El triangle dramàtic de Karpman
Segons la nostra manera d’actuar davant les circumstàncies i les interaccions amb altres persones, podem contribuir a generar-nos malestar o, al contrari, fomentar el nostre benestar i construir relacions més satisfactoris i conscients. En psicologia relacional, un dels models més aclaridors per entendre aquests patrons és el triangle dramàtic de Karpman, formulat pel psicòleg transaccional Stephen Karpman.
Aquest model descriu tres rols reactius que adoptem de manera inconscient en les nostres relacions: víctima, salvador i perseguidor. No són identitats ni trets fixos de la personalitat, sinó rols apresos que activem automàticament i que, tot i néixer de la necessitat de protegir-nos o sentir-nos valuosos, acaben danyant el vincle amb els altres i amb nosaltres mateixos.
Actitud reactiva i actitud proactiva en les relacions
Quan adoptem una actitud reactiva, reaccionem automàticament al que passa fora de nosaltres: a les paraules, els gestos o les decisions dels altres, o a les circumstàncies que interpretem com agradables o desagradables. Actuem de manera impulsiva, poc conscient i, sovint, immadura des del punt de vista emocional.
En aquest estat, el nostre benestar depèn de l’exterior: si ens tracten bé, ens sentim bé; si percebem rebuig, injustícia o conflicte, ens defensem, ataquem o ens enfonsen. És a dir, cedim el nostre poder personal al que passa fora.
Al contrari, una actitud proactiva implica assumir la responsabilitat de les nostres emocions, pensaments i comportaments. No significa suportar-ho tot ni negar el que sentim, sinó aprendre a respondre amb més consciència, serenitat i coherència interna, fins i tot quan la situació és difícil.
Els rols reactius: víctima, perseguidor i salvador
Tots, en algun moment de la nostra vida, hem actuat des d’algun d’aquests rols. De vegades de manera evident i altres de forma molt subtil, especialment en relacions significatives com la parella, la família o l’entorn laboral. El primer pas per sortir d’aquests patrons relacionals inconscients és observar-nos sense jutjar-nos.
El rol de víctima
Quan adoptem el rol de víctima en les relacions, ens sentim indefensos i sense recursos per afrontar les dificultats. Pensem que la vida és injusta, que els altres van en contra nostra o que sempre som els perjudicats.
Aquest rol sol anar acompanyat de queixa, resignació i una sensació profunda de manca de control. Tot i que aparentment sembli passiu, manté la persona atrapada, ja que espera que siguin els altres qui canviïn la situació.
El rol de perseguidor
En el rol de perseguidor, l’emoció dominant sol ser la ràbia. Jutgem, critiquem i culpabilitzem els altres —o nosaltres mateixos— del que ens passa. Busquem tenir raó, controlar o imposar el nostre punt de vista.
Tot i que aquest rol sembla fort, en el fons també neix de la frustració, la por i la sensació d’impotència. El perseguidor intenta alleujar el seu malestar atacant o senyalant l’altre.
El rol de salvador
El rol de salvador es caracteritza per assumir responsabilitats que no ens corresponen. Ens bolquem a ajudar, aconsellar o sostenir els altres, fins i tot quan no ens ho han demanat o quan fer-ho ens desgasta.
Darrere d’aquest rol sol haver-hi dificultat per dir “no”, por al rebuig o la creença que només valem si som útils. El salvador crea, sense adonar-se’n, relacions de dependència i descuida el seu propi benestar emocional.
Com funciona el triangle dramàtic
Aquests tres rols no són fixos. De fet, l’habitual és anar canviant d’un a l’altre, a vegades en qüestió de segons. Tots comparteixen una base comuna: el victimisme, la por, la desconfiança i la sensació de no tenir control real sobre la situació.
Per exemple, una persona que intenta salvar una altra i no se sent reconeguda pot passar ràpidament al rol de víctima (“ningú valora el que faig”) i, des d’allà, convertir-se en perseguidor, culpant l’altre de la seva frustració.
Aquest moviment constant dins del triangle dramàtic implica una no acceptació de la realitat i una manera —conscient o inconscient— de manipular l’entorn per alleujar el propi malestar. El resultat sol ser desgast emocional i relacions tensades o insatisfactòries.
La bona notícia és que aquests rols poden transformar-se.
Com sortir dels rols reactius i cultivar relacions sanes
Sortir del triangle dramàtic no significa deixar de sentir ni convertir-nos en persones perfectes, sinó desenvolupar una major consciència emocional i una actitud més proactiva.
Del rol de víctima a la responsabilitat personal
Si tendeixes al rol de víctima, el camí passa per enfortir la confiança en tu mateix/a, desenvolupar habilitats per resoldre conflictes i deixar de esperar que altres ho facin per tu.
- Pots preguntar-te què sí està a les teves mans: "Quin petit pas pots fer avui per cuidar-te o expressar el que necessites, sense esperar que l’altre canviï primer?"
Del rol de perseguidor a la gestió emocional
Si reconeixes el rol de perseguidor en tu, és important acceptar que no pots controlar-ho tot. Aprendre a regular les teves emocions, especialment la ràbia, et permetrà comunicar-te de manera més clara i respectuosa. Pots centrar-te a baixar la intensitat i acostar-te amb curiositat en lloc de crítica.
- Pots preguntar-te: “Quina emoció hi ha darrere de la meva ràbia?” o “Què necessito realment en aquest moment?”
Del rol de salvador a l’autocura
Si t’identifiques amb el rol de salvador, l’aprenentatge clau és cuidar-te sense culpa. Aprendre a dir “no” i permetre’t demanar ajuda evita relacions de dependència. Respectar els teus límits i confiar en el procés de l’altre.
- Pots preguntar-te: “M'han demanat ajuda?” i “Què necessito jo ara per estar bé?”
Quan reconeixem aquests rols en els altres
També podem observar aquests rols reactius en les persones que ens envolten. En aquests casos, no podem canviar-los ni fer el treball per ells, però sí podem comprendre’ls des de la humilitat.
Entendre que actuen des de la reactivitat i no des de la maldat ens ajuda a no enganxar-nos al triangle. La nostra tasca és assumir la nostra part, mantenir la calma i respondre de la millor manera possible.
Triar com volem relacionar-nos
Observar els rols de víctima, perseguidor i salvador en nosaltres mateixos no és un exercici de judici, sinó d’honestedat i compassió.
Sortir del triangle dramàtic és un procés, no un assoliment immediat. Implica triar, una i altra vegada, respondre des de la responsabilitat, la serenitat i el respecte pels nostres límits i els de l’altre.
Desitjo que puguis mirar-te amb amabilitat, assumir la teva part amb valentia i construir relacions on hi hagi claredat, respecte i coherència.
Vols agafar les regnes de les teves relacions i trencar patrons que et fan mal? Agenda la teva primera sessió de teràpia per començar a vincular-te des de la consciència i el respecte.