D'una ment reactiva a una actitud positiva
Encara que de vegades no siguem molt conscients, en la nostra ment abunden més els pensaments "negatius" que els "positius". A continuació, us explicaré l'origen d'aquest fet i per què la nostra ment és reactiva. A través d'un exemple podrem entendre millor aquest funcionament. Finalment, exposaré com adoptar una actitud més "positiva" i pro-activa per desenvolupar-se en la vida i sentir més benestar emocional. 1. Per què tenim tants pensaments negatius? D'entrada, fruit de l'evolució, contínuament volem aproximar-nos a allò que és agradable i evitar o fugir del que és desagradable. La nostra ment s'ha acostumat a diferenciar els successos d'aquesta manera: el "bo" i el "dolent", per permetre'ns actuar amb més rapidesa quan la situació ho requeria. Durant milers d'anys, els nostres avantpassats han sobreviscut gràcies al fet que han detectat més experiències "dolentes" que "bones", perquè són les que han tingut més impacte en la seva supervivència. Evidentment volien tenir el bo (com un aparellament), però això podia esperar; era més urgent sortir viu d'un atac o un perill. Actualment la nostra vida no té els mateixos riscos com en aquells temps. En general, tenim les nostres necessitats bàsiques d'alimentació i seguretat millor cobertes (com es representen en les bases de la Piràmide de Maslow). Tot i això, tenim tendència a centrar-nos en el negatiu (més que en el positiu). Vivim en un estat d'estrès constant (gairebé crònic), tot i que les situacions que ens generen ansietat siguin més lleus (la nostra vida no està en risc). No ens permetem frenar el ritme accelerat que marca les nostres vides, ni experimentar moments de calma mental i relaxació corporal, que tanta falta ens fan per al nostre benestar. Per tant, el fet de tenir més pensaments negatius ha estat la conseqüència lògica de la necessitat de detectar els successos "dolents" que ens van permetre sobreviure.
2. Per què no actuem com una zebra?
El nostre cos funciona mitjançant l'activació de dos sistemes: el Sistema Nerviós Simpàtic (SNS) i el Sistema Nerviós Parasimpàtic (SNP). D'una banda, el SNS s'activa quan desenvolupem accions voluntàries com caminar o córrer. D'altra banda, l'SNP s'activa quan duem a terme accions involuntàries com la digestió i el procés d'evacuar, entre d'altres.
Imaginem que una zebra està bevent tranquil·lament en un riu (amb el seu SNP activat), quan de sobte veu que s'acosta un lleó. La zebra detecta que és un depredador, deixa de beure i comença a córrer (activant els seus SNS) per fugir. Quan sent que ja està lluny del lleó, torna a relaxar-se (activant una altra vegada el SNP).
És essencial poder activar alternativament aquests dos sistemes. El problema es presenta quan tenim contínuament activat el SNS, que ens manté alerta, en moments en què no seria necessari. Això pot comportar estrès, dificultats per agafar el son i falta de gana.
En aquest sentit, podríem aprendre més dels animals, que s'activen i relaxen d'una manera més funcional. En canvi, els humans, sense ser conscients, de vegades fem servir la nostra ment en el nostre perjudici i veiem lleons quan no n'hi ha.
3. Com podem tenir una actitud més proactiva, en lloc de reactiva?
Com veiem, la nostra ment ha estat programada per a ser reactiva. Tenim tendència a focalitzar la nostra atenció en aquelles situacions que considerem negatives i davant de les quals, com ens sentim atacats, actuem de manera reactiva, a la defensiva, amb alteració i impulsivitat. D'altra banda, en les situacions que considerem positives, sí que sabem actuar amb més serenitat i amabilitat.
Per poder canviar la nostra actitud reactiva a una més proactiva cal que canviem la nostra interpretació de les situacions. Els pensaments que tinguem sobre una situació tindran influència en les nostres emocions, sensacions i comportaments.
Podem aprendre a no considerar les situacions com a "dolentes" o "bones", tenint en compte que aquesta diferenciació té origen en els nostres avantpassats. Evidentment hem de detectar els perills (els "lleons") per protegir-nos, posant límits per exemple. No obstant això, seria més savi interpretar la situació com el que és: neutra, ni negativa, ni positiva. Quan no estem acostumats a percebre així és difícil adoptar aquest punt de vista, però és possible i molt beneficiós.
Així, davant d'una situació que considerem neutra, és més fàcil mantenir la nostra ment en calma, les nostres emocions tranquil·les i actuar de manera més eficient i satisfactòria (amb nosaltres mateixos, les altres persones, a la feina, etc.)
Referències bibliogràfiques:
Hanson, R. i Mendius, R. (2012). El cerebro de Buda. La neurociencia de la felicidad, el amor y la sabiduría. Ed. Milrazones
