My Items

L'objectiu de la CNV (Comunicació No Violenta) és escoltar i tenir en compte tant les nostres necessitats com les de l'altra persona. El propòsit és la CONNEXIÓ amb un mateix i amb l’altre, parlar des de i buscant l’empatia. Hauríem de comunicar-nos amb aquesta INTENCIÓ (buscant connectar, no lluitar per guanyar). Aquests son els 4 PASSOS que recomana: 1. Observacions. Descriure la situació el més OBJECTIVAMENT possible, evitant fer interpretacions i judicis. 2. Connectar amb les meves emocions i SENTIMENTS i expressar-los. Responsabilitzar-nos del que sentim. Evitant culpar els altres, ja que potser han estat un estímul, però l’emoció que sentim és nostra. Fluctua segons la situació, segons com estem nosaltres. Ens dona informació sobre les necessitats. 3. Reconèixer les nostres NECESSITATS i expressar-les. 4. Fer PETICIONS que promoguin la cooperació i la connexió. #CNV #gestioemocional #inteligenciaemocional #terapiapareja

Tots podem adoptar tres tipus d'estats del Jo: el de Pare, el d'Adult i el de Nen, segons el model P.A.N. que explica el Dr. Eric Berne de l'Anàlisi Transaccional. El Pare es manifesta quan sentim, pensem i actuem de manera similar a les figures de referència que vam tenir a la nostra infància. Podem ser un pare autoritari que expressa creences rígides i es basa en normes i límits o un pare comprensiu que acompanya i ajuda de manera més afectuosa. El Nen es manifesta quan sentim, pensem i actuem com ho fèiem de petits. Representa la part més emocional. Podem ser un nen adaptat, curiós i alegre o un nen menys adaptat, rebel o submís. L' Adult es manifesta quan tenim consciència del que ens convé i de les nostres necessitats i actuem de manera racional i reflexiva. És el resultat de tenir integrat el nostre Pare i el nostre Nen. Per tant, podríem dir que l'estat Adult és el més òptim, encara que tots tres estats son necessaris. Depenent de la situació serà més convenient relacionar-se des de l'Adult, el Pare o el Nen. Cal tenir en compte que no només nosaltres manifestem aquests rols, sinó que també ho fan les altres persones i aquests es posen en joc quan ens relacionem. Aquestes són algunes de les combinacions que es poden donar: Les dues persones poden posicionar-se des del rol de Pare quan estan parlant, per exemple, sobre com s'organitzaran les feines de casa, tenint en compte certes pautes de convivència (encara que també podrien estar influint les necessitats de cadascun d'ells). També poden posicionar-se totes dues des del rol de Nen quan estan en una situació més relaxada, de joc, compartint relacions sexe-afectives per exemple. En aquest moment es deixen portar més pel que senten que pel que han de fer. Poden manifestar-se totes dues com a Adult quan es relacionen d’igual a igual, tenint en compte el que els convé i les seves necessitats. Encara que no sempre les dues persones adopten el mateix rol alhora, també es poden combinar. Una de les possibilitats és quan una de les persones actua com a Pare i l'altra com a Nen. Per exemple, quan una diu a l'altra el que ha de fer. Depenent de cadascuna de les persones i del moment poden reaccionar bé o es pot generar un conflicte si, per exemple, la que rep l'ordre no està d'acord en acatar-la. En una altra ocasió o en un altre context pot ser que la persona que es manifestava com a Pare es posicioni com a Nen i viceversa. Ara que ja saps o tens més clara aquesta informació, és el moment de reflexionar: Quin diries que és el rol que més assumeixes? Quina diries que és la combinació de rols que es dóna més en les teves relacions? Sigui la que sigui, el més important és sentir-te bé i que no et generi malestar. Així que si no et senta bé… T'animo que et posicionis d'una altra manera!

Entrevista publicada a ProntoPro , el portal per a professionals nº 1 a Espanya. Maria Fabregat es una psicóloga autónoma de 30 años de edad que vive en Barcelona, y desde siempre ha tenido la habilidad de escuchar atentamente y empatizar, transmitiendo paz a quienes comparten con ella. Estas características las aplica como psicóloga, sintiéndose afortunada de poder acompañar a personas a comprender la vida desde otro punto de vista. A lo largo de su experiencia ha permitido a sus pacientes adquirir recursos de gestión emocional y disfrutar de un mayor bienestar. Su filosofía de vida es valorar las experiencias agradables y aprender de las no tan agradables. Generalmente atiende con tratamiento psicológico a adultos y terapias de pareja en dos centros, el Ginkgo Biloba de Barcelona y el Syna Espai de Salut, en Llobregat. También colabora con el centro Ágape, realizando talleres de gestión emocional, crecimiento personal y profesional. Es Psicóloga General Sanitaria, y está colegiada en el Colegio Oficial de Psicólogos de Cataluña. En los últimos tiempos ha detectado un cambio en los niveles de atención e interés que las personas han depositado en los servicios de psicología. Las personas se muestran más dispuestas a aprender y desarrollarse en el aspecto emocional y psicológico. Está especializada en la psicoterapia para adultos, basándose en el enfoque sistémico y constructivista, usando varias técnicas e intervenciones de distintas corrientes como la Gestalt. En algunas ocasiones ha valorado la posibilidad de especializarse en una problemática específica, sin embargo, desde este enfoque, y con todas las técnicas que utiliza, puede acompañar de manera eficiente a muchas personas con una gran variedad de personalidades y circunstancias. Eligió y sigue siendo psicóloga porque disfruta escuchando atentamente a las personas, le gusta transmitir que existen otros puntos de vista para interpretar las situaciones y siente ganas de ayudar aquellas personas que buscan esta guía y apoyo. Le satisfacen los logros que consiguen las personas a las que acompaña, y se siente agradecida por ser parte de ellos. ¿Cual es el coste medio de terapia de pareja?¿Generalmente qué se incluye en este coste?
Las sesiones de terapia individual tienen un coste de 50€ y las de terapia de pareja 60€. En este coste se incluye el trabajo durante la sesión, la preparación previa a esta, el envío y revisión de tareas y propuestas que pueden realizar entre sesiones, las recomendaciones de material y la posibilidad de poder contactar conmigo cuando lo necesiten. En parte, también la formación del Grado de Psicología, el Máster y otros cursos y formaciones, el material usado y las supervisiones confidenciales para ampliar y perfilar la ruta de trabajo de las terapias. Parte de los costes del trabajo como Autónoma (Seguridad Social) y el alquiler del despacho para realizar la sesión o el porcentaje del servicio (según el centro). ¿Cuales son los tipos de problemas más frecuentes de las personas que asisten a vuestras terapias de pareja?
Las parejas suelen acudir por falta de entendimiento entre los dos miembros de la pareja, por frecuentes o fuertes discusiones, por desconfianza hacia el otro e infidelidades. Mi trabajo se enfoca en tratar conjuntamente los conflictos gradualmente, creando canales de comunicación más efectivos. ¿Cuál es la importancia de la terapia de pareja para mejorar la comunicación entre los cónyuges?
En la terapia de pareja exploramos las causas de los conflictos entre ellos y cómo se comunican. Los ayudo a aprender a tomar conciencia de cómo se sienten, qué dicen al otro y de qué manera lo expresan, así como también de las diferentes perspectivas que tiene cada uno. Les explico maneras más asertivas y adecuadas de comunicar sus emociones, necesidades y deseos, respetándose a ellos mismos y al otro. Así mejoran la comunicación, que es básico para mantener una buena relación de respeto y amor. ¿Cuándo creéis que es el momento indicado para pedir una cita con psicólogo especialista en parejas?
Normalmente las parejas suelen pedir cita cuando ya llevan bastante tiempo con el problema. Han intentado resolverlo a su manera y aunque no haya habido cambios, lo han ido dejando pasar, hasta que ya se ha generado mucha tensión entre ellos. Recomiendo que empiecen terapia de pareja antes de llegar a este punto. Lo ideal es que asistan cuando empiezan a sentir el malestar respecto al otro, el distanciamiento entre ellos y se dan cuenta de que están en lucha, más que formando un equipo. De esta manera la relación no estaría tan deteriorada y los cambios y la mejoría entre ellos podría darse más fácilmente. Es posible mejorar individualmente y como pareja.

Què és la meditació? La meditació consisteix a ser conscients del moment present, donar-se compte del que passa en l'aquí i l'ara, sense estar pendents del passat o el futur. L'ideal seria arribar a un estat de consciència plena, estar presents en cadascuna de les activitats que es realitzen, encara que puguin semblar tedioses o rutinàries, com rentar els plats per exemple. En aquest cas, es tractaria de posar atenció i percebre amb els 5 sentits el que s'està fent: com les mans senten l'aigua, escoltar el soroll dels plats, etc. Llavors tant el cos com la ment estarien enfocades a això. Per aconseguir aquest estat cal entrenar la ment i la concentració, per això és útil dedicar uns minuts al dia a focalitzar l'atenció en un objecte escollit prèviament, com pot ser la respiració.
Quin és l'origen de la meditació? La meditació es va desenvolupar fa molts segles enrere en les religions orientals com el budisme i l’hinduisme. Actualment es pot practicar meditació d'una manera desvinculada de creences religioses i filosofies de vida concretes.
Quins beneficis aporta meditar? Relaxar-se i rebaixar les emocions més desagradables com l'ansietat i la por Tenir més autocontrol i gestionar millor les emocions Calmar la ment i deixar de posar atenció a preocupacions, pensaments negatius i obsessius Major autoconeixement i autoestima Centrar-se en el present (consciència plena) Millorar la capacitat d'atenció i concentració Millorar la capacitat d'acceptació i adaptació (resiliència) En general, meditar millora la qualitat de vida , la salut física, psicològica, emocional i espiritual.
En quines condicions és millor meditar? Tenir ganes de meditar en aquest moment, no fer-ho només com una obligació o imposició. És millor meditar en un lloc tranquil, amb silenci exterior (o com a molt, acompanyats de música relaxant i repetitiva que no ens distregui) i silenci mental (evitar posar atenció en pensaments o preocupacions). És aconsellable desactivar els telèfons i alarmes que puguin interferir. El que sí que es pot fer és posar-se una alarma en 10 minuts (o el que s'hagi decidit) que indiqui el final de la pràctica, així no cal estar pendent del temps i és possible centrar-se només en la respiració. Estar en un ambient i temperatura agradables. Portar roba còmoda, sense calçat ni complements com rellotges que puguin molestar. Millor estar asseguts a terra amb les cames doblades o en una cadira si a terra ens resulta incòmode. L'important és tenir l'esquena dreta per respirar millor (i perquè ens ajuda a sentir el benestar que busquem). Podem posar-nos un coixí o tovallola sota per estar més còmodes. El cap també ha d'estar alineat amb l'esquena. Mantenir la posició requereix certa activació però alhora hem d'estar relaxats, sense tensionar-nos. Si alguna part del cos ens fa mal hem de reajustar la posició. També es pot meditar estirats, és relaxant (ja que al meditar es redueixen les freqüències), però s'ha d'evitar adormir perquè sinó es deixa de ser conscient del moment present. En què es pot focalitzar l'atenció? Millor focalitzar l'atenció en la respiració, en com entra l'aire i en com surt, ja que és un recurs que pots trobar en tu. Sempre ens acompanya. També es pot focalitzar en: Pensaments positius i d'abundància Sentiments com felicitat, amor, tranquil·litat i harmonia Sensacions corporals com els batecs del cor, calor corporal... (aquí s'inclou la respiració) Un objecte més concret com la llum d'una espelma, una pedra, una planta, etc. Hi meditacions guiades a internet que ajuden a focalitzar en l'objecte d'atenció i a relaxar-se, com per exemple aquesta meditació guiada per elimar l'excés de pensaments .
Com mantenir la concentració? És gairebé impossible mantenir la concentració tot el temps i no tenir pensaments. Durant la meditació, la qüestió és intentar estar suficientment atent com per adonar-se que ha aparegut un pensament . Llavors s'ha de deixar passar aquest pensament i tornar a focalitzar-se en l'objecte d'atenció. És important acompanyar-se amb amor i amabilitat, en lloc de jutjar-se . Dir-se per exemple, "val, m'he distret, torno a concentrar-me" en lloc de culpar "una altra vegada m'he distret…".
Com s'aprèn a meditar? Com qualsevol activitat, aprendre a meditar és qüestió de pràctica . Es pot començar a meditar per exemple 5 o 10 minuts al dia per entrenar la nostra concentració, prendre consciència del nostre cos i les nostres emocions. Així serà més fàcil aconseguir meditar en altres moments on hi hagi més soroll, més moviment, més estímuls que ens poden distreure del moment present. L'ideal seria adquirir l'hàbit de meditar cada dia i arribar a fer-ho uns 30 minuts. No obstant això, és millor començar de manera gradual per evitar sentir frustració i abandonar la pràctica.
En quin moment és millor meditar? Meditar és beneficiós en qualsevol moment del dia. Hi ha persones que prefereixen al matí i altres a la nit o al migdia. També pot ser dues vegades al dia, tant al matí com a la nit o en un moment puntual en què se senti ansietat o estrès. Sigui quin sigui el moment que es triï, és millor establir una rutina i practicar sempre a la mateixa hora . Fins i tot es recomana fer-ho al mateix lloc per acostumar el cos i la ment.
Espero que practiquis la meditació i visquis el teu present de la millor manera possible. Prova-ho, segur que sents els beneficis!

Segons la nostra manera d'actuar davant les circumstàncies i les interaccions amb altres persones podem contribuir a generar(-nos) malestar o, pel contrari, fomentar el nostre benestar i aconseguir relacions més satisfactòries. Com explica Stephen Karpman, psicòleg transaccional, podem diferenciar tres rols reactius: víctima, perseguidor i salvador. Quan adoptem una actitud reactiva, com diu la mateixa paraula, reaccionem de manera inconscient a les circumstàncies i al comportament de les altres persones. Actuem de manera immadura i sovint impulsiva. Per tant, els nostres actes no depenen de nosaltres, sinó que vénen determinats per l'exterior: si ens tracten bé o estem davant d'una situació que valorem com agradable, ens sentim bé i actuem assertivament. En canvi, si estem davant d'una situació que considerem desagradable, ens sentim malament i actuem a la defensiva. Per contra, quan mantenim una actitud proactiva, els nostres sentiments i actuacions no depenen de l'exterior. Som capaços de mantenir la calma i la pau interior, tot i haver rebut un mal tracte o d'haver experimentat una situació percebuda com a negativa. Inconscientment, tots actuem o hem actuat seguint pensaments, sensacions i comportaments propis d'una actitud reactiva. Algunes vegades notablement i altres d'una manera molt subtil o davant circumstàncies o persones concretes. El primer pas és que ens observem a nosaltres mateixos per detectar quin rol reactiu estem adoptant. A continuació, ja podrem intentar canviar cap a una actitud més proactiva. Els tres rols reactius són: el victimista, el perseguidor i el salvador. Quan tenim un paper victimista ens sentim indefensos, incapaços de resoldre les dificultats, pensem que van en contra de nosaltres i que la vida és dura i injusta. Quan tenim un paper perseguidor jutgem, sentim ràbia i frustració i culpem als altres o a nosaltres mateixos del que ens passa. Quan tenim un paper salvador assumim responsabilitats que no ens pertanyen respecte el benestar dels altres i ens sacrifiquem, ja que ens considerem "imprescindibles" o no som capaços de dir "no" quan ens demanen ajuda. De fet, no adoptem només un d'aquests tres rols. Normalment canviem d'un a l'altre, de vegades en qüestió de segons. A més, tots aquests rols comparteixen de base un sentiment de victimisme, de no controlar les circumstàncies que ens envolten, de por i desconfiança. En definitiva, són reactius. Per exemple, quan una persona intenta "salvar" a una altra però el seu esforç no és reconegut, se sent decebuda i adopta un paper victimista, que pot derivar al paper perseguidor, a culpar l'altre de la seva frustració. Com podem veure, assumir una actitud reactiva implica no acceptar la realitat que ens desagrada i això ens porta a manipular l'entorn (encara que no sigui conscientment), fet que genera malestar en un mateix i fa malbé les relacions. La bona notícia és que està a les nostres mans reconvertir aquests rols reactius en actituds proactives. Si tenim un paper victimista hem de guanyar confiança en nosaltres mateixos, aprendre i millorar habilitats per solucionar els nostres conflictes, en lloc de queixar-nos i esperar que siguin els altres que ens els resolguin. Així, adoptem un paper actiu en la creació de la nostra realitat. Si tenim un paper perseguidor hem d'acceptar que no ho podem controlar tot i, en lloc de criticar el que no ens agrada i culpabilitzar els altres, hem d' aprendre a gestionar les emocions i assumir la responsabilitat dels nostres actes. Si tenim un paper salvador hem de centrar-nos en el nostre propi benestar sense que depengui del que puguem fer pels altres, aprendre a dir "no" i permetre'ns demanar ajuda si ho necessitem. Així, no creem relacions de dependència ni influïm innecessàriament en la vida dels altres, sinó que els transmetem confiança i alè perquè siguin ells els protagonistes de les seves vides. També podem observar aquests rols en els altres. En aquest cas, no podem fer el canvi per ells, però sí que podem comprendre'ls. Entendre des de la humilitat que actuen de manera reactiva perquè encara no han adquirit consciència suficient per fer-ho d'una manera sàvia i assertiva, fomentant el benestar propi i aliè. Únicament hem d'assumir la nostra responsabilitat (no la seva ) i portar la situació el millor possible. Mantenint la calma i la serenitat, podem crear un ambient més harmònic, potenciar la bona entesa entre les persones i, si ho considerem adequat, donar-los informació que els pugui ajudar en el seu creixement personal. Llegir el post en castellà

Encara que de vegades no siguem molt conscients, en la nostra ment abunden més els pensaments "negatius" que els "positius". A continuació, us explicaré l'origen d'aquest fet i per què la nostra ment és reactiva. A través d'un exemple podrem entendre millor aquest funcionament. Finalment, exposaré com adoptar una actitud més "positiva" i pro-activa per desenvolupar-se en la vida i sentir més benestar emocional.

1. Per què tenim tants pensaments negatius?

D'entrada, fruit de l'evolució, contínuament volem aproximar-nos a allò que és agradable i evitar o fugir del que és desagradable. La nostra ment s'ha acostumat a diferenciar els successos d'aquesta manera: el "bo" i el "dolent", per permetre'ns actuar amb més rapidesa quan la situació ho requeria.


Durant milers d'anys, els nostres avantpassats han sobreviscut gràcies al fet que han detectat més experiències "dolentes" que "bones", perquè són les que han tingut més impacte en la seva supervivència . Evidentment volien tenir el bo (com un aparellament), però això podia esperar; era més urgent sortir viu d'un atac o un perill.


Actualment la nostra vida no té els mateixos riscos com en aquells temps. En general, tenim les nostres necessitats bàsiques d'alimentació i seguretat millor cobertes (com es representen en les bases de la Piràmide de Maslow ). Tot i això, tenim tendència a centrar-nos en el negatiu (més que en el positiu). Vivim en un estat d'estrès constant (gairebé crònic), tot i que les situacions que ens generen ansietat siguin més lleus (la nostra vida no està en risc). No ens permetem frenar el ritme accelerat que marca les nostres vides, ni experimentar moments de calma mental i relaxació corporal, que tanta falta ens fan per al nostre benestar.


Per tant, el fet de tenir més pensaments negatius ha estat la conseqüència lògica de la necessitat de detectar els successos "dolents" que ens van permetre sobreviure. 2. Per què no actuem com una zebra? El nostre cos funciona mitjançant l'activació de dos sistemes: el Sistema Nerviós Simpàtic (SNS) i el Sistema Nerviós Parasimpàtic (SNP). D'una banda, el SNS s'activa quan desenvolupem accions voluntàries com caminar o córrer. D'altra banda, l'SNP s'activa quan duem a terme accions involuntàries com la digestió i el procés d'evacuar, entre d'altres. Imaginem que una zebra està bevent tranquil·lament en un riu (amb el seu SNP activat), quan de sobte veu que s'acosta un lleó. La zebra detecta que és un depredador, deixa de beure i comença a córrer (activant els seus SNS) per fugir. Quan sent que ja està lluny del lleó, torna a relaxar-se (activant una altra vegada el SNP). És essencial poder activar alternativament aquests dos sistemes. El problema es presenta quan tenim contínuament activat el SNS, que ens manté alerta, en moments en què no seria necessari . Això pot comportar estrès, dificultats per agafar el son i falta de gana. En aquest sentit, podríem aprendre més dels animals, que s'activen i relaxen d'una manera més funcional. En canvi, els humans, sense ser conscients, de vegades fem servir la nostra ment en el nostre perjudici i veiem lleons quan no n'hi ha. 3. Com podem tenir una actitud més proactiva, en lloc de reactiva? Com veiem, la nostra ment ha estat programada per a ser reactiva. Tenim tendència a focalitzar la nostra atenció en aquelles situacions que considerem negatives i davant de les quals, com ens sentim atacats, actuem de manera reactiva, a la defensiva, amb alteració i impulsivitat. D'altra banda, en les situacions que considerem positives, sí que sabem actuar amb més serenitat i amabilitat. Per poder canviar la nostra actitud reactiva a una més proactiva cal que canviem la nostra interpretació de les situacions . Els pensaments que tinguem sobre una situació tindran influència en les nostres emocions, sensacions i comportaments. Podem aprendre a no considerar les situacions com a "dolentes" o "bones", tenint en compte que aquesta diferenciació té origen en els nostres avantpassats. Evidentment hem de detectar els perills (els "lleons") per protegir-nos, posant límits per exemple. No obstant això, seria més savi interpretar la situació com el que és: neutra, ni negativa, ni positiva . Quan no estem acostumats a percebre així és difícil adoptar aquest punt de vista, però és possible i molt beneficiós. Així, davant d'una situació que considerem neutra, és més fàcil mantenir la nostra ment en calma, les nostres emocions tranquil·les i actuar de manera més eficient i satisfactòria (amb nosaltres mateixos, les altres persones, a la feina, etc.) Referències bibliogràfiques: Hanson, R. i Mendius, R. (2012). El cerebro de Buda . La neurociencia de la felicidad, el amor y la sabiduría. Ed. Milrazones

En aquesta situació tan excepcional en què ens trobem, les parelles passen més temps juntes que mai i més en un espai més o menys reduït. Per això, és important cuidar-se a un mateix i als l'altre perquè en la convivència predomini el respecte i l'afecte, en lloc de la tensió i la incomprensió. Per a això, podeu seguir aquestes pautes:
Feu activitats individuals i altres en companyia de la parella . D'una banda, no cal ni és convenient estar 24 hores junts, podeu estar cadascun en un espai de la casa per poder gaudir del vostre moment personal i fer cadascú el que li vingui de gust. No té perquè ser el mateix! D'altra banda, tampoc cal oblidar els moments d'intimitat compartits. Que estigueu al costat físicament, no vol dir que us sentiu connectats amb l'altre. Com penseu que podríeu connectar més? Us convido a mirar-vos als ulls durant 5 minuts, sense parlar... Què creieu que sentireu després? L'única manera de saber-ho és provant-ho! Cuideu la comunicació amb la parella . Per començar, cadascun hauria de gestionar les seves pròpies emocions, sense descarregar-les en l'altre. A més, és important saber escoltar amb atenció els sentiments de l'altre. De vegades no cal una resposta o solució immediata, sinó sentir que l'altre hi és, com podeu veure de manera divertida en aquest curt vídeo Si us sentiu irritables i que podeu discutir fàcilment, us recomano posar en pràctica aquesta tècnica de comunicació per evitar que els conflictes augmentin :

- Dir un paraula clau (prèviament acordada, com ara "pinya") per aturar una discussió o conversa que sentiu que us podria acabar alterant. Qualsevol dels dos membres de la parella la pot dir i l'altre, sabent que és part d'una tècnica que heu decidit conjuntament, estarà d'acord en aturar la conversa.

- Els dos podeu retirar-vos a un espai individual d'introspecció per permetre’s sentir, reflexionar i rebaixar la intensitat emocional. És molt útil escriure aquestes emocions i pensaments.

- Després d'aquesta reflexió i deixant un marge de temps que els dos considereu adequat, és el moment en el que us podeu expressar des de les pròpies emocions: dient “JO em sento... quan...", en lloc de "TU sempre..." D'aquesta manera, evitareu sentir-vos atacats per l'altre i aconseguireu sentiments d'empatia recíproca. Porteu a terme tot tipus d'activitats : de treball, tasques de la casa, jocs, moments de relaxació, d'intimitat, realitzar una mica d'exercici físic, etc. Si sentiu que us pot anar bé, podeu planificar i organitzar el temps en horaris. Una nova situació, requereix una nova organització. Podeu reorganitzar i distribuir les tasques de casa. Algunes les podeu realitzar junts o en el mateix moment. Segur que amb una mica de música serà més divertit!
Cuidar-se mútuament . Hi ha moltes maneres de fer-ho, us animo a ser creatius. Tot i així, us dono alguna idees. Podeu cuidar-vos:

- físicament, com carícies, massatges i abraçades

- amb gestos, com somriure

- verbalment, com dir-se "m'agrada molt com ets" o "t'estimo"

- per escrit, com missatges bonics en targetes o cartes

- amb materials, en aquest moment podria ser un regal manual (més que comprat)

- amb aliments, com preparar una bonica sopar romàntic


Aprofiteu aquesta oportunitat per conèixer-vos millor, connectar més i comunicar-vos de manera més assertiva. En definitiva, per sortir més reforçats, en lloc de deteriorats. Us desitjo una quarantena plena d'amor! #parella #terapiadeparella

En català Hola! Avui vull compartir amb tu un petit conte que tracta de la felicitat: Hi havia una vegada un pescador que vivia en un petit poble i formava part d'una família molt humil. Cada dia anava a pescar i del que obtenia del mar s'alimentaven tots. Un dia va arribar en aquell poble un empresari. Estava de vacances, però sempre li costava molt desconnectar de la feina. Quan va veure el pescador, de seguida va pensar en idees de negoci. Es va apropar a ell i li va oferir que el podria ajudar a tenir més treballadors, més feina, més ingressos…i així, deixarien de ser una família humil i al cap d'uns anys podria jubilar-se i gaudir de tots aquests diners. El pescador que era molt savi, se'l va escoltar i li va agrair l'oferiment. Tot i així, li va respondre que ell ja era feliç amb la seva vida, que tenia tot el que necessitava. La majoria de vegades som com l'empresari, fem i fem per buscar la felicitat. Pensem que l'objectiu és la felicitat i ens focalitzem només en això. Necessitem ampliar el focus. En realitat, l'important és la nostra actitud davant de la vida, que ens ajudarà a anar gaudint de la felicitat. La felicitat és el camí, no la meta En castellano Hola! Hoy quiero compartir contigo un pequeño cuento que trata de la felicidad: Había una vez un pescador que vivía en un pequeño pueblo y formaba parte de una familia muy humilde. Cada día iba a pescar y de lo que obtenía del mar se alimentaban todos. Un día llegó en aquel pueblo un empresario. Estaba de vacaciones, pero siempre le costaba mucho desconectar del trabajo. Cuando vio el pescador, enseguida pensó en ideas de negocio. Se acercó a él y le ofreció que le podría ayudar a tener más trabajadores, más trabajo, más ingresos … y así, dejarían de ser una familia humilde y al cabo de unos años podría jubilarse y disfrutar de todo este dinero. El pescador que era muy sabio, le escuchó y le agradeció el ofrecimiento. Aún así, le respondió que él ya era feliz con su vida, que tenía todo lo que necesitaba. La mayoría de veces somos como el empresario, hacemos y hacemos para buscar la felicidad. Pensamos que el objetivo es la felicidad y nos focalizamos sólo en esto. Necesitamos ampliar el foco. En realidad, lo importante es nuestra actitud ante la vida, que nos ayudará a ir disfrutando de la felicidad. La FELICIDAD ES el camINO, no la meta

En català 8 PASSOS PER GUANYAR SEGURETAT PER A UNA ENTREVISTA DE TREBALL Segueix aquests consells i mostraràs les teves habilitats amb seguretat. Busca informació amb anterioritat sobre l'empresa o lloc de treball i la posició vacant per a la qual tens l'entrevista. Si no tens clar què busquen, no podràs dir-los per què et necessiten a tu i no a una altra persona. "El coneixement no ocupa espai” Prepara't mentalment i emocional . Pensa quines són les preguntes que podrien realitzar-te i què respondries. Imagina't que estàs en l'entrevista i visualitza't a tu actuant amb seguretat. "Si ho creus, ho crees”. Si ho necessites, pots repetir-te frases com "Jo puc", "Jo valc", "Jo sóc capaç", "Endavant", “Fes-ho". Sigues puntual i vesteix adequadament . Pot ser que no sigui necessari anar en vestit i corbata, però recorda que la primera impressió que tenim de les persones és molt important i més en aquestes ocasions. "Mai hi ha una segona oportunitat per a una primera impressió" - Oscar Wilde - Respira profundament dues o tres vegades abans d'entrar a l'edifici o la sala on es realitzarà l'entrevista. Relativitza la seva importància, dóna el millor de tu en el present, sense obsessionar-te pel futur. "Recorda, avui és el demà que et va preocupar ahir" - Dale Carnegie - Recorda el nom de la persona que t'està entrevistant i anomena’l en algun moment (o el seu cognom si ho consideres més adequat). Ha de donar-se de manera natural; si creus que en aquest moment no serà fluid és millor no forçar la situació. L'empresari i escriptor Dale Carnegie va destacar que recordar els noms de les persones aporta una millor connexió amb elles. No interrompis a l'entrevistador i escolta activament . Permet que s'expliqui i et plantegi les preguntes de principi a fi. Sembla una obvietat, però en les relacions humanes interrompem molt més del que creiem. A més, els possibles nervis i les presses per respondre podrien fer que no escoltessis tan atentament i, en conseqüència, donar informació que no t’estaven demanant. "Molt poca gent escolta amb la intenció d'entendre; només escolten amb la intenció de respondre "- Stephen Covey - Pensa el que diràs . Pren-te uns segons abans de respondre (només uns segons), es tracta de no dir el primer que passi per la teva ment, sinó donar una resposta valuosa amb la informació més adequada possible. "El savi no diu tot el que pensa, però sempre pensa tot el que diu" - Aristòtil - Indica quins són els beneficis que l'altra persona o l'empresa rebran si et contracten . És preferible això que destacar el que guanyaràs tu treballant allà. Afirmar "M'agradaria treballar aquí perquè així podria posar en pràctica tot el que sé" no et portarà tan bons resultats com dir "Sé que els agradaria incrementar les vendes. Jo tinc coneixements que poden ser de gran utilitat per aconseguir-ho". Desitjo que puguis mostrar totes les teves potencialitats i habilitats, en aquesta entrevista i en la teva vida. En castellano 8 PASOS PARA GANAR SEGURIDAD PARA UNA ENTREVISTA DE TRABAJO Sigue estos consejos y mostrarás tus habilidades con seguridad. Busca información con anterioridad sobre la empresa o lugar de trabajo y la posición vacante para la cual tienes la entrevista. Si no tienes claro qué buscan, no podrás decirles porqué te necesitan a ti y no a otra persona. “El conocimiento no ocupa espacio” Prepárate mental y emocionalmente . Piensa cuáles son las preguntas que podrían realizarte y qué responderías. Imagínate que estás en la entrevista y visualízate a ti desenvolviéndote con seguridad. “Si lo crees, lo creas”. Si lo necesitas, puedes repetirte frases como “Yo puedo”, “Yo valgo”, “Yo soy capaz”, “Adelante”, “Házlo”. Sé puntual y viste adecuadamente . Puede ser que no sea necesario ir en traje y corbata, pero recuerda que la primera impresión que tenemos de las personas es muy importante y más en estas ocasiones. “Nunca hay una segunda oportunidad para una primera impresión” - Oscar Wilde - Respira profundamente dos o tres veces antes de entrar en el edificio o la sala donde se realizará la entrevista. Relativiza su importancia, da lo mejor de ti en el presente, sin obsesionarte por el futuro. “Recuerda, hoy es el mañana que te preocupó ayer” - Dale Carnegie - Recuerda el nombre de la persona que te está entrevistando y nómbralo en algún momento (o su apellido si lo consideras más adecuado). Tiene que darse de manera natural; si crees que en ese momento no será fluido es mejor no forzar la situación. El empresario y escritor Dale Carnegie destacó que recordar los nombres de las personas aporta una mejor conexión con ellas. No interrumpas al entrevistador y escucha activamente . Permite que se explique y te plantee las preguntas de principio a fin. Parece una obviedad, pero en las relaciones humanas interrumpimos mucho más de lo que creemos. Además, los posibles nervios y las prisas para responder podrían hacer que no escucharas tan atentamente y, en consecuencia, dar información que no te estaban solicitando. “Muy poca gente escucha con la intención de entender; sólo escuchan con la intención de responder” - Stephen Covey - Piensa lo que vas a decir . Tómate unos segundos antes de responder (sólo unos segundos), se trata de no decir lo primero que pase por tu mente, sino dar una respuesta valiosa con la información más adecuada posible. “El sabio no dice todo lo que piensa, pero siempre piensa todo lo que dice” - Aristóteles - Indica cuáles son los beneficios que la otra persona o la empresa recibirán si te contratan . Es preferible esto que nombrar lo que vas a ganar tú trabajando allí. Afirmar “Me gustaría trabajar aquí porque así podría poner en práctica todo lo que sé” no te llevará tan buenos resultados como decir “Sé que les gustaría incrementar las ventas. Yo tengo conocimientos que pueden ser de gran utilidad para conseguirlo”. Deseo que puedas mostrar todas tus potencialidades y habilidades, en esta entrevista y en tu vida.

¿Cómo percibes la realidad? ¿Cómo te hablas? ¿Cómo intentas cambiar?
En este post me gustaría compartir contigo tres reflexiones derivadas de los conocimientos de la Programación Neurolingüística (PNL) que son de gran relevancia para nuestro día a día y nuestra felicidad.

1. El mapa no es el territorio

Este es uno de los presupuestos de la PNL más importantes.

Un mapa representa el territorio, pero no es exactamente lo mismo.

Los mapas mentales son muy útiles. Sin embargo, están limitados y difieren de la realidad de este mundo tan complejo.

Cada uno percibe la realidad a través de su propio mapa.

Debemos tener esto presente para comprender mejor a las personas y no creer que nosotros tenemos la verdada absoluta.

2. ¿Siempre o cuándo exactamente?

¿Nunca o quizás sí en alguna ocasión?

La PNL estudia el lenguaje para estructurar el pensamiento.

La mente utiliza el lenguaje para pensar. Si no, ¿cómo pensaríamos?

A partir del lenguaje se puede saber cómo son los pensamientos de una persona, sus creencias, sus filtros perceptivos y sus prejuicios. Si te fijas, comunicamos lo que pensamos.

A la vez que el lenguaje que usamos también tiene influencia en nuestros pensamientos.

Por ejemplo, es diferente decir:

"Siempre me equivoco" a "A veces me equivoco"

"Nunca me escuchan" a "En alguna ocasión no me escuchan"


Es importante tener en cuenta las excepciones para percibir un poco más objetivamente la realidad y tratarnos con más amabilidad y amor.

3. Cambiar creencias para cambiar comportamientos

Puedes cambiar ciertos comportamientos pero ¿otros se te dificultan? ¿Sabes por qué?

Seguramente algunas de tus creencias te limitan.

Por eso, a veces es necesario revisar y cambiar estas creencias y también tus valores para conseguir actuar de manera diferente.

Centrarte en estos niveles más profundos, permite integrar cambios más eficazmente, sin que te suponga un esfuerzo excesivo.

Robert Dilts representó los niveles neurológicos en una pirámide.

En este caso, lo principal no es lo QUÉ haces, sino POR QUÉ lo haces.

#pnl #programacionneurolinguistica #modelarpensamientos #creencias #valores #conductas #cambios #crecer #lenguaje #capacidades #inteligenciaemocional

Algunos se centran en el pasado , otros en el futuro (o van alternando pasado y futuro) y sólo algunos pocos viven en el presente .


Vivir "aquí y ahora" no es sencillo porque no estamos acostumbrados. Siempre estamos pensando en lo que fue (o no fue) o en lo que podría ser (o no ser).


Si en este momento no puedes hacer nada porque no depende de ti o aún no se ha dado la situación que tienes que solventar, ¿ por qué PREocuparte antes de tiempo? (El prefijo PRE- significa antes de)


Mejor OCÚPATE de lo que esté en tus manos para solucionar la situación, cuando sea el momento adecuado.


Eso requiere aceptar lo que no puedes cambiar y tomar la responsabilidad de lo que sí.


#preocuparse #ocuparse #psicologia #crecimientopersonal #coaching #barcelona #error #solución #soluciones #piensarnpositivo #superarse #mentepositiva #emprendimiento #vivir #gestionaremociones #emociones #reflexiones #fluir #mindfulness #concienciaplena

Suele pasar que cuando tienes un problema sólo ves esto, lo que te molesta actualmente y sientes que lo que necesitas es solucionar sólamente esta cuestión. Quizás no te apetece mirar hacia atrás, revisar tu infancia, tus recuerdos, tus creencias, pero de verdad te digo que un problema no es sólo lo que ves . Por eso, al inicio de un proceso de terapia, me gusta comentar que los síntomas y los problemas que nos preocupan son como la punta de un iceberg . Eso significa que debajo se esconden una gran cantidad de: Valores y creencias que definen nuestra identidad y que podrían limitarnos, dificultando el cambio Experiencias vividas (algunas de ellas traumáticas que no hemos integrado) que influyen en nuestra manera de percibirnos, de percibir el problema y de percibir el mundo. Emociones que no hemos gestionado bien o que seguimos sin saber sobrellevar. Por ejemplo, miedo que nos bloquea, tristeza que nos aisla, rabia que nos genera conflictos, entre otras. Durante un proceso de terapia, el nivel del agua baja, lo que permite ver parte de aquello que no veíamos. Somos más conscientes de cómo somos y de que que se esconde detrás del problema. Des de esta conciencia, podemos conseguir cambios significativos, que perduren a lo largo de nuestra vida. ¿Estás dispuesto a conocerte más profundamente? Ven a realizar psicoterapia, con la finalidad de comprenderte, gestionar mejor las emociones, integrar sucesos de la vida traumáticos y todo aquello que veamos que necesites. ¡Cuídate! Cuida tu mente, cuida tus emociones, cuida tu cuerpo.
#psicologia #psicoterapia #psicologabarcelona #metáforas #metáforadeliceberg #conciencia #valoresycreencias #traumas #gestióndeemociones

Et passa que de vegades et sents nerviós o nerviosa i no saps com relaxar-te? Penses que necessites expressar-te més? Trobes a faltar dedicar-te més temps a tu? Podries pintar un mandala! N'has pintat alguna vegada?

A mi pintar un mandala m'aporta:

. Distreure'm de les meves preocupacions

. Rebaixar la intensitat emocional desagradable i relaxar-me

. Expressar-me des de la meva part creativa

. Connectar amb la meva nena interior

T'animo a experimentar-ho, encara que sigui una sola vegada. Si no t'agrada, cap problema, tots i totes som diferents.


Et ve de gust dibuixar-lo també? Prova-ho!
#mandala #sercreatiu #gestioemocional #deixaranar #relax #nenainterior #neninterior #nopreocupacions #plaer #psicologia #arterapia #barcelona #psicologabarcelona

Todos tenemos creencias acerca de nosotros/as mismos/as y de todo lo que nos rodea. Normalmente, pensamos que evolucionamos tan rápido como lo hacen las nuevas tecnologías, pero no siempre es así. Algunas creencias perduran, a pesar de no ser verdaderas, ni útiles ni beneficiosas. ¿Estás seguro/a que no sigues creyendo ninguno de estos mitos sobre Psicología? Lee y compruébalo.
Mito 1: “El psicólogo no sirve para nada, cada uno se soluciona sus problemas como puede” Todas las personas disponemos de recursos para resolver nuestros problemas, pero muchas veces intentamos siempre el mismo tipo de soluciones. Puede que anteriormente estas actuaciones nos hubieran ayudado a solventar la situación. Sin embargo, es probable que actualmente necesitemos probar otras alternativas. Cuando no se nos ocurren otras opciones y nos invade el sentimiento de desesperación e impotencia porque no sabemos qué más podemos hacer… Es cuando podemos optar por acudir a un profesional de la salud. El/la psicólogo/a puede ayudarnos a ver el problema desde otra perspectiva y a encontrar soluciones diferentes, más adecuadas en este momento presente. También puede ser que las emociones como el miedo nos bloqueen. Entonces no podemos actuar como consideramos que deberíamos hacerlo o como nos gustaría. En esta situación, también el/la terapeuta puede ayudarnos a gestionar mejor nuestras emociones para tenerlas en cuenta sin que nos limiten.
Mito 2: “Ir al psicólogo es de débiles” Tenemos la creencia que debemos solucionar nuestros problemas por nosotros/as mismos/as. Normalmente pensamos que tenemos que ser personas fuertes, valientes, que no debemos pedir ayuda a nadie y menos a una persona que no nos conoce y que no forma parte de nuestra familia o círculo de amistades. No obstante, tendríamos que actualizar nuestro concepto de ser “valiente”. Las personas que realizamos un proceso de psicoterapia somos valientes porque estamos dispuestos a afrontar nuestros miedos y conflictos internos. Estamos acostumbrados a esconder nuestros pesares y pensamos que así vivimos siendo más fuertes. Aunque, en realidad, lo que nos convierte en valientes es poner nuestra voluntad para sanar y conseguir el mayor bienestar emocional posible. Mito 3: “El psicólogo es para locos”
El término locura también es difícil de definir. Todos tenemos nuestro punto de cordura y locura a la vez. De hecho, es enriquecedor que sea así. Evidentemente existen personas con problemas más graves o psicopatologías que necesitan, con mayor urgencia, acompañamiento psicológico y puede que también farmacológico. De todas maneras, el motivo por el cual una gran cantidad de personas realizamos psicoterapia es porque sentimos malestar : ansiedad, miedo, tristeza, excesivas preocupaciones, etc. Entonces, se podría decir que somos personas sanas que simplemente deseamos aliviar esta angustia y sentirnos mejor. Además, no sólo nos hacemos responsables y creemos en nosotros/as para poder cambiarlo , sino que también somos capaces de pedir ayuda, de acudir a un/a profesional que nos guíe y nos dé herramientas para gestionar mejor nuestros problemas. Mito 4: “Ir al psicólogo es caro” Todos sabemos que el dinero es difícil de ganar y que tenemos muchos gastos para poder sobrevivir: el alquiler de la casa, la comida, la educación de nuestros hijos/as, etc. Podemos tener la sensación que realizar una terapia psicológica no es una de nuestras prioridades. Sin embargo, es una de las mejores inversiones . Se trata de dedicarse tiempo a uno/a mismo/a y cuidarse. De hecho, es lo que nos va a resultar más efectivo para conseguir bienestar emocional , sentir paz, serenidad, tranquilidad, calma y felicidad en nuestro interior. Sentiremos que llevamos el timón de nuestra vida, afrontado lo mejor posible las diferentes situaciones. Mito 5: "Prefiero tomar ansiolíticos o antidepresivos, antes que ir al psicólogo" Es cierto que algunos medicamentos y psicofármacos pueden reducir algunos síntomas que nos generan malestar, pero lo más probable es que nuestros problemas no desaparezcan. A todos nos gustaría que fuera así, que con una sola píldora pudiéramos sentirnos bien para siempre. Sin embargo, podría tratarse sólo de un “parche” que tapa una herida, pero no la cura. De esta manera, aunque sintamos alivio, es recomendable acompañarlo de un tratamiento psicológico que nos permita afrontar nuestros problemas. El/la psicólogo/a puede ayudarnos a adoptar nuevos recursos y estrategias, que podremos utilizar a lo largo de nuestra vida . Por esta razón, los efectos del tratamiento psicológico pueden considerarse más eficaces ya que se prolongan en el tiempo. Mito 6: "El tiempo lo cura todo" Es verdad que con el paso del tiempo podemos sentir que nuestro malestar se ha reducido, ya que al principio era más intenso y poco a poco se va aliviando. Además, a medida que pasan los días, podemos ver el problema desde otra perspectiva e interpretarlo de una manera más saludable.
Sin embargo, hay conflictos que se quedan bloqueados y podrían cronificarse, por lo que es importante intervenir. Refiriéndome de nuevo a la metáfora de la herida, parece que tenemos dos opciones: podemos dejar que la herida se cure sola (o no), con el paso del tiempo, o podemos curarla para que realmente llegue a sanar o sane antes. Si está en nuestras manos poder mejorar, ¿por qué no hacerlo?
Mito 7: "Ir al psicólogo no sirve” o "El/la psicólogo/a arreglará mis problemas" La responsabilidad del cambio no recae sólo en el/la terapeuta. Por un lado, el/la psicólogo/a es un/a profesional que dispone de una gran cantidad de herramientas para guiarnos y ayudarnos a desarrollar una vida sana, funcional y llena de sentido. Estos conocimientos que provienen de la Psicología están demostrados, ya que esta forma parte de las Ciencias de la Salud, que utiliza el método científico para estudiar la mente y el comportamiento humano, los procesos de aprendizaje y las emociones. Por otro lado, contar los problemas y sentirse escuchado/a produce una sensación de alivio, pero eso no quiere decir que se solucionen por si solos. La psicoterapia requiere una implicación activa, tanto por parte del/de la psicólogo/a como del "paciente" , para buscar la mejor solución. De esta manera, la actitud delante de los problemas es muy importante. Es más probable que consigamos un propósito si tenemos la convicción que lo lograremos, que si no lo visualizamos y pensamos que no lo vamos a conseguir. La mente tiene más poder del que imaginamos. El terapeuta nos acompaña, pero realmente somos nosotros/as quien producimos el cambio. Espero que después de leer este artículo tengas una nueva visión más positiva de la Psicología, la Psicoterapia y los/as Psicólogos/as. Te animo a ser más valiente, responsable y coherente contigo mismo/a. Sólo tenemos una vida y tu vida sólo la sientes tú. !Hazlo por ti! Si realizas un proceso de psicoterapia no vas a perder, sino que vas a ganar.
#psicologia #psicologo #psicologa #psicoterapia #mitos #creencias #emociones #miedo #ansiedad #bienestaremocional #calma #tranquilidad #objetivo #cambio #ayuda #pedirayuda #serinteligente #serresponsable #servaliente #implicaciónactiva #responsabilidad #metáforaherida #metáforas #heridasemocionales

No debemos dejarnos dominar por preocupaciones , ni pensamientos recurrentes y negativos. Aunque muchas veces no seamos conscientes, todos tenemos el poder de nuestra mente . Por lo tanto, podemos decidir si nos centramos en estos pensamientos o no. Cuando nos viene a la mente una preocupación, nos podemos imaginar que es como si de repente apareciera un caballo delante nuestro. Este caballo está presente en nuestra vida, pero no forma parte de nuestra persona. Yo no soy el caballo, yo no soy este pensamiento (Soy mucho más que los pensamientos). Por lo tanto, podemos decidir qué hacer respecto el caballo. Una opción es montar en él y dejarnos llevar hasta donde nos arrastre, sintiéndonos fuera de nuestro control. Otra opción es no montarlo y dejarlo pasar. De esta manera, si NO nos obsesionamos con las preocupaciones, pueden llegar incluso a desaparecer (dependiendo del tipo de preocupación). Necesitamos recuperar el poder sobre nosotr@s mism@s.
Si te fijas en la palabra entenderás el misterio, verás que se puede dividir en dos partes: PRE-ocuparse. Así que ocúpate de las situaciones que tengas que solventar, pero no lo hagas antes (pre-) de que ocurran. No te anticipes. Así ahorrarás sufrimiento y ansiedad. #reflexiones #psicologia #psicologa #psicoterapia #aquiyahora #preocuparse #preocupaciones #control #mente #metepoderosa #emociones #gestionaremociones #serunomismo #serlibre #caballo #pensamientos

No ens hem de deixar dominar per preocupacions , ni pensaments recurrents i negatius. Encara que moltes vegades no en siguem conscients, tots tenim el poder de la nostra ment . Per tant, podem decidir si ens centrem en aquests pensaments o no. Quan ens ve al cap una preocupació, ens podem imaginar com si de sobte aparegués un cavall davant nostre. Aquest cavall és present en la nostra vida, però no forma part de la nostra persona. Jo no sóc el cavall, jo no sóc aquest pensament (Soc molt més que els pensaments en sí). Per tant, podem decidir què fer respecte al cavall. Una opció és muntar-lo i deixar-nos arrossegar fins on ens porti, sentint-nos fora del nostre control. Una altra opció és no muntar-lo i deixar-lo passar. D'aquesta manera, si NO ens obsessionem amb les preocupacions, poden, fins i tot, arribar a desaparèixer (depenent del tipus de preocupacions). Necessitem recuperar el poder sobre nosaltres mateixos.
Si et fixes bé en la paraula "preocupar-se" entendràs el misteri, veuràs que es pot dividir en dues parts: PRE-ocupar-se. Així que ocupa't de les situacions que hagis de solucionar, però no ho facis abans (pre-) de què succeeixin. No t’anticipis . Així estalviaràs patiment i ansietat.

Igual que las heridas físicas de nuestro cuerpo, las heridas emocionales también nos dejan marca. Aunque no sean visibles, nos acompañan y condicionan nuestra vida. Cuando las heridas son pequeñas se van curando sin necesidad de prestarles mucha atención, pero cuando son más graves, el dolor es mayor y eso hace que las tengamos más presentes. Sin embargo, por la necesidad de mirar hacia adelante y (sobre)vivir o por miedo (entre otras razones), las tapamos y sin mirarlas, esperamos que no duelan tanto.

Un proceso de terapia psicológica consiste precisamente en destaparlas y curarlas. Prestarles la atención que merecen. Duele… como cuando se aplica alcohol a las heridas en la piel, pero poco a poco se van curando.

#alma #dolor #físico #piel #heridas #heridasdelalma #cuerpo #mente #curar #sanar #esfuerzo #mirar #atender #tapar #destapar #terapia #terapiapsicologica #psicoterapia #psicologia #psicologa #terapias #barcelona #bcn #psicologabarcelona #presente #aquiyahora #vida #sobrevivir #vivir

#emociones #heridas #alma #psicologia #psicologa #barcelona #curar #sanar #vivir #vida #presente #aquiyahora #terapiapsicologica #heridasdelalma #mente #cuerpo #piel #sobrevivir

Igual que les ferides físiques del nostre cos, les ferides emocionals també ens deixen marca. Encara que no siguin visibles, ens acompanyen i condicionen la nostra vida. Quan les ferides són petites es van guarint sense necessitat de prestar-los-hi molta atenció, però quan són més greus, el dolor és més gran i això fa que les tinguem més presents. Tanmateix, per la necessitat de mirar cap endavant i (sobre)viure o per por (entre altres raons), les tapem i sense mirar-les, esperem que no facin tant mal. Un procés de teràpia psicològica consisteix precisament en destapar-les i curar-les. Prestar-los l'atenció que mereixen. Fa mal... com quan s'aplica alcohol a les ferides de la pell, però a poc a poc es van guarint. Llegir l'entrada en castellà
#ferides #curar #sanar #psicologia #psicoterapia #emocions

En otoño, los árboles dejan caer sus hojas.

Nosotros también podemos dejar ir lo que nos sobra, lo que no necesitamos, lo que no queremos. Cada día cambiamos: nuestras células mueren y nacen, aprendemos de las experiencias que vivimos, nuestros sentimientos se transforman…


Algunos cambios nos pasan desapercibidos, mientras que existen otros aspectos que no logramos modificar con tanta facilidad.


Entonces va bien plantearse estos objetivos como retos, poniendo nuestra voluntad para conseguir cambios.

Despréndete de aquello que no necesitas o no quieres y tendrás espacio para llenarte de lo que deseas.


* ¿Qué es lo que no quieres en tu vida?

Puede ser una característica tuya o reacción delante de una situación, una emoción como el miedo o inseguridad que te bloquean y no te dejan vivir como te gustaría. * ¿Qué es lo que deseas incorporar en tu vida?

Puede ser más confianza en ti mism@, adquirir el hábito de comer saludable, hacer más ejercicio físico, meditar, tener más tiempo para leer, etc.


No dejes de reflexionar acerca de qué dejarías y qué pondrías en tu vida. Si sólo lo lees no hace efecto, es necesario que le pongas voluntad y te planifiques.


Si no sabes qué objetivos plantearte o cómo conseguirlos, puedes encontrar más información en el siguiente artículo :

https://lamenteesmaravillosa.com/saber-lo-que-quieres-es-suficiente/

#reflexiones #psicologa #psicologia #barcelona #cambios #otoño #vida #voluntad #amor #autocuidado #crecimientopersonal

A la tardor, els arbres deixen caure les seves fulles.

Nosaltres també podem deixar anar el que ens sobra, el que no necessitem, el que no volem. Cada dia canviem: les nostres cèl·lules moren i neixen, aprenem de les experiències que vivim, els nostres sentiments es transformen...


Alguns canvis ens passen desapercebuts, mentre que hi ha altres aspectes que no aconseguim modificar amb tanta facilitat.


Llavors va bé plantejar-se aquests objectius com a reptes, posant la nostra voluntat per aconseguir canvis.

Desprèn-te d'allò que no necessites o no vols i tindràs espai per omplir-te del que desitges.


* Què és el que no vols en la teva vida?

Pot ser una característica teva o reacció davant d'una situació, una emoció com la por o la inseguretat que et bloquegen i no et deixen viure com t'agradaria.

* Què és el que desitges incorporar en la teva vida?

Pot ser més confiança en tu mateix, adquirir l'hàbit de menjar saludable, fer més exercici físic, meditar, tenir més temps per llegir, etc.


No deixis de reflexionar sobre què deixaries i què posaries en la teva vida. Si només ho llegeixes no fa efecte, cal que li posis voluntat i et planifiquis.


Si no saps quins objectius plantejar-te o com aconseguir-los, pots trobar més informació en el següent article : https://lamenteesmaravillosa.com/saber-lo-que-quieres-es-suficiente/ #reflexions #objectius #canvis #vida #voluntat #responsabilitat #psicologia #psicologa #psicologabarcelona #tardor #arbres #fulles

Hi ha coses que no es poden triar i altres que sí, centra't en les que sí.

*No pots escollir algunes circumstàncies de la vida.

*Sí que pots decidir què fas al respecte.


Per exemple:

*No pots triar que et facin fora de la feina.

*Sí que pots triar quedar-te a casa sense fer res o buscar una altra feina.


A la vida ens ha tocat unes cartes, podem queixar-nos dient que tenim mala sort o podem jugar amb elles tan bé com puguem. Tu decideixes! Com em va dir la meva àvia fa 7 anys: “La persona ha d’adaptar-se a les circumstàncies de la vida perquè la vida no s’adapta a les circumstàncies de la persona”

#cartes #decidir #jugar #viure #acceptar #acceptació #psicologia #psicologa #psicoterapia #terapia #barcelona #bcn #reflexions #canvis #benestar #benestaremocional #vida #treball #sort #responsabilitat #àvia #família #parella Llegeix l'entrada en castellà #reflexions #emocions #cartes #responsabilitat #vida #decidir #empoderament #persona #acceptació #jugar #viure #psicologa #psicologia #barcelona #bcn #treball #sort #familia #avis #parella #amor #amistat

Expressar les emocions és beneficiós per a la salut, però de vegades no ho fem adequadament. Ens centrem en el que diuen o fan els altres, en lloc d'escoltar les nostres emocions i comunicar-les.


Hauríem d'expressar des de les nostres pròpies emocions, sense culpar l’altre, sinó comunicar el que sentim, les nostres necessitats i desitjos.

Per exemple:

En lloc de dir: "Sempre arribes tard!"

Seria millor dir: "Quan arribes tard em sento trist/a perquè penso no t'importo"


Així l'altra persona no se sent jutjada ni atacada, no es posa a la defensiva i pot empatitzar amb les nostres emocions. Això permet que la relació funcioni molt millor.

Sabies que quan assenyales algú, 1 dit apunta cap a l'altra persona i 3 apunten cap a tu?


A part d’evitar les crítiques i les queixes, hauríem d’intentar no utilitzar les paraules "sempre" i "mai". Segur que hi ha alguna excepció i és positiu tenir-la en compte. Per exemple, no sempre sempre arribarà tard. Hauríem d’aprendre a mirar des d’un punt de vista positiu. Podem imaginar que ens posem unes ulleres de positivitat que ens ajuden a veure allò que és agradable.


#reflexions #psicologia #psicologa #barcelona #bcn #positivitat #expressar #emocions #salut #psicoterapia #relacions #terapiadeparella #comunicacio #culpa #escoltar #amor #empatia #necessitats #desitjos #vida #assertivitat Llegeix l'entrada en castellà #emocions #psicologa #psicologia #psicoteràpia #reflexions #creixementpersonal #positivitat #terapiadeparella #culpabilitat #empatia #amor

Li has dit gràcies al tu cos alguna vegada?

Potser alguns de vosaltres ho trobeu estrany...
Agrair ens permet que ser feliços. Si no valorem el que tenim, com podem gaudir?


Comparteixo amb vosaltres la meva carta d'agraïment al meu cos:

"Gràcies cos per sostenir-me dia a dia. El teu amor cap a mi és incondicional.

Poques vegades penso en tu i molt menys t'agraeixo tot el que fas per mi.

A més, només soc conscient de que existeixes quan m’avises en forma de dolor i en lloc d’escoltar-te, et maleeixo.

Però ja no vull que sigui així. M'he adonat de l’important que ets per a mi.

Sense tu no existiria. Gràcies a tu em puc moure, caminar, córrer, saltar i desenvolupar totes les activitats que m'apassionen, com la meva professió i ballar.

Gràcies a tu puc viure amb tots els sentits i explorar el món: veure els meravellosos paisatges, olorar les flors, assaborir el deliciós menjar, sentir les carícies, entre moltes altres coses.

Sé que estàs amb mi permanentment, tot i la mandra que sento en alguns moments o els pensaments negatius que de vegades arriben a la meva ment i em desanimen.

Tu no em deixes mai, sempre ets allà.

Busques la manera de regenerar-te, tot i les rascades i les ferides.

Puc comptar amb la teva energia i estàs preparat per acompanyar-me cada dia, durant mesos i anys... fins a l'últim alè.

Ets un mestre per a mi, puc aprendre tant de tu! Vull ser com tu: valent i constant.

Agraeixo la teva companyia inseparable i els teus consells.

A partir d'ara t’escoltaré i t’observaré. Faré el que pugui per cuidar-te.

Gràcies cos."

No només li dono les gràcies, sinó que també em comprometo amb ell per cuidar-lo.

T'animo que tu també observis més el teu cos i el cuidis. Pots començar amb unes respiracions profundes durant 5 minuts al dia per relaxar-lo.

El que va bé pel teu cos, va bé per a tu. Llegeix l'entrada en castellà #reflexions #creixementpersonal #psicologa #psicologia #psicoteràpia #cos #salut #agrair #gràcies

Més d'una vegada he sentit dir que qui està enamorat pateix. També puc patir pels meus fills perquè vull que estiguin bé i no els passi res dolent. Per tant, penso que és normal sentir una certa "precupació" perquè desitjaria que ens mantinguéssim bé.
Però que desitgi estar bé no vol dir que tingui el control de tot. Evidentment, he de seguir sent proactiva i no conformar-me per intentar crear la meva vida tal com m'agradaria. Tot i així, no hauria de preocupar-me de si l'altra persona sent exactament el mateix que jo, ni tenir por de que la relació s'acabi…
Quan estic en una relació sentimental hauria de tenir clar aquests dos punts per evitar patir:
1. He d'acceptar que no tinc el control de tot: No tinc el control del que l'altra persona pensa No tinc el control del que l'altra persona sent No tinc el control de com evolucionarà la relació No tinc el control dels obstacles que apareixen en el nostre camí
2. Afortunadament: Sí que tinc el control dels meus pensaments. Per tant, puc enfocar-me en aquells que son positius i confiar en lloc de desconfiar.
Sí que tinc el control dels meus actes. Puc donar amor i gaudir del fet de donar. No esperar que l'altre s'apropi abans, no esperar que l'altre ho agraeixi. M'he de permetre ser genuïna i demostrar el que sento. Deixar enrere la por al patiment. Realment l'amor no és sofriment. Així m'atreveixo a dir: "T'estimo" O com diuen a Itàlia: "Ti voglio benne" Ja que estimar és voler que l'altra persona estigui bé. Llegeix l'entrada en castellà #amor #parella #estimar #terapiadeparella #expressar #emocions #comunicació #control #responsabilitat #preocupació #acceptar #present

Hi ha moments per a tot: per treballar, per descansar i també per a l'oci i el plaer, entre d'altres. En cada un d'ells es pot gaudir (que seria l'ideal), però no podem oblidar que necessitem activitats que ens ajudin a "desconnectar" i gaudir (no val només dormir).
A mi el ball és el que em permet DESCONNECTAR de la meva ment i preocupacions i CONNECTAR amb el meu cos. També connecto amb l'altra persona a través d'un altre llenguatge, sense paraules. El ball em fa somriure, aflorar la meva part femenina i sentir-me lliure. I tu, amb quina activitat desconnectes més de les teves preocupacions? #psicologia #psicòloga #Barcelona #reflexions #desconnectar #preocupacions #connectar #cos #emocions #treballar #descansar #ballar #gaudir #vida #llibertat Llegeix l'entrada en castellà
#psicologia #psicologa #reflexions #desconnectar #ballar

Gaudeixes del procés de menjar? Quan un té temps és més fàcil gaudir de cada moment. Així que ara vaig practicant més això de viure el present de manera conscient.


* Escolto el meu cos i trio què menjaré. CONSCIÈNCIA


* Gaudeixo preparant la fruita pel batut, mentre sento la seva olor. TACTE i OLFACTE


* Observo la textura al servir-lo. VISTA


* Gaudeixo assaborint cada glop. GUST


* Em sento satisfeta per cuidar-me. PENSAMENTS POSITIUS Per gaudir del procés de menjar cal dedicar temps. Així que per disminuir el teu ritme, no t'oblidis de RESPIRAR.


#tiempo #presente #vivir #disfrutar #saborear #comer #mindfulness #ahora #meditacion #meditation #respirar #sentidos #cincosentidos #olfato #vista #gusto #tacto #oido #psicologia #psicoterapia #psicologa #barcelona #bcn Llegeix l'entrada en castellà #reflexions #mindfulness #consciència #gaudir #disfrutar #temps #respirar #sentits #psicologa #psicologia #psicoteràpia #barcelona

T'has plantejat alguna vegada què faries si fos el teu últim dia de vida?
Segurament en algun moment ho has pensat ... Et proposo que ho tornis a reflexionar. Amb el temps interpretem les situacions de diferents maneres. Tot i que seria una situació molt dura: saber que no viuràs més després d'aquest dia... M'agradaria pensar que no estaria trista sinó que aprofitaria aquestes hores per estar amb les persones que més estimo. Les abraçaria molt i molt! Pot semblar massa tòpic, però és així. Em pregunto si a tu també t'agradaria això... Tot i que no tots ens trobem en les mateixes circumstàncies. A més, no hi ha cap resposta correcta. Has d'escoltar-te i respectar les teves sensacions!
Un cop sàpigues el que t'agradaria fer si fos l'últim dia de la teva vida, podries plantejar-te si ho fas sovint o si com a mínim fas alguna cosa que s'assembli.
Fes allò que et faci feliç! Llegir l'entrada en castellà
#reflexions #psicologia

Saps que és la resiliència? Saps que la resiliència es pot aprendre? Afortunadament, ser una persona resilient no depèn de rebre o no una herència genètica, sinó que és una capacitat que es pot aprendre i es va construint mitjançant la interacció amb l'entorn i el medi social.


En aquest article exposo el decàleg de la #resiliencia perquè t'ajudi a desenvolupar-la. Espero que t'agradi! "El decálogo de la resiliencia" Llegir l'entrada en castellà #resiliencia #psicologa #psicologia #decàleg #creixementpersonal #superació #traumes #barcelona #psicoteràpia

Consideres que et poses una màscara, un mur o una armadura? Sents que et reprimeixes i no expresses les teves emocions? En aquest article explico els 4 passos per poder treure't la màscara. Si ja ets conscient que la portes, arma't de paciència i valentia, dedica temps per conèixer-te i acceptar-te. D'aquesta manera, podràs estimar-te i relacionar-te amb els altres des de l'amor. T'adverteixo que el camí no serà fàcil, però segur que ho aconsegueixes! "¿Te limitas? 4 pasos para quitarte la máscara"
Llegir l'entrada en castellà
#articles #psicologa #reflexions #creixementpersonal #emocions

em van fer una entrevista al programa "El de la Mañana" de l'emissora llatina 95.2 Ells fa bastants anys que treballen en aquest sector, però els que no tenim aquest tipus d'experiència... He de confessar que, si més no la primera vegada, impressiona una mica. Bé, una mica no, bastant. De totes maneres, els nervis van passar de pressa perquè la Paola, el Carlos i la Fabiola són realment increïbles! Van convertir una seria presentació en un contacte proper i molt divertit.


Em van presentar com la Dra. Psicòloga (que és com ells fan referència als professionals) i van repetir el meu mòbil una infinitat de vegades, fins i tot utilitzant regles mnemotècniques! Fet que agraeixo molt, ara també se l'han après els meus amics!
A part d'això, el més important és que em sento satisfeta d'haver pogut destacar la importància de realitzar una teràpia psicològica i de presentar un dels tallers de creixement personal que realitzava al cap d'uns dies. Pròximament ens tornarem a trobar a la 95.2! Llegir l'entrada en castellà

Moltes persones sentim culpa en moltes ocasions, encara que la majoria de vegades no en som conscients. Des de petits hem estat educats per diferenciar el que està bé del que està malament, per saber de quina manera ens hem de comportar segons les normes socials i com no hauríem d'actuar. Aquestes indicacions i aprenentatges, que es basen en el respecte, són útils per a poder conviure, evitar conflictes i preservar el medi ambient. De vegades, el sentiment de culpabilitat sorgeix quan diem o realitzem alguna cosa que pensem que no hauríem d'haver dit o fet. Aquesta sensació desagradable ens indica que no hem actuat correctament. En certa manera és útil, però genera malestar i ens situa en un rol de víctimes. En canvi, si ens centrem en la responsabilitat, assumim les conseqüències dels nostres actes de manera activa. Això ens permet mantenir la nostra intenció d'actuar de manera correcta, reparar el possible dany produït i buscar solucions als problemes o conflictes.
Per tant, no és convenient sentir culpabilitat, sinó que hem de ser responsables dels nostres actes. Llegir l'entrada en castellà
#psicologia #reflexions #creixementpersonal #emocions

Bon dia!

Els psicòlegs i les pscicòlogues com jo estem preparats per escoltar sense jutjar, ajudar a identificar el problema d'origen i acompanyar la persona a descobrir els seus propis recursos per solucionar la situació i sentir major benestar.


De totes maneres, és difícil obrir-se i compartir les teves preocupacions a altres persones, tot i que siguin professionals. A més, tots sabem que és una inversió econòmica. Una inversió per a la nostra salut, però que suposa un esforç. Per tant, és normal que no et sigui fàcil trobar el moment adequat per començar una psicoteràpia.


Aquest dissabte realitzo un taller de creixement personal i pot ser una oportunitat perquè em coneguis, per sentir si tries que sigui jo qui t'acompanyi en el teu procés personal de desenvolupament.
T'estaré esperant, en aquest taller i en qualsevol moment.

Estic a la teva disposició, encantada de poder acompanyar-te. Pots comptar amb mi! Llegiu l'entrada en castellà #psicologa #psicoteràpia #psicologia #creixementpersonal

Aquest taller de creixement personal titulat "Vida i emocions" et permetrà: centrar-te en tu per conèixer-te millor integrar part del teu recorregut vital observar l'evolució de les teves emocions reflexionar sobre com ets i com vols ser Per seguir sent tu mateix/a de manera autèntica! Dia i hora: dissabte 3 de març d’11 a 13h Aportació: 15€.
Agrairé que em confirmeu la vostra assistència. Moltes gràcies!
Llegiu l'entrada en castellà #psicologia #taller #vida #creixementpersonal #emocions #reflexions #creixementpersonal

Tots sentim emocions i cadascuna apareix per alguna raó ...

Sabeu en què ens ajuden? En aquest article publicat a "La Mente es Maravillosa" exposo informació sobre com les emocions ens ajuden a cobrir les nostres necessitats i també explico què hem de fer per regular-les i fer que ens serveixin de guia. “No podem evitar les onades, però sí que podem aprendre a surfejar-les”. -Jon Kabat Zinn- Llegiu l'entrada en castellà #psicologia #psicoteràpia #intelligènciaemocional #gestióemocions #articles #emocions

L’Aida Masó, una estudiant de Batxillerat, em va realitzar aquesta entrevista sobre la culpabilitat perquè volia conèixer el punt de vista d’una psicòloga i complementar millor el seu Treball de Recerca que es titula “Cristianisme i Budisme. Una visió respecte la culpabilitat”. 1. Com definiries la culpabilitat? Diries que és una emoció positiva, negativa o ambdues? Per què? La culpabilitat no es considera una emoció sinó un sentiment, que és la combinació de les emocions i dels pensaments. Entenc la culpabilitat com una sensació desagradable que sentim quan actuem d’una manera que no és coherent amb la nostra identitat, que ens ajuda a adonar-nos que no hem actuat tal i com ho considerem adequat. Les emocions no són ni positives ni negatives, simplement algunes ens resulten agradables com l'alegria i altres desagradables com la tristesa. Totes les emocions tenen una finalitat, són vàlides i necessàries. 2. Creus que la culpabilitat pot tenir més o menys influència en una persona depenent de la seva cultura, classe social o sistema educatiu? Sí que penso que la cultura, la classe social i el sistema educatiu tenen influència en les creences i “esquemes mentals” de les persones. Per tant, la manera en què una persona se sent culpable, la intensitat d’aquest sentiment i els motius pels quals sorgeix poden ser molt diversos segons cada persona. 3. Creus que depenent de la religió els creients sentiran en més o menys mesura aquest sentiment? Considero que la religió és un altre dels molts factors que influeix en la formació de les creences i valors d’una persona. Per tant, la religió influeix en si senten més o menys culpabilitat. Però no és per a tots igual, de la mateixa manera que cada persona percep i interpreta els diferents esdeveniments, també interpreta els missatges de la seva religió d’una determinada manera. Per tant, cada persona té la seva percepció del que és important a la vida, la seva idea del que és moral i del que no ho és i té el seu propi grau d’exigència tant amb els altres o com amb ella mateixa, el qual pot tenir relació amb aquest sentiment de culpabilitat. 4. Creus que les religions tenen una influència positiva en les societats on són presents? Sí. Crec que les religions van sorgir per donar sentit a molts esdeveniments, per tant d’una banda ens han proporcionat seguretat. Actualment, ens guiem més aviat per bases científiques, però considero que ens poden ajudar a reflexionar sobre si el que fem està bé o malament i sempre tenen una base de valors humans que són molt necessaris per a la convivència amb els altres. Per tant, m’agrada trobar-hi els aspectes positius. Tot i que també hi ha grups de persones que han fet mal en nom de la religió o de Déu. El qual seria un exemple en què la religió podria haver estat una influència negativa, però com he dit abans, tot depèn de la interpretació que la persona en faci. 5. Quina visió tens del cristianisme relacionada amb la inculcació de valors i la culpabilitat? Els valors que transmet el cristianisme a travès dels 10 manaments com estimar, no matar, no robar, no mentir… són necessaris per a la convivència humana. Una de les bases del cristianisme és “Estima als altres com a tu mateix”, així que penso que tenir l’amor com a guia és positiu. D’altra banda, com a mètode perquè les persones es comportessin de manera correcta, van inculcar la idea de la culpa. D’aquesta manera, si no es comportaven bé, els sorgia aquest sentiment i per evitar aquesta sensació de malestar intentaven trobar una solució o demanar disculpes i no tornar-ho a repetir en una altra ocasió. A més, també tenien la por a ser castigats i anar a l’infern. Utilitzo el temps en passat, ja que considero que és un dels aspectes de la religió que ha evolucionat i s’ha adaptat millor en l’actualitat. Tot i que hi haurà persones que seguiran sentint-se culpables, d’altres simplement intentaran reparar i actuar millor la pròxima vegada, sense intensificar aquest sentiment. Considero que no és necessari ni útil sentir-se culpables sinó ser responsables. 6. Quina visió tens del budisme relacionada amb la inculcació de valors i la culpabilitat? Els valors principals que transmet el budisme són les quatre veritats: L’existència és sofriment La causa del sofriment és el desig Si elimines el desig, acabes amb el sofriment El camí per fer-ho és l’òctuple camí Considero que les tres primeres veritats d’entrada ens poden semblar estranyes a les persones que no som budistes, ja que poden semblar reduccionistes i extremistes. Tot i que el camí que segueixen per acabar amb el sofriment, que es basa en la saviesa, la conducta ètica i l’entrenament de la ment (que inclou la meditació i la consciència plena) són una bona guia en general per a totes les persones. A més, tot el procés que segueixen aquestes quatre veritats del budisme és molt adequat i en psicologia es podria entendre com: Ser conscient de què t’està passant Analitzar-ne la causa Buscar la solució al problema Seguir el mètode per aconseguir la solució Respecte a la culpabilitat, s’entén més aviat com un sentiment de patiment que els pot servir per adonar-se del camí que no volen seguir i poder esforçar-se per avançar pel bon camí. 7. Quina imatge tens del pecat i quina influència creus que té sobre els cristians? Tot i que la idea del pecat va sorgir per millorar la convivència i perquè aprenguéssim a comportar-nos bé i no malament (pecant), pot tenir una connotació negativa, ja que si hem pecat és com si tinguéssim una taca negra, que ens fa sentir que no tenim valia i minva la nostra autoestima. Per altra banda, el cristianisme també transmet la idea de la remissió i del perdó, oferint una solució per acabar amb el patiment. 8. Quina imatge tens del karma i quina influència creus que té sobre els budistes? El karma significa que el que fem té conseqüències en el nostre present i en el futur, ja que segons els budistes condiciona les pròximes reencarnacions, fet que els porta a ser responsables dels seus actes. Per tant, els budistes també intenten comportar-se bé i valoren molt l’esforç personal per intentar viure de manera conscient. 9. En general, de quina forma creus que afecta aquesta influència que tenen les religions sobre els seus seguidors (relacionada amb la culpabilitat)? Creus que és positiva o negativa? Crec que la idea de culpabilitat que transmeten les religions pot ser positiva en el punt que pretenen indicar l’altre extrem, ja que per saber què està bé també hem de conèixer el que està malament. Aquest sentiment de malestar, que també produeixen algunes emocions, pot servir de motor per canviar. Tot i això, penso que la manera adequada de transmetre el que està bé i està malament no hauria de ser la culpa, la por i el càstig sinó la responsabilitat. Està a les nostres mans reflexionar, seguir el que ens diu la consciència i actuar de forma coherent.
M’agradaria agrair a l’Aida que m’hagi formulat aquestes preguntes, ja que m’han permès reflexionar sobre la culpabilitat i les religions, fet que de vegades deixem de banda. Llegiu l'entrada en castellà #psicologia #emocions #culpa #culpabilitat #cristianisme #budisme #treballderecerca #batxillerat #entrevista #reflexions

Ahir vaig tornar a fer el taller de gestió emocional amb un altre grup de joves adoptats, a través del Servei d'Atenció Postadoptiva de la Generalitat de Catalunya.


Aquesta vegada va ser diferent, ni millor ni pitjor, perquè l'experiència de cada taller és única ja que cada persona que hi participa també és única.
Tots van comunicar les seves emocions i el que pensaven sobre elles. A més, les dinàmiques que es van fer els van permetre obtenir altres punts de vista i més amplis. Una de les reflexions que més els va agradar va ser el missatge que transmet aquest conte que els vaig explicar: " La tristeza y la furia ", de Jorge Bucay En un reino encantado donde los hombres nunca pueden llegar, o quizás donde los hombres transitan eternamente sin darse cuenta... En un reino mágico, donde las cosas no tangibles se vuelven concretas… Había una vez, un estanque maravilloso. Era una laguna de agua cristalina y pura donde nadaban peces de todos los colores existentes y donde todas las tonalidades del verde se reflejaban permanentemente. Hasta ese estanque mágico y transparente se acercaron a bañarse haciéndose mutua compañía, la Tristeza y la Furia. Las dos se quitaron sus vestimentas y desnudas entraron al estanque. La Furia, apurada (como siempre esta la furia), urgida -sin saber por qué- se baño rápidamente y más rápidamente aún, salió del agua... Pero la Furia es ciega, o por lo menos no distingue claramente la realidad, así que, desnuda y apurada, se puso, al salir, la primera ropa que encontró... Y sucedió que esa ropa no era la suya, sino la de la Tristeza... Y así vestida de Tristeza, la Furia se fue. Muy calmada, y muy serena, dispuesta como siempre a quedarse en el lugar donde está, la Tristeza terminó su baño y sin ningún apuro (o mejor dicho, sin conciencia del paso del tiempo), con pereza y lentamente, salió del estanque. En la orilla se encontró con que su ropa ya no estaba. Como todos sabemos, si hay algo que a la Tristeza no le gusta es quedar al desnudo, así que se puso la única ropa que había junto al estanque, la ropa de la Furia.
Cuentan que desde entonces, muchas veces uno se encuentra con la Furia, ciega, cruel, terrible y enfadada, pero si nos damos el tiempo de mirar bien, encontramos que esta Furia que vemos es sólo un disfraz, y que detrás del disfraz de la Furia, en realidad está escondida la Tristeza. A vegades sentim una emoció, però n'expressem una altra de diferent ...



Ho fem per ignorància? Per vergonya? O pensem que així ens protegim? Tres facetes diferents de la intel·ligència emocional són la capacitat d'expressar les queixes en forma de crítiques positives, la creació d'un clima que valori la diversitat i no la converteixi en una font de fricció i el fet de saber establir xarxes diferents. - Daniel Goleman - Llegiu l'entrada en castellà #psicologa #psicologia #tallers #emociones #jorgebucay #jovesadoptats #psicoteràpia #talleremocions #conte #tristesa #fúria #gestióemocions #intelligènciaemocional #reflexions

Avui he fet un taller de gestió emocional amb un grup de joves adoptats, a través del Servei d’Atenció Postadoptiva de la Generalitat de Catalunya.
Els joves adoptats tenen característiques en comú: la principal és que no s’han criat amb els pares biològics sinó amb els adoptius. Gràcies a l’adopció han tingut l’oportunitat de tenir una família, rebre amor, poder estudiar, etc. En general, ells estan contents de la vida que tenen, però hi ha una gran varietat d’emocions que se’ls desperten davant de la possibilitat de conèixer la família d’origen, la diferència entre la seva vida i la dels altres nens i nenes dels seus països d’origen que no van ser adoptats, davant d’un abandonament o alguna experiència que s’hi assembli, etc. Tot aquest garbuix d’emocions el van manegant com poden, com la resta de joves fan encara que no siguin adoptats. De vegades el que els fa falta és parlar més sobre les emocions i obrir-se als altres per expressar el que senten. El taller d’avui ha servit per a això i perquè aprenguin més sobre les emocions i com gestionar-les. Una de les idees que més els ha agradat ha estat la TÈCNICA DEL SEMÀFOR:
1) Llum vermella: PARAR per sentir. De la mateixa manera que una persona es para en un semàfor quan està vermell, primer de tot davant d’una emoció intensa, la persona s’ha d’aturar. Respirar lenta i profundament i començar a detectar les senyals físiques. Així la persona pot ser conscient de com se sent, de l’estat d’ànim en què es troba. 2) Llum groga: PENSAR. Una vegada la persona ha aconseguit el “control” de l’emoció, pot pensar en el que està succeint, determinar-ne la causa, plantejar-se el que pot fer i si considera que funcionarà. 3) Llum verda: ACTUAR. L’últim pas és portar a la pràctica la millor de les alternatives que ha pensat. Actuar en coherència amb l'emoció i expressant les emocions de manera assertiva.

"No pots evitar les onades, però sí que pots aprendre a surfejar-les”
- Jon Kabat Zinn - Llegiu l'entrada en castellà
#psicologia #tallers #emocions #jovesadoptats #adopcions #tecniques #postadopcio #generalitatdecatalunya #assertivitat #taller

Ha sigut un plaer col·laborar amb el Grupo Lur i poder impartir un taller d’intel·ligència emocional al Parc Zoològic de Barcelona.
Els alumnes de dues classes de 2n d’ESO es van mostrar molt participatius durant tot el taller. Una de les activitats que vam dur a terme va consistir en representar una emoció en un color i després situar-la en una part del cos. Els passos que vam seguir són els següents: Un voluntari es posa sobre un tros de paper d’embalar perquè un altre company dibuixi la seva silueta. Cada un dels alumnes pensa una emoció, amb quin color la representaria i a quina part del cos la sent. Quan ho té pensat, agafa un retolador d'aquest mateix color i escriu l’emoció a la part del cos de la silueta. Finalment, cadascú pot comentar perquè ha escollit aquest color i la part del cos. Per exemple, "he triat el color marró i he escrit nervis a la panxa perquè aquest color no és gaire bonic i quan em sento nerviós em fa mal la panxa i no em sento bé". Gràcies a aquesta activitat, van ser més conscients de com senten les seves pròpies emocions. Aquest és el primer pas per poder gestionar millor les emocions, és a dir, expressar-les de manera adequada. A més, també fa possible la capacitat d’empatia amb els altres. Algunes de les conclusions a les quals vam arribar en aquest taller d'intel·ligència emocional son: Cadascú sent i percep les emocions a la seva manera i totes estan bé . No hi ha una manera correcta ni incorrecta de sentir les emocions. Totes les emocions són vàlides i necessàries . No hi ha emocions positives ni negatives, simplement algunes són agradables i altres desagradables. Les emocions ens preparen per a l’acció . Per exemple, quan sentim por augmenta el nostre ritme cardíac perquè arribi més sang als músculs i puguem fugir del perill. Llegiu l'entrada en castellà #taller #intelligènciaemocional #psicologia #emocions #alumnes #zoo #barcelona #grupolur #colors #acció #perill

Visualitza el que vols i estaràs més a prop d'aconseguir-ho!


La nostra ment té molta força. Encara que de vegades sentim que exerceix el poder sobre nosaltres i que ens té atrapats, en realitat en podem disposar perquè la ment som nosaltres i nosaltres som la ment. Ens hem d'acompanyar amb amistat i no amb duresa.


No ens hem de posar obstacles a nosaltres mateixos. Al contrari, ens hem d'imaginar allò que volem, posar-li intenció i motivació, creure en nosaltres mateixos i avançar cap en la direcció desitjada. Si ho visualitzem és més creïble per a la nostra ment, perquè ens queda més a prop i ens serà més fàcil aconseguir-ho. Llegiu l'entrada en castellà #psicologia #psycotherapy #psychology #barcelona #poder #imaginar #aquiiara #actitudpositiva #frases #vida #psicoteràpia #home #dona #visió #ment #realitat #intenció #motivació #companyia #amistat #obstacles #present #reflexions #creixementpersonal

Hem escoltat o llegit moltes vegades que hauríem de viure el present, l'aquí i l'ara. I pot semblar un tòpic, però és tan cert que val la pena repetir aquesta idea.


Cada instant, cada segon, cada minut, cada dia ... és únic i especial. És com és, potser no és ideal però el fet de ser conscients de cada moment és el que ens fa sentir que vivim.


Assaboreix cada moment de la teva vida! Llegiu l'entrada en castellà #psicologia #psychology #psycotherapy #barcelona #aquiiara #actitudpositiva #sitges #frases #instantes #vida #life #psicoteràpia #persones #home #dona #present #serconscient #assaborir #reflexions #creixementpersonal

Hi ha diferents tipus de preocupacions: Algunes són importants, altres urgents i altres les dues coses alhora.

També hi ha preocupacions que no són ni importants ni urgents.

Hauríem d'aprendre a diferenciar cada tipus de preocupació. Hauríem d'OCUPAR-NOS d'allò que necessita ser resolt, però no cal que ens ocupem d'això abans d'hora (com diu la paraula PRE-ocupació). En aquelles ocasions en què els problemes no són urgents ni importants, hem de plantejar-nos que potser no hem d'intentar trobar-ne una solució, ja que el problema es va fent cada vegada més petit per si sol. De vegades no necessitem buscar la sortida, ja que de sobte ens adonem que l'hem trobada! De vegades trobar la sortida és més fàcil del que sembla. Llegiu l'entrada en castellà #psicologia #laberintdhorta #laberint #vida #psicoteràpia #psicòloga #preocupacions #solucions #relativitzar #urgent #ocuparse #preocuparse #problemes #sortida #aquíiara #actitudpositiva #reflexions

En aquest altre article, publicat a "La Mente es Maravillosa", escric sobre la fibromiàlgia : com es defineix, si es tracta d'un dolor crònic i què es pot fer per alleujar el dolor, com per exemple, mantenir una activitat moderada i, alhora, ser capaços de descansar sense sentir culpabilitat, entre d'altres. Llegiu l'entrada en castellà #psicologia #barcelona #descansar #compartir #observar #dolor #psicòloga #fibromiàlgia #articles #Lamenteesmaravillosa #activitat #dolorcrònic #psicoteràpia #fatiga #actitudpositiva #dirno #malaltia

Els professionals que treballem en serveis sanitaris o que estem en contacte directe i constant amb les persones, observem diferents inquietuds, pròpies de les diverses etapes de la vida. A les residències geriàtriques, com a Portamar Residencial , ens trobem especialment davant de persones que fan front a l'etapa final, que s'acabarà amb el tancament del cicle vital, la mort. La mort forma part de la vida i és necessari entendre-la i poder gestionar totes les emocions que genera, com la por, la ira i la tristesa. Per això, és molt important proporcionar un bon acompanyament a la persona que presenta una malaltia greu o que s'està morint. D'aquesta manera, per una banda, hem d'atendre les necessitats de la persona que està defallint i, per altra banda, la dels familiars. Però tampoc podem deixar de tenir en compte les necessitats dels professionals assistencials, que moltes vegades ens veiem obligats a comunicar males notícies, com per exemple la mort d'un familiar estimat. Els professionals també som persones que hem d'afrontar les nostres pròpies emocions i és convenient que sapiguem quina és la millor manera d'encarar aquesta situació.
1. Saber a qui ens estem dirigint. És important haver conegut a la persona i saber quina relació hi havia entre aquesta i el familiar a qui li estem comunicant la mala notícia. 2. Permetre moments de silenci. És millor no dir res si no se sap què dir. És preferible mostrar afecte a partir de la comunicació no verbal, com per exemple, a través de mirades de recolzament, d’agafar de la mà, posar la mà sobre l'espatlla o, fins i tot, fer abraçades si hi ha prou confiança. 3. Escoltar activament i parlar sobre el que la persona que pateix el dol tingui ganes , sense forçar les converses. També es pot resumir el que la persona diu, per tal de fer saber que l’estem escoltant amb atenció i que hem entès el que ens està dient o demanant: “m’estàs dient que…”, “et refereixes a…”, “vols dir que…”. 4. Transmetre empatia i recolzament , a través de frases com: Lamento la pèrdua del vostre familiar tan estimat Sé que aquesta pèrdua és dura... / Sé que aquests són moments durs... Sabem que la mort és part de la vida, però mai estem preparats per a aquest moment… Estic / estem aquí per al que necessiteu Li hem donat tota l'atenció que necessitava i ha estat acompanyat en tot moment En aquests moments no hi ha paraules... El / la recordarem amb afecte i el / la trobarem a faltar (Totes aquestes afirmacions s’han de dir sempre i quan siguin veritat i se sentin des del cor) 5. Evitar les “típiques” frases que intenten animar com: El temps ho cura tot... (encara que se sàpiga que el pas del temps ajuda en l'elaboració del dol) El primer any és el pitjor, ja passarà… Quan intentem animar d’aquesta manera o intentem distreure a la persona, ens distanciem d’ella. En aquests moments, el que fa falta es que hi siguem presents pel que necessiti.


Aquestes pautes són útils per als professionals assistencials i també per als amics i persones properes que acompanyen a les persones que estan en procés de dol.
"Accepta. No és resignació, però res et fa perdre més energia que el resistir i lluitar contra una situació que no pots canviar"

- Dalai Lama - Llegiu l'entrada en castellà

A la residència Portamar Residencial volem que cada dia sigui diferent, per tant, les activitats també són variades per estimular la motivació dels usuaris. Avui, 10 d'agost, hem fet una activitat especial per celebrar Sant Llorenç.


D'una banda, quan participen en les activitats en grup es diverteixen i se senten vinculats als altres i, per una altra banda, també fomenten les seves capacitats cognitives. Així és com en aquesta activitat en particular hem realitzat el següent: • Comentar quin dia és avui i quin és el Sant que se celebra, per fomentar l'orientació temporal. • Recordar les persones que coneixem o coneixíem que es diuen (o deien) Llorenç (Lorenzo o Lorenza), la qual cosa ens ha permès treballar la memòria a llarg termini. • Pintar les estrelles fugaces, posant en pràctica la psico-motricitat fina. • Escollir amb quin retolador volien pintar les estrelles, cosa que fomenta la seva capacitat de decisió. • Haver de pintar un nombre de 10 estrelles cadascun, el que implica comprensió de les instruccions. • Escoltar la llegenda de Sant Llorenç que els he explicat i respondre unes preguntes, la qual cosa ha estat útil per a promoure la seva capacitat de concentració i la memòria immediata.


El resultat ha estat aquest preciós mural de la foto i la sensació de satisfacció després del treball que hem fet plegats! Llegiu l'entrada en castellà #ResidènciaPortamar

A tots ens han agradat i, de fet, ens continuen agradant les històries, que ens transporten a altres realitats. Ja sigui a través de contes, pel·lícules, obres d'òpera o teatre, etc. A Portamar Residencial , entre les diverses activitats d'estimulació cognitiva que es realitzen, també s'expliquen contes per adults. Aquests contes són petites històries, normalment escrites per Jorge Bucay, que utilitzen metàfores senzilles per fer-nos arribar unes reflexions profundes i transcendentals. Després d'explicar-les, cadascun dels usuaris de la residència té l'oportunitat de comentar el que més li ha destacat de la petita història, l'aprenentatge que n'ha obtingut i, fins i tot, l'experiència de la seva vida que relaciona amb aquesta reflexió. Tots els usuaris estan convidats a participar en les activitats o a observar, si així ho prefereixen al principi. D'aquesta manera, es poden adonar que les activitats que es realitzen no són massa fàcils, ni per a nens. Si no que són adaptades a la seva edat, als seus gustos i preferències i que seguim aprenent en cada activitat. Evidentment, hi ha persones que pel seu deteriorament cognitiu no poden seguir totes les activitats, tal com podien fer anteriorment. És per això, que s'organitzen diferents grups per donar-los l'atenció i l'estimulació cognitiva que necessiten. Llegiu l'entrada en castellà

A Portamar Residencial volem que els esforços que fan els usuaris en les activitats d'estimulació cognitiva tinguin un resultat palpable, que doni sentit al seu esforç i dedicació i els permeti sentir satisfacció per la feina feta. Amb aquesta finalitat, va sorgir la idea de crear un nou projecte: la realització d'una revista per part dels usuaris! Ells pensen i desenvolupen cadascun dels apartats, acompanyats del meu suport i orientació. També comptem amb l'ajuda per part de tots els tècnics de la residència. D'aquesta manera, l'objectiu de la revista no és simplement informar de les activitats que es realitzen a la residència, sinó que la idea principal és que cadascun dels apartats sigui decidit i elaborat per ells. Per començar, la vam batejar amb el títol de "Revista Universal". Després, vam anar donant forma a la revista, creant les seccions que volíem que apareguessin: les activitats que s'han realitzat a la residència receptes de cuina consells de bellesa remeis casolans entrevista a un dels usuaris entrevista a un treballador de la residència (més endavant, la idea és entrevistar a persones externes, com per exemple, familiars dels usuaris) apartat literari activitats d'entreteniment: mots encreuats, sopa de lletres, endevinalles, buscar diferències, etc. No cal dir que la tasca d'elaborar la revista també els suposa una gran col·laboració entre ells, que els fa tenir un sentiment més gran de pertinença en el grup i, a la vegada, un major benestar emocional. En la realització de cadascuna de les 3 revistes que portem elaborades, han participat molt activament, amb molta il·lusió i expressant la seva creativitat! La podeu descarregar mitjançant l'enllaç de la residència . Espero que us animeu a elaborar una de les receptes que proposem, pugueu tenir més informació dels usuaris i dels treballadors de la residència llegint les entrevistes, i que pugueu entretenir-vos realitzant els nostres passatemps! Espero que gaudiu la revista, tant com nosaltres al realitzar-la!
Aquí teniu una mostra d'una de les activitats de buscar les diferències: Llegiu l'entrada en castellà #ResidènciaPortamar

​ A la Residència Portamar Residencial , vam tenir una visita molt interessant de la Doctora i dentista Rosa Mª Ros. Ens va donar un tracte d'afecte molt especial a tots els assistents, tal com fa amb totes les persones que assisteixen a la seva clínica " Centre Dental Les Escoles ", de Terrassa. Aconsegueix que anar al dentista sigui el millor moment del dia i aquí també va aconseguir que el taller fos el millor moment del dia! ​ ​


Ens va explicar, de manera molt clara, quines característiques poden tenir les dents i la boca, que van canviant amb l'edat, però que es troben dins de la normalitat. També ens va comentar quines són les infeccions que requereixen visitar el dentista i com ha de ser la higiene diària per prevenir les infecciones. ​ ​

Els assistents van quedar molt contents de la visita de la Rosa, que a part de compartir amb ells aquella estona tan agradable, els va permetre aprendre (i recordar a alguns) que no només s'han de rentar les dents, sinó que també s'han de raspallar la llengua ! Ara ja ho podran posar en pràctica! També van estar molt agraïts de rebre com a regal una bossa amb una pasta de dents, una capseta per a la dentadura, pasta per fixar-la i pastilles per desinfectar-la. Així serà més fàcil que incorporin aquests hàbits saludables per tenir cura de la seva higiene bucal. Uns dies més tard, vam recordar la visita de la dentista i vam fer un mural per consolidar els coneixements que ens va donar la Rosa. A partir de la seva realització, vam exercitar la memòria i la psicomotricitat fina , retallant les fotos, enganxant-les amb cola de barra i escrivint les explicacions que acompanyen les imatges. Llegiu el post en castellà #ResidènciaPortamar

En l’article “ Saber lo que quieres, ¿es suficiente? ” publicat a "La mente es Maravillosa", explico la importància de que tinguis criteris personals i et trobis en el teu propi camí. Mantenir un objectiu general que doni sentit a la teva vida. Com si tinguessis una brúixola que et va orientant i, tot i que no t’eviti els obstacles, t’ajuda a no perdre’t.

Aquest objectiu general, pot anar acompanyat d’objectius més concrets. De vegades, però, no saps com aconseguir-los. En aquest article també et dono unes pautes molt útils que t’ajudaran a arribar-hi. " Només una cosa converteix en impossible un somni, la por a fracassar""

- Paulo Coelho - Llegiu l'entrada en castellà #articles

A Portamar Residencial estem molt satisfets de col·laborar amb el Grupo Lur i poder realitzar activitats tan estimulants com la psicoteràpia assistida amb el gos, ja que té beneficis immediats, tant cognitivament com emocional.


És increïble veure com les cares dels usuaris canvien tan ràpidament, tan sols veient aparèixer la Lur, la gossa que ve a visitar-nos cada mes per fer aquestes sessions. Se’ls il·luminen els ulls, somriuen i de seguida li mostren el seu afecte. Verbalment, s'expressen de manera més espontània i es concentren més en les activitats, ja que augmenten la seva atenció i motivació. Els objectius generals d'aquestes sessions de psicoteràpia consisteixen a estimular cognitivament als participants, treballant aspectes sensorials, psicomotrius i, sobretot, emocionals.

Tot això s’aconsegueix mitjançant activitats lúdiques molt diverses, en les que es treballen diferents objectius específics com:​ Contacte amb la realitat​​ Focalitzar la mirada (fixar l'atenció)​​ Seguir instruccions (fomentar la comprensió)​​ Fomentar l'empatia i l'afectivitat Estimular tàctilment i visual Reconèixer diferents objectes / materials Augmentar la motivació i el benestar emocional Exercitar la memòria a curt termini Exercitar la motricitat fina Iniciar i mantenir converses Fomentar la coordinació visomanual Podeu veure més fotos de les sessions a la web de la residència. Llegiu l'entrada en castellà #ResidènciaPortamar

Vull compartir amb vosaltres, el meu primer article publicat a La Mente es Maravillosa, que tracta sobre la dependència emocional. Més persones de les que imaginem mantenen un relació d'aquest tipus i, de fet, tots podríem trobar-nos-hi. Per això, en aquest article, intento donar resposta a aquestes preguntes: " ¿Por qué llegamos a sumergirnos en una relación de dependencia? ¿Qué sentimos cuando estamos en una relación así? ¿Cómo nos podemos dar cuenta de que estamos en una relación de este tipo?" El primer pas és adonar-nos de que estem en una relació de dependència. Més endavant, és important ser conscients que nosaltres no som responsables del que els altres fan, però sí que som responsables del que nosaltres fem. Llegiu l'entrada en castellà #articles

La mort forma part de la vida, bé, és el tancament del cicle vital.


No és fàcil parlar de la mort, però va bé parlar-ne. És bo expressar les emocions i poder compartir els records i les experiències amb altres persones.


Aquests dies a la residència Portamar Residencial de Castelldefels, ens hem trobat amb pèrdues que inevitablement ens afecten. Per això, ahir vam dedicar el matí a parlar sobre la mort i sobre les persones que ja no hi són. Vam compartir sentiments i records i, el més important, ens vam acompanyar.


Tots, tant l'equip com els usuaris, som com una família, estem a prop, ens donem companyia i ens escoltem.


Escoltar i estar present, encara que sigui en silenci, és fins i tot millor que segons quines paraules d'ànims, ja que estar trist davant d'una pèrdua és natural i també necessari per poder elaborar el dol.


Elaborar el dol, que no és el mateix que oblidar.

Us recordarem amb afecte. Llegiu l'entrada en castellà

Gràcies al grup de 1r d’ESO de l’Escola Petit Món-Felisa Bastida que ha creat el projecte “Memòria en conserva”, podem portar a terme tallers de memòria molt especials!

Seran els mateixos nois i noies que realitzaran els tallers per als usuaris de Portamar Residencial, amb activitats que estimularan les seves capacitats cognitives, entre elles la concentració i la memòria. Evidentment, compten amb tot el meu suport, preparació i supervisió de les activitats.

Primer, els joves van venir a conèixer-los i els van fer preguntes sobre ells i les seves vides. Per una banda, els usuaris van quedar encantats de l’interès que els mostraven aquests nois i la seva actitud tan propera i respectuosa amb ells. Per altra banda, els nois van quedar molt satisfets de la rebuda tan afectuosa que els van donar. Al final, vam fer una petita valoració de l’experiència, que va resultar molt positiva. Estem il·lusionats amb aquest nou projecte que ens enriqueix a tots!

A més, l’equip de TV3 va venir a gravar aquesta activitat! Llegiu l'entrada en castellà #ResidènciaPortamar

A Portamar Residencial sempre estem adaptant les nostres activitats als usuaris i oferint-los el millor!


Fa un temps que hem començat a fer classes d'anglès. Aquestes s'han convertit en molt més que simples classes!


D'una banda, es tracta d'una activitat d'estimulació cognitiva, la qual requereix prestar atenció, concentrar-se, memoritzar i, fins i tot, aprendre.


D'altra banda, aquestes classes els permeten augmentar la seva autoestima i el seu benestar emocional, ja que valoren la seva capacitat d'aprendre i se senten més satisfetes amb elles mateixes.


Totes mostren molta motivació i interès en les classes, el que els ajuda a augmentar el seu aprenentatge i memòria. Fins i tot esperen el dia que es fan les classes d'anglès i es preparen amb els seus portafolis, on guarden les fitxes de les activitats.


Els agrada molt aprendre i se senten satisfetes de saber anglès, com els seus néts! Llegiu l'entrada en castellà #ResidènciaPortamar

A la residència Portamar Residencial de Castelldefels, els volem oferir el millor i volem que les persones de la tercera edat segueixin aprenent, enriquint-se i gaudint!

​​ Amb aquesta finalitat, anem organitzant diferents tallers. El diumenge 12 de març se’n va realitzar un​​ sobre la teràpia de les Flors de Bach. Tots els usuaris i els familiars que van assistir van poder aprendre més sobre els usos curatius de les essències de les Flors de Bach, com per exemple la regulació de les emocions i la reducció dels símptomes de malestar. Va ser un taller molt dinàmic, se’ls va fer participar i se’ls va preguntar sobre les seves emocions i les seves característiques de personalitat, ja que són aspectes que la Iolanda García, terapeuta natural, té en compte en el tractament personalitzat que fa amb les Flors de Bach.


Moltes gràcies Iolanda, per nutrir-nos amb les essències de les flors! Llegir l'entrada en castellà #ResidenciaPortamar