo que nos va a resultar más efectivo para conseguir bienestar emocional, sentir paz, serenidad, tranquilidad, calma y felicidad en nuestro interior. Sentiremos que llevamos el timón de nuestra vida, afrontado lo mejor posible las diferentes situaciones. Mito 5: "Prefiero tomar ansiolíticos o antidepresivos, antes que ir al psicólogo" Es cierto que algunos medicamentos y psicofármacos pueden reducir algunos síntomas que nos generan malestar, pero lo más probable es que nuestros problemas no desaparezcan. A todos nos gustaría que fuera así, que con una sola píldora pudiéramos sentirnos bien para siempre. Sin embargo, podría tratarse sólo de un “parche” que tapa una herida, pero no la cura. De esta manera, aunque sintamos alivio, es recomendable acompañarlo de un tratamiento psicológico que nos permita afrontar nuestros problemas. El/la psicólogo/a puede ayudarnos a adoptar nuevos recursos y estrategias, que podremos utilizar a lo largo de nuestra vida. Por esta razón, los efectos del tratamiento psicológico pueden considerarse más eficaces ya que se prolongan en el tiempo. Mito 6: "El tiempo lo cura todo" Es verdad que con el paso del tiempo podemos sentir que nuestro malestar se ha reducido, ya que al principio era más intenso y poco a poco se va aliviando. Además, a medida que pasan los días, podemos ver el problema desde otra perspectiva e interpretarlo de una manera más saludable. Sin embargo, hay conflictos que se quedan bloqueados y podrían cronificarse, por lo que es importante intervenir. Refiriéndome de nuevo a la metáfora de la herida, parece que tenemos dos opciones: podemos dejar que la herida se cure sola (o no), con el paso del tiempo, o podemos curarla para que realmente llegue a sanar o sane antes. Si está en nuestras manos poder mejorar, ¿por qué no hacerlo? Mito 7: "Ir al psicólogo no sirve” o "El/la psicólogo/a arreglará mis problemas" La responsabilidad del cambio no recae sólo en el/la terapeuta. Por un lado, el/la psicólogo/a es un/a profesional que dispone de una gran cantidad de herramientas para guiarnos y ayudarnos a desarrollar una vida sana, funcional y llena de sentido. Estos conocimientos que provienen de la Psicología están demostrados, ya que esta forma parte de las Ciencias de la Salud, que utiliza el método científico para estudiar la mente y el comportamiento humano, los procesos de aprendizaje y las emociones. Por otro lado, contar los problemas y sentirse escuchado/a produce una sensación de alivio, pero eso no quiere decir que se solucionen por si solos. La psicoterapia requiere una implicación activa, tanto por parte del/de la psicólogo/a como del "paciente", para buscar la mejor solución. De esta manera, la actitud delante de los problemas es muy importante. Es más probable que consigamos un propósito si tenemos la convicción que lo lograremos, que si no lo visualizamos y pensamos que no lo vamos a conseguir. La mente tiene más poder del que imaginamos. El terapeuta nos acompaña, pero realmente somos nosotros/as quien producimos el cambio. Espero que después de leer este artículo tengas una nueva visión más positiva de la Psicología, la Psicoterapia y los/as Psicólogos/as. Te animo a ser más valiente, responsable y coherente contigo mismo/a. Sólo tenemos una vida y tu vida sólo la sientes tú. !Hazlo por ti! Si realizas un proceso de psicoterapia no vas a perder, sino que vas a ganar. #psicologia #psicologo #psicologa #psicoterapia #mitos #creencias #emociones #miedo #ansiedad #bienestaremocional #calma #tranquilidad #objetivo #cambio #ayuda #pedirayuda #serinteligente #serresponsable #servaliente #implicaciónactiva #responsabilidad #metáforaherida #metáforas #heridasemocionales

¿Sientes que controlas tu mente?

No debemos dejarnos dominar por preocupaciones, ni pensamientos recurrentes y negativos. Aunque muchas veces no seamos conscientes, todos tenemos el poder de nuestra mente. Por lo tanto, podemos decidir si nos centramos en estos pensamientos o no. Cuando nos viene a la mente una preocupación, nos podemos imaginar que es como si de repente apareciera un caballo delante nuestro. Este caballo está presente en nuestra vida, pero no forma parte de nuestra persona. Yo no soy el caballo, yo no soy este pensamiento (Soy mucho más que los pensamientos). Por lo tanto, podemos decidir qué hacer respecto el caballo. Una opción es montar en él y dejarnos llevar hasta donde nos arrastre, sintiéndonos fuera de nuestro control. Otra opción es no montarlo y dejarlo pasar. De esta manera, si NO nos obsesionamos con las preocupaciones, pueden llegar incluso a desaparecer (dependiendo del tipo de preocupación). Necesitamos recuperar el poder sobre nosotr@s mism@s. Si te fijas en la palabra entenderás el misterio, verás que se puede dividir en dos partes: PRE-ocuparse. Así que ocúpate de las situaciones que tengas que solventar, pero no lo hagas antes (pre-) de que ocurran. No te anticipes. Así ahorrarás sufrimiento y ansiedad. #reflexiones #psicologia #psicologa #psicoterapia #aquiyahora #preocuparse #preocupaciones #control #mente #metepoderosa #emociones #gestionaremociones #serunomismo #serlibre #caballo #pensamientos

Sents que controles la teva ment?

No ens hem de deixar dominar per preocupacions, ni pensaments recurrents i negatius. Encara que moltes vegades no en siguem conscients, tots tenim el poder de la nostra ment. Per tant, podem decidir si ens centrem en aquests pensaments o no. Quan ens ve al cap una preocupació, ens podem imaginar com si de sobte aparegués un cavall davant nostre. Aquest cavall és present en la nostra vida, però no forma part de la nostra persona. Jo no sóc el cavall, jo no sóc aquest pensament (Soc molt més que els pensaments en sí). Per tant, podem decidir què fer respecte al cavall. Una opció és muntar-lo i deixar-nos arrossegar fins on ens porti, sentint-nos fora del nostre control. Una altra opció és no muntar-lo i deixar-lo passar. D'aquesta manera, si NO ens obsessionem amb les preocupacions, poden, fins i tot, arribar a desaparèixer (depenent del tipus de preocupacions). Necessitem recuperar el poder sobre nosaltres mateixos. Si et fixes bé en la paraula "preocupar-se" entendràs el misteri, veuràs que es pot dividir en dues parts: PRE-ocupar-se. Així que ocupa't de les situacions que hagis de solucionar, però no ho facis abans (pre-) de què succeeixin. No t’anticipis. Així estalviaràs patiment i ansietat. #preocupació #preocuparse #deixarpassar #fluir #viure #afrontarlapor #serunmateix #misteri #control #dominar #gestionaremocions #cavall #poder #mentpoderosa #present #aquiiara #psicologia #psicologa #psicoterapia

Heridas emocionales

Igual que las heridas físicas de nuestro cuerpo, las heridas emocionales también nos dejan marca. Aunque no sean visibles, nos acompañan y condicionan nuestra vida. Cuando las heridas son pequeñas se van curando sin necesidad de prestarles mucha atención, pero cuando son más graves, el dolor es mayor y eso hace que las tengamos más presentes. Sin embargo, por la necesidad de mirar hacia adelante y (sobre)vivir o por miedo (entre otras razones), las tapamos y sin mirarlas, esperamos que no duelan tanto.

Un proceso de terapia psicológica consiste precisamente en destaparlas y curarlas. Prestarles la atención que merecen. Duele… como cuando se aplica alcohol a las heridas en la piel, pero poco a poco se van curando.

#alma #dolor #físico #piel #heridas #heridasdelalma #cuerpo #mente #curar #sanar #esfuerzo #mirar #atender #tapar #destapar #terapia #terapiapsicologica #psicoterapia #psicologia #psicologa #terapias #barcelona #bcn #psicologabarcelona #presente #aquiyahora #vida #sobrevivir #vivir #emociones #heridas #alma #psicologia #psicologa #barcelona #curar #sanar #vivir #vida #presente #aquiyahora #terapiapsicologica #heridasdelalma #mente #cuerpo #piel #sobrevivir

Ferides emocionals

Igual que les ferides físiques del nostre cos, les ferides emocionals també ens deixen marca. Encara que no siguin visibles, ens acompanyen i condicionen la nostra vida. Quan les ferides són petites es van guarint sense necessitat de prestar-los-hi molta atenció, però quan són més greus, el dolor és més gran i això fa que les tinguem més presents. Tanmateix, per la necessitat de mirar cap endavant i (sobre)viure o per por (entre altres raons), les tapem i sense mirar-les, esperem que no facin tant mal. Un procés de teràpia psicològica consisteix precisament en destapar-les i curar-les. Prestar-los l'atenció que mereixen. Fa mal... com quan s'aplica alcohol a les ferides de la pell, però a poc a poc es van guarint. Llegir l'entrada en castellà #ferides #curar #sanar #psicologia #psicoterapia #emocions

Despréndete de lo que no quieres

En otoño, los árboles dejan caer sus hojas.

Nosotros también podemos dejar ir lo que nos sobra, lo que no necesitamos, lo que no queremos. Cada día cambiamos: nuestras células mueren y nacen, aprendemos de las experiencias que vivimos, nuestros sentimientos se transforman…


Algunos cambios nos pasan desapercibidos, mientras que existen otros aspectos que no logramos modificar con tanta facilidad.


Entonces va bien plantearse estos objetivos como retos, poniendo nuestra voluntad para conseguir cambios.

Despréndete de aquello que no necesitas o no quieres y tendrás espacio para llenarte de lo que deseas.


* ¿Qué es lo que no quieres en tu vida?

Puede ser una característica tuya o reacción delante de una situación, una emoción como el miedo o inseguridad que te bloquean y no te dejan vivir como te gustaría. * ¿Qué es lo que deseas incorporar en tu vida?

Puede ser más confianza en ti mism@, adquirir el hábito de comer saludable, hacer más ejercicio físico, meditar, tener más tiempo para leer, etc.


No dejes de reflexionar acerca de qué dejarías y qué pondrías en tu vida. Si sólo lo lees no hace efecto, es necesario que le pongas voluntad y te planifiques.


Si no sabes qué objetivos plantearte o cómo conseguirlos, puedes encontrar más información en el siguiente artículo:

https://lamenteesmaravillosa.com/saber-lo-que-quieres-es-suficiente/ #reflexiones #psicologa #psicologia #barcelona #cambios #otoño #vida #voluntad #amor #autocuidado #crecimientopersonal

Desprèn-te del que no vols

A la tardor, els arbres deixen caure les seves fulles.

Nosaltres també podem deixar anar el que ens sobra, el que no necessitem, el que no volem. Cada dia canviem: les nostres cèl·lules moren i neixen, aprenem de les experiències que vivim, els nostres sentiments es transformen...


Alguns canvis ens passen desapercebuts, mentre que hi ha altres aspectes que no aconseguim modificar amb tanta facilitat.


Llavors va bé plantejar-se aquests objectius com a reptes, posant la nostra voluntat per aconseguir canvis.

Desprèn-te d'allò que no necessites o no vols i tindràs espai per omplir-te del que desitges.


* Què és el que no vols en la teva vida?

Pot ser una característica teva o reacció davant d'una situació, una emoció com la por o la inseguretat que et bloquegen i no et deixen viure com t'agradaria.

* Què és el que desitges incorporar en la teva vida?

Pot ser més confiança en tu mateix, adquirir l'hàbit de menjar saludable, fer més exercici físic, meditar, tenir més temps per llegir, etc.


No deixis de reflexionar sobre què deixaries i què posaries en la teva vida. Si només ho llegeixes no fa efecte, cal que li posis voluntat i et planifiquis.


Si no saps quins objectius plantejar-te o com aconseguir-los, pots trobar més informació en el següent article: https://lamenteesmaravillosa.com/saber-lo-que-quieres-es-suficiente/ #reflexions #objectius #canvis #vida #voluntat #responsabilitat #psicologia #psicologa #psicologabarcelona #tardor #arbres #fulles

Tu decideixes

Hi ha coses que no es poden triar i altres que sí, centra't en les que sí.

*No pots escollir algunes circumstàncies de la vida.

*Sí que pots decidir què fas al respecte.


Per exemple:

*No pots triar que et facin fora de la feina.

*Sí que pots triar quedar-te a casa sense fer res o buscar una altra feina.


A la vida ens ha tocat unes cartes, podem queixar-nos dient que tenim mala sort o podem jugar amb elles tan bé com puguem. Tu decideixes! Com em va dir la meva àvia fa 7 anys: “La persona ha d’adaptar-se a les circumstàncies de la vida perquè la vida no s’adapta a les circumstàncies de la persona” #cartes #decidir #jugar #viure #acceptar #acceptació #psicologia #psicologa #psicoterapia #terapia #barcelona #bcn #reflexions #canvis #benestar #benestaremocional #vida #treball #sort #responsabilitat #àvia #família #parella Llegeix l'entrada en castellà #reflexions #emocions #cartes #responsabilitat #vida #decidir #empoderament #persona #acceptació #jugar #viure #psicologa #psicologia #barcelona #bcn #treball #sort #familia #avis #parella #amor #amistat

Com expresses les teves emocions?

Expressar les emocions és beneficiós per a la salut, però de vegades no ho fem adequadament. Ens centrem en el que diuen o fan els altres, en lloc d'escoltar les nostres emocions i comunicar-les.


Hauríem d'expressar des de les nostres pròpies emocions, sense culpar l’altre, sinó comunicar el que sentim, les nostres necessitats i desitjos. Per exemple:

En lloc de dir: "Sempre arribes tard!"

Seria millor dir: "Quan arribes tard em sento trist/a perquè penso no t'importo"


Així l'altra persona no se sent jutjada ni atacada, no es posa a la defensiva i pot empatitzar amb les nostres emocions. Això permet que la relació funcioni molt millor.

Sabies que quan assenyales algú, 1 dit apunta cap a l'altra persona i 3 apunten cap a tu?


A part d’evitar les crítiques i les queixes, hauríem d’intentar no utilitzar les paraules "sempre" i "mai". Segur que hi ha alguna excepció i és positiu tenir-la en compte. Per exemple, no sempre sempre arribarà tard. Hauríem d’aprendre a mirar des d’un punt de vista positiu. Podem imaginar que ens posem unes ulleres de positivitat que ens ajuden a veure allò que és agradable.


#reflexions #psicologia #psicologa #barcelona #bcn #positivitat #expressar #emocions #salut #psicoterapia #relacions #terapiadeparella #comunicacio #culpa #escoltar #amor #empatia #necessitats #desitjos #vida #assertivitat Llegeix l'entrada en castellà #emocions #psicologa #psicologia #psicoteràpia #reflexions #creixementpersonal #positivitat #terapiadeparella #culpabilitat #empatia #amor

Gràcies cos

Li has dit gràcies al tu cos alguna vegada?

Potser alguns de vosaltres ho trobeu estrany... Agrair ens permet que ser feliços. Si no valorem el que tenim, com podem gaudir?


Comparteixo amb vosaltres la meva carta d'agraïment al meu cos: "Gràcies cos per sostenir-me dia a dia. El teu amor cap a mi és incondicional.

Poques vegades penso en tu i molt menys t'agraeixo tot el que fas per mi.

A més, només soc conscient de que existeixes quan m’avises en forma de dolor i en lloc d’escoltar-te, et maleeixo.

Però ja no vull que sigui així. M'he adonat de l’important que ets per a mi.

Sense tu no existiria. Gràcies a tu em puc moure, caminar, córrer, saltar i desenvolupar totes les activitats que m'apassionen, com la meva professió i ballar.

Gràcies a tu puc viure amb tots els sentits i explorar el món: veure els meravellosos paisatges, olorar les flors, assaborir el deliciós menjar, sentir les carícies, entre moltes altres coses.

Sé que estàs amb mi permanentment, tot i la mandra que sento en alguns moments o els pensaments negatius que de vegades arriben a la meva ment i em desanimen.

Tu no em deixes mai, sempre ets allà.

Busques la manera de regenerar-te, tot i les rascades i les ferides.

Puc comptar amb la teva energia i estàs preparat per acompanyar-me cada dia, durant mesos i anys... fins a l'últim alè.

Ets un mestre per a mi, puc aprendre tant de tu! Vull ser com tu: valent i constant.

Agraeixo la teva companyia inseparable i els teus consells.

A partir d'ara t’escoltaré i t’observaré. Faré el que pugui per cuidar-te.

Gràcies cos." No només li dono les gràcies, sinó que també em comprometo amb ell per cuidar-lo.

T'animo que tu també observis més el teu cos i el cuidis. Pots començar amb unes respiracions profundes durant 5 minuts al dia per relaxar-lo.

El que va bé pel teu cos, va bé per a tu. Llegeix l'entrada en castellà #reflexions #creixementpersonal #psicologa #psicologia #psicoteràpia #cos #salut #agrair #gràcies

  • Black Facebook Icon
  • Black Instagram Icon
  • Icono negro LinkedIn